Comiats que formen part de la historia: així han estat alguns dels funerals més importants

Tothom recorda la vida d'alguns homes i dones que han marcat la història de la humanitat i que, en els seus respectius treballs o responsabilitats, han estat una icona que ha deixat empremta. Algunes d'elles també ho han fet en el moment del seu comiat, ja sigui per la transcendència de la seva marxa, de moment en què va succeir, pel buit que van deixar o per tot allò que van aportar en vida. Comiats que no són només funerals històrics, també formen part de l'imaginari col·lectiu de diferents generacions.

Han estat comiats inoblidables, funerals seguits per milions de persones de tot el món. Els de Maradona, Joan Pau II, Teresa de Calcuta, Lady Di o Lola Flores, probablement són els funerals que han marcat a una generació.

Diego Armando Maradona

El futbol i l'Argentina són un binomi que van de bracet. Un no s'entendria sense l'altre. l'Argentina és el bressol de Messi i de Maradona, dos dels millors jugadors de la història. Llegendes que han deixat la seva petjada en el terreny de joc i fora d'ell. Una personalitat intensa, un talent descomunal i una vida al límit, no podia comportar un adéu massa discret ni molt íntim. Diego Armando Maradona, per a molts el millor futbolista de la història i, sense cap mena de dubte, una icona de l'Argentina i, per què no dir-ho, també de Nàpols (Itàlia) i de molts altres llocs del món va viure de manera extrema i el seu comiat també ho va ser.

https://www.elperiodico.cat/ca/esports/20201125/mor-maradona-8221055

El mític 10 de la selecció de l'Argentina va morir el 25 de novembre del 2020 als 60 anys i més d'un milió de persones, una al costat de l'altra, contingudes en una tanca de cinc metres, van formar una fila de 50 quilòmetres que va estar marcada per les llàgrimes, els crits d'elogi, l'adoració cap a Maradona i també d'algunes càrregues de la policia que va tenir molts problemes per a controlar una població intensa.

Joan Pau II

Joan Pau II ha estat un dels Papes amb més seguidors a tot el món. La seva vida va estar marcada per una fase d'expansió global de la religió catòlica i durant el seu pontificat va fer un total de 104 viatges apostòlics fora d'Itàlia, recorrent 1.200.000 quilòmetres, convertint-se en tota una icona mundial. Joan Pau II va morir als 84 anys i l'Església Catòlica va establir nou dies de dol. El dia del seu funeral, el 8 d'abril del 2005, en la Plaça de Sant Pere del Vaticà i els seus carrers adjacents es van reunir més de 300.000 persones.

Va ser, a més, la reunió més gran de caps d'estat fora de les Nacions Unides. Van assistir nou monarques, més de setanta caps de govern i els líders altres religions i cultures. Personalitats que van voler anar a Roma i agrair al Papa totes les visites que els va fer en vida durant la seva trajectòria com a pontífex que van convertir la figura del Papa, per primera vegada en la història, en un símbol mediàtic de primer ordre.

Teresa de Calcuta

La mare Teresa de Calcuta, admirada i volguda a tot el món pel seu ingent treball en favor dels més necessitats, va ser beatificada, precisament, per Joan Pau II, amb qui sempre va mantenir una gran complicitat i simpatia pública. La Mare Teresa de Calcuta va morir un 5 de setembre del 1997 als 87 anys. El govern de l'Índia va organitzar un funeral d'Estat.

El seu fèretre va ser passejat pels carrers de Calcuta, i ho va fer amb el mateix carruatge en què, gairebé 50 anys abans s'havia portat el fèretre d'un altre símbol del país, Mahatma Gandhi. Al funeral es van acostar fins a un milió de persones, mentre que molts altres milions més de persones el van seguir en directe per televisió a tot el món.

Lady Diana de Gal·les

El 31 d'agost es compliran 27 anys de la mort d'una altra icona de la modernitat: la princesa Diana de Gal·les. Lady Di va morir en un tràgic accident de cotxe pels carrers de París i el seu comiat va ser un dels grans funerals de la història. L'acte es va retransmetre en directe a tot el món i, només al Regne Unit, amb una audiència que va superar els 32 milions d'espectadors.

La família reial britànica li va negar en un primer moment el funeral d'Estat, però el govern britànic va haver de cedir a la pressió pública i donar un tracte especial al funeral. Es va decretar dol nacional i, entre els diferents actes organitzats, es recorda especialment l'adaptació que el seu amic, el músic Elton John, va fer de la cançó 'Candle in the Wind'.

Lola Flores

Lola Flores va ser una de les personalitats més imponents de l'art musical i interpretatiu de l'Espanya del segle XX. La Faraona va morir el 16 de maig del 1995 als 72 anys a conseqüència d'un càncer de mama contra el qual va lluitar durant més de 25 anys. Per la seva capella ardent, situada en el Centre Cultural de Madrid, van passar més de 150.000 persones.

El fèretre va romandre obert en tot moment i el seu enterrament va ser tot un esdeveniment públic que es va retransmetre per televisió. En el seu trasllat al cementiri des de la plaça de Colón, desenes de milers d'admiradors van plorar i van aclamar a una artista única i inigualable. El seguici fúnebre va constar de dotze furgonetes carregades de rams i corones de flors. Corre la llegenda que milions de fans van deixar Madrid sense existències de clavells vermells, la flor que sempre rebia quan acabava les seves actuacions.

Altres funerals històrics

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Els enterraments de Grace Kelly, princesa de Mònaco; el comiat al rei del rock, Elvis Presley; el funeral d'una altra estrella de la música, en aquest cas del rei del Pop, Michael Jackson; el de la primera dama de l'Argentina, Eva Perón, després d'una vetlla de dues setmanes i un enterrament que es va dur a terme el 26 de juliol de 1952; recentment el de l'artista colombià, Fernando Botero o el de la cantant cubana Celia Cruz, en 2003, i que per desig seu, el seu cos va anar primer a Miami per a ser vetllat a la Torre de la Llibertat abans de ser traslladat de nou a Nova York, on els seus seguidors van col·lapsar els carrers de Manhattan.

Totes elles han estat comiats que donen sentit a una de les frases que més saben definir que la mort és part indissociable de la vida, i que també posen en valor la famosa frase del polític francès del S.XVIII, Maximilian Robespierre, quan va dir: “La mort és el començament de la immortalitat.”