L’alcaldessa de Ripoll es vanta d’incomplir la llei del padró

Les persones sense llar. Els que viuen en habitacions rellogades a tercers. Els que ho fan en habitatges ocupats, en pensions o en barraques. Fins i tot els que viuen en coves o en autocaravanes. "Els infrahabitatges poden i han de figurar com a domicilis vàlids al padró municipal". Això és el que diu la legislació estatal que regula la gestió municipal del padró a tot Espanya. Una norma que l’alcaldessa ultra de Ripoll, Sílvia Orriols, assumeix que incompleix voluntàriament.

"No empadronaré ningú sota del pont, en una cova o en algun lloc insalubre. És lamentable que l’Administració consenti que es facin aquests tipus d’empadronaments", conclou l’alcaldessa en la primera entrevista concedida a EL PERIÓDICO, set mesos després que aquest diari revelés les traves que l’alcaldessa ha imposat en el seu municipi.

Exposar-se a sancions

Brahim Bubash, la seva dona i els seus tres fills van ser tan sols un exemple del nou model que Orriols ha imposat a Ripoll. Des que va arribar al consistori de la capital del Ripollès, bloqueja durant tres mesos els tràmits que les persones nouvingudes al municipi, majoritàriament immigrants, inicien per empadronar-se. Aquesta decisió municipal retarda la possibilitat accedir a l’atenció sanitària gratuïta, la vacunació dels menors, els processos d’escolarització i la participació en les extraescolars de molts nens, adults i ancians.

De fet, després de la publicació en aquest diari d’aquestes pràctiques irregulars, el Govern va activar els seus serveis territorials per garantir els drets més bàsics, especialment de menors i persones dependents, en relació amb Salut, Educació i Drets Socials independentment de si tenien l’empadronament aprovat. També la Síndica de Greuges es va mobilitzar, igual com el delegat del Govern a Catalunya. Fins i tot la Comissió Europea va demanar explicacions.

Però els casos més greus van ser els de les persones la petició d’empadronament de les quals ni es permet entrar a tràmit. Com el dels dos fills de la Nazareth i en Luis, o la Grace i els seus dos petits. Viuen en habitacions llogades per altres persones, però ni els propietaris dels habitatges ni els inquilins volen donar fe davant el consistori que aquestes persones resideixen a casa seva.

El motiu, exposar-se a sancions de sobreocupació, falta de cèdula d’habitabilitat o la pèrdua d’ajudes socials. La llei deixa ben clar que tot i que algú no disposi de títol habilitant s’ha d’empadronar. I és obligació dels ajuntaments trobar la fórmula perquè constin en el registre tots els residents reals dels seus pobles i ciutats. Però Orriols assumeix en públic que desobeeix la norma. "Si algú no té contracte de lloguer ni títol de la propietat... nosaltres no empadronarem aquesta persona. És el seu problema, per no tenir contracte", insisteix Orriols.

Aquestes traves han estès les màfies del padró fins a Ripoll, la ciutat més gran als peus del Pirineu orientals, que solien operar als voltants de l’àrea metropolitana de Barcelona. Hi ha famílies desesperades que opten per pagar i empadronar-se en llocs on no resideixen, vistes les barreres que imposa el consistori d’Aliança Catalana.

Orriols diu que les seves polítiques busquen lluitar contra aquestes màfies, però la veritat és que són les famílies vulnerables que han patit les conseqüències. "Hem desestimat empadronaments i hem desempadronat persones que estaven fent ús fraudulent del padró. Amb les comprovacions policials veiem que venen a Ripoll a tenir accés gratuït als serveis públics. És un frau al contribuent català", exclama l’alcaldessa.

No és una excepció

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La realitat catalana és que Ripoll no és una excepció. L’últim sondeig de les entitats socials va xifrar en més de 30 els pobles i ciutats a Catalunya que se salten la normativa amb pràctiques similars que utilitza l’alcaldessa d’Aliança Catalana.

La Generalitat està mirant de pactar un procedir comú que eviti aquests casos, però de moment són una minoria els alcaldes que s’han unit a la proposta. Barcelona, una de les poques ciutats que sí que empadrona qui no té títol habilitant, dona empara a més de 46.000 persones, tot i que el nou procedir de l’Administració de Collboni ha enervat moltes entitats socials.