Què es pot fer amb un nen que no pot anar de vacances

Les vacances són sagrades per als nens i nenes. Incideixen en la seva felicitat més que qualsevol joguina o caprici, com va revelar una investigació publicada en el Journal of Commercial Research. Però també van molt més enllà de la seva alegria.

"Són molt bones per generar vincles entre la família i per fer grups d’amics fora del seu entorn. Crear situacions noves ajuda en el desenvolupament psicomotriu, emocional i en l’aprenentatge", apunta la psicòloga sanitària especialista en Perinatal i Infància, Diana Sánchez.

Alguns petits se’n van al poble on aprenen el que poden amb els seus avis. D’altres descobreixen un nou entorn a la muntanya o s’ho passen bé a la platja o viatjant a un lloc nou amb els seus progenitors. En qualsevol cas, surten dels seus ambients coneguts, cosa que els ajuda a generar "més independència i confiança". Però no tots poden accedir a això. Espanya també està plena de nens i nenes que, com Manolito Gafotas en les novel·les d’Elvira Lindo, es queden als seus pobles i ciutats durant tot el període estival.

Atenció especial

En aquests casos, la psicòloga també recomana treure’ls càrregues. "L’important és que els membres de la família, per compensar aquesta manca de vacances, busquin alternatives per disfrutar del temps junts, juguin amb els nens quan estan amb ells i facin una cosa diferent que surti de la seva rutina", indica. És a dir, que passin temps de qualitat.

"Al final, el més important és que els nens rebin una atenció familiar especial, tot i que durant aquells dies sigui visitant coses diferents, fent alguna activitat amb ells que no acostumin a fer junts habitualment o deixant-los triar aquest tipus d’activitats", afegeix la psicòloga.

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostrava que un de cada tres menors de 18 anys (el 34,1%) no pot anar-se’n ni una setmana de vacances a l’any.

L’oenagé d’infància i educació Educo recordava que aquest "percentatge és una mitjana que amaga importants desigualtats": mentre que a les llars amb un nivell d’ingressos més elevat només hi ha en aquesta situació un 3,2% dels nens i nenes, en els de renda més baixes arriba al 63,5%, gairebé el doble de la mitjana.

Això vol dir que els menors que viuen a les llars amb més dificultats econòmiques tenen 20 vegades menys possibilitats de marxar una setmana de vacances que els que pertanyen a les llars que són més riques.

Notícies relacionades

El 70% de migrants internats acaben tenint problemes mentals

La fiscalia reclama quatre anys per a Gordillo per agressió sexual

Benestar físic i emocional

A les llars de rendes més baixes, fer activitats es complica, com ja va denunciar en diverses ocasions Educo. "Començar el curs escolar sense haver desconnectat a l’estiu té conseqüències en el benestar físic i emocional de la infància. Els mestres ho saben bé. Els nens i nenes comencen el curs més desanimats i apàtics, tan poc estimulats com ho han estat en els mesos anteriors. De vegades, fins i tot estan més prims. Es ressenten també des del punt de vista educatiu, tenint menys ganes d’aprendre després dels mesos d’estiu", descrivien en l’informe Els drets de la infància no se’n van de vacances, presentat el juny passat. La seva directora general, Pilar Orenes, incidia en el paper educatiu que tenen els campaments a través del joc i les activitats culturals.