L'estiu a Catalunya

Turistes amb otitis i picades d'eriçons de mar

Les urgències de centres de salut com el de Roses (Alt Empordà), on la població es multiplica per 10 durant la temporada estival, poden rebre tants pacients com un hospital. Així és el dia a dia d'un CAP de la Costa Brava els mesos d'estiu

Una familia australiana acude al CAP de Roses porque el hijo pequeño ha sido picado por un erizo de mar.

Una familia australiana acude al CAP de Roses porque el hijo pequeño ha sido picado por un erizo de mar. / Eddy Kelele

5
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

A Roses (Alt Empordà) hi viuen uns 34.000 veïns. Aquests són els que estan empadronats. Però hi ha 10.000 persones més que pertanyen al que s’anomena "població flotant": gent que va al municipi en període de vacances (en qualsevol moment de l’any). Alguns són catalans amb segona residència a Roses. I després hi ha turistes d’altres regions d’Espanya. I, òbviament, molts visitants estrangers (sobretot, francesos). En conjunt, la població es multiplica per 10. Aquest augment de densitat demogràfica impacta en els serveis de salut, especialment en el CAP del municipi, al qual veïns de la zona i turistes acudeixen diàriament empesos, la major part de les vegades, per les típiques malalties estivals.

"Això que veus aquí avui és només la punta de l’iceberg. La realitat és que estem fent unes urgències d’hospital. Visitem unes 120 o 130 persones per dia. I en cap de setmana poden ser 250", explica Albert Bueno, infermer del CAP Roses. Aquest reportatge es va realitzar un dijous de juliol. Els sanitaris sabien que el pitjor havia d’arribar, que és el mes d’agost.

Roses és l’àrea bàsica de salut, cosa que vol dir que el seu equip sanitari ofereix assistència, a més d’aquest CAP, als consultoris locals de Cadaqués, Castelló d’Empúries, Empuriabrava, Palau-saverdera i Pau. I, alhora, mentre fem les urgències, no deixem de fer el dia a dia d’un CAP: el control dels pacients crònics. Hi ha gent que ha de continuar venint", explica Bueno.

Aquest centre de salut, igual com els d’altres zones turístiques de Catalunya, compta amb reforços d’estiu per donar cobertura a l’augment de la població. Hi ha un metge de reforç a Cadaqués, una infermera de reforç a Empuriabrava i a Roses, dos metges i dues infermeres més (al matí i a la tarda).

L’Institut Català de la Salut (ICS) ha mantingut aquest any aquests reforços d’estiu a les zones de la costa més necessitades, a diferència del que ha passat a Barcelona, on molts CAP s’han quedat sense personal substitut de vacances a causa de la falta de pressupost. "Aquí, a més, paguem el complement de costa", assenyala Ricard Bonet, director del CAP Roses, que també és infermer.

Un cop d’ull ràpid a la sala d’espera de les urgències d’aquest centre de salut un matí qualsevol serveix per fer-se ràpidament una idea de les consultes que s’atenen a l’estiu. "El 90% són patologies banals, per sort. I la infermeria ajuda a gestionar tot això", diu Bueno. La Michelle, per exemple, és una dona francesa de 78 anys. Durant l’any viu a Foix, a la regió d’Occitània, però es declara "molt amiga d’Espanya". Té un pis en propietat a Roses i ha anat al CAP perquè es troba malament. "Estic tossint molt –explica, amb una mascareta posada–. Em fa mal el pit. I no milloro malgrat els inflamatoris que fa dies que prenc". El seu espanyol és bastant fluid. El metge que l’atén a les urgències creu que no serà res greu, però es reserva el diagnòstic. "Roses és un paradís per a mi. Però cada any hi ha més turistes", comenta Michelle. La sanitat pública de Catalunya i en general d’Espanya, considera, funciona "bastant bé".

Mals de coll, esquinços, ferides a la platja... Són algunes de les consultes més freqüents en un CAP com aquest. "A mi el que més em preocupa és l’alta demanda. A l’hivern no n’hi ha tanta, tot i que depèn de si és o no temporada de vacances", assenyala Bueno. L’economia de municipis com el de Roses depenen bàsicament del turisme. Hi ha molta gent, sobretot del sector de l’hostaleria, que hi va a l’estiu a treballar. "Així que, en dies feiners veiem sobretot estrangers o gent que es pot permetre venir a aquestes hores. És a dir, jubilats", diu aquest infermer.

L’Adeline té 33 anys i és natural de Tolosa de Llenguadoc. La infermera d’urgències inspecciona la seva orella: sembla tenir una otitis. "Fa una setmana que soc aquí. Ara mateix el meu fill està a la platja", comenta. Cada estiu visita Roses perquè els seus pares tenen una casa al municipi. "Sí que veiem molta patologia banal. Però, compte, perquè dins de tota aquesta patologia banal et pot aparèixer un infart o un ictus", precisa el director del CAP.

"No hi ha animals verinosos"

Explica que el centre de salut rep "fluxos de gent". "Aquí a les vuit del matí no ve ningú. A les onze, ve més gent. I la majoria ve a partir de les set o vuit del vespre i fins a les dotze [el CAP funciona 24 hores], que són les que estan de vacances, es troben malament, però esperen a acabar el dia a la platja per passar pel CAP", explica Bonet.

Notícies relacionades

Però de vegades hi ha incidents que cal tractar en el moment. A l’Oscar, un nen australià de quatre anys, l’ha picat un eriçó de mar a les dues mans i peus. Estava pujant a una roca quan es va produir l’accident. Els seus pares ràpidament van anar amb ell en braços al CAP. "Té molt dolor, però és molt valent", diu la mare, Zowi. És la segona vegada que aquesta família visita Roses. Tot i que està pendent de l’estat del seu fill, respira tranquil·la. "Almenys aquí no teniu animals verinosos. ¡No sé què hauria passat a Austràlia!", comenta.

Els sanitaris són conscients que, sense els reforços estivals, no podrien tirar endavant aquesta feinada. "Ajuntaments com el de Castelló d’Empúries o Cadaqués faciliten pisos perquè els metges vinguin a treballar a l’estiu", valora positivament Bonet. Aquests reforços es mantenen de juny a setembre. Caldrà esperar a finals d’estiu per saber l’augment de pacients que experimenta un CAP com el de Roses. Només en un pont com el de Sant Joan, van ser entre un 5% i un 7% més de malalts.