El 70% espera nou dies per ser atès en un centre de salut
Malgrat que la despesa sanitària s’ha incrementat en els últims cinc anys un 27,3%, fins al 7,8% del PIB, l’atenció primària a Espanya continua debilitada. L’informe anual del Sistema Nacional de Salut indica que gairebé el 70% de la població ha d’esperar més d’un dia per ser atès, amb una espera mitjana de 9,12 dies, pel que la situació ha empitjorat respecte al 2022, quan era de 8,8 dies.
Abans de la pandèmia el 43% de la població esperava una mitjana de 5,8 dies, per la qual cosa la situació s’ha agreujat notablement. Les causes són diverses, però l’informe reflecteix que mentre les plantilles s’han incrementat "notablement" als hospitals i serveis d’emergències, s’han mantingut "pràcticament invariables" en atenció primària.
D’altra banda, l’informe indica que la teleconsulta ha arribat per quedar-se. El 2022 aquest tipus d’assistència sanitària representava la meitat de les consultes en els centres de salut, el 2023 ha baixat deu punts percentuals, però continua representant el 39,1% de les 256 milions de consultes que es van registrar en atenció primària i el 13,6% de les cites a infermeria. A més, entorn de tres milions de consultes mèdiques i 10,5 milions de consultes d’infermeria tenen lloc al domicili del pacient.
Una altra de les dades que mostren la transformació progressiva és l’increment dels recursos dels hospitals de dia, que han crescut entorn d’un 30% en 10 anys, ja que és una opció preferible per a alguns malalts perquè els permet continuar vivint a casa seva i disminueix les infeccions hospitalàries.
A més, el 2023 els hospitals van atendre entorn de quatre milions de pacients ingressats i prop de 87 milions de consultes. Es van fer 3,5 milions d’intervencions quirúrgiques i el 48,6% de la cirurgia major es va efectuar de manera ambulatòria.
Al contrari que les esperes en atenció primària, les esperes mitjanes per a primera consulta en atenció especialitzada i per a intervenció quirúrgica no urgent estan descendint. L’espera mitjana per a una primera consulta és de 87 dies, davant els 99 dies que es van registrar el 2020, el primer any de la covid. I l’espera per a cirurgia no urgent ha caigut de 155 dies el 2020 a 112 el 2023, tot i que l’informe destaca que es produeixen grans diferències entre territoris, oscil·lant entre els 45 i els 153 dies.
Notícies relacionadesL’informe mostra a més grans divergències en la taxa de cesàries entre els hospitals públics, on es fan en el 22,4% dels parts i el sistema privat, que ascendeixen al 34,5%.
Finalment, l’informe assenyala que la valoració del Sistema Nacional de Salut per part de la població és positiva: 6,27 punts sobre 10. No obstant, s’observa un descens respecte als anys anteriors a la pandèmia, ja que el 2019 la puntuació era de 6,74.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fiscalitat Novetats en la Renda 2025: nou límit per fer la declaració
- Exclusiva Com va conèixer Pep Guardiola la seva ara exdona, Cristina Serra
- MAMARAZZIS Pep Guardiola i Cristina Serra se separen després de 30 anys junts
- L’obesitat es diagnosticarà amb el greix corporal i no sols amb l’IMC
- Fins que li doni la gana
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- EL MERCAT HIVERNAL Gir en el futur d’Araujo: ara vol quedar-se al Barça
- Comptes públics El Govern assumeix que no tindrà pressupostos: «No s’acaba el món ni cau Catalunya»
- Líder mundial Catalunya va realitzar 1.344 trasplantaments d’òrgans el 2024, el tercer millor any de la seva història
- El Govern i la Generalitat reactiven les comissions bilaterals i avancen en el finançament singular català