La DGT aposta per un carnet de conduir amb limitacions per a gent gran

Una discussió que també es repeteix en moltes famílies, perquè normalment els afectats es resisteixen a aparcar la conducció, com ha posat de manifest un estudi recent. La DGT, no obstant, avisa que no caurà en l’edatisme i advoca perquè als conductors amb certes facultats minvades –però sense que hagin perdut capacitats importants– se’ls renovi el carnet, això sí, amb limitacions.

"El que estem promovent és que abans de la retirada definitiva del permís, sobretot en l’àmbit rural on no hi ha transport públic, es concedeixi una autorització amb limitacions, com per exemple, prohibit conduir a la nit, prohibit viatges llargs... per poder atendre les necessitats bàsiques", explica el director de Trànsit, Pere Navarro.

Són els centres de reconeixement del conductor per a la renovació del permís els que han d’avaluar les condicions de l’aspirant i determinar aquestes possibles limitacions. Unes 70.000 persones, fonamentalment gent gran, van renovar el permís amb restriccions el 2023.

A escala europea i espanyola i davant l’augment de la longevitat de la població, s’ha estudiat també la possibilitat de reduir el període de vigència del permís per conduir cotxes i motos a partir dels 65 anys –que a Espanya és cada cinc anys i en la població general cada deu anys–, perquè es passin revisions sobre les capacitats al volant més sovint. Però, de moment, no es farà cap canvi.

El triple de greus

Les estadístiques demostren que els conductors sèniors tenen menys sinistres vials amb lesionats. Cal recordar que tenen més experiència i solen fer menys quilòmetres, però són més vulnerables als accidents i el seu risc de morir és més gran. "El problema no és tant la seva accidentalitat, sinó la gravetat dels seus accidents, bàsicament per dos motius. Utilitzen cotxes molt vells i la possibilitat de mort en un accident amb un cotxe de més de 15 anys és tres vegades superior a la d’un cotxe amb menys de tres anys. I, d’altra banda, la fragilitat dels seus ossos o la resposta orgànica en cas d’accident és molt pitjor que la d’una persona jove. A partir dels 80 els resultats dels accidents són el triple de greus que en un jove", apunta Luis Montoro, president de Fesvial i catedràtic de Seguretat Viària.

A més, el motiu dels seus accidents no solen ser les infraccions. "No corren, no condueixen sense carnet, no beuen, no cometen infraccions voluntàries, etcètera. La causa general dels seus accidents és la pèrdua de capacitats psicofísiques i psicomotrius. Augmenta el seu temps reacció, i per això tenen més accidents a les interseccions, a les sortides i a les incorporacions. Es fatiguen més, tenen més malalties i prenen molta medicació".

Montoro no és partidari de retirar de la circulació els sèniors tret que sigui "objectivament i científicament necessari", per les seves condicions minvades, i recorda que la retirada del permís és un moment "traumàtic" per a moltes persones, perquè els fa sentir més aïllades, més dependents o més depressives.

De fet, un estudi recent de la Fundació Mapfre indica que gairebé la meitat dels exautomobilistes (el 45%) reconeixen haver deixat de conduir de manera involuntària, principalment per les condicions mèdiques (41%), problemes de memòria (36%), dificultats per conduir (32%) i un diagnòstic de demència (23%). Però les respostes difereixen quan els familiars responen: ascendeixen a un 74% els que asseguren que el seu parent ha deixat la conducció de manera forçada.

El 41% dels exconductors viuen el procés de manera negativa: "Ja no soc el mateix, la meva família no confia en mi, ja no serveixo per a res", són els pensaments que els passen pel cap.

Tenint en compte les variables socioemocionals i que en sèniors la sinistralitat és inferior, per la seva experiència i perquè van deixant gradualment els trams més complicats, condueixen fonamentalment de dia, per trajectes que coneixen, etcètera, els experts no són partidaris que se’ls retiri de les carreteres a partir de certa edat, però sí que es facin alguns canvis.

Infinitat de llacunes

Per exemple, Montoro proposa impulsar una "política global" que inclogui més investigació sobre per què pateixen els accidents –"tenim infinitat de llacunes"–; l’ús de vehicles més nous; millorar les infraestructures; donar-los més formació, i implicar-hi el sistema sanitari "perquè aconsellin la persona gran d’acord amb els seus problemes".

Notícies relacionades

Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global

Els juristes reclamen una normativa per fer front al ‘greenwashing’

Respecte a això, l’associació de víctimes Stop Accidentes considera que els centres de reconeixement haurien de dependre de Sanitat perquè tinguin accés a l’historial mèdic i farmacològic de l’automobilista i es pugui utilitzar aquesta informació a l’hora de renovar o no el carnet. "Demanem a la DGT que les proves que es fan siguin més serioses, perquè tots coneixem llocs on pagues i et renoven el carnet perquè són més laxos, els controls mèdics haurien de ser més efectius", denuncia Fernando Muñoz, membre del col·lectiu.

No obstant, Tomás Santa Cecilia, expert en seguretat viària, puntualitza: "Espanya és pionera en reconeixement dels conductors i els tests psicotècnics. El problema no és general. Si tots coneixem el centre on es regala el carnet, actuem". Tant Muñoz com Santa Cecilia són partidaris que s’escurcin els temps de vigència del permís. "El tema és delicat perquè hi ha cinc milions de conductors grans i no es pot restringir la mobilitat sense campanyes de conscienciació i controls efectius", conclou l’expert en seguretat viària.