El fòssil d’un ‘hòbbit’ de menys d’un metre

La història que llegiran a continuació no comença ni als llibres de J. R. R. Tolkien ni en la trilogia d’El Senyor dels Anells. Aquesta història comença l’any 2003 quan un equip internacional d’arqueòlegs va fer una troballa excepcional mentre explorava una remota cova al cor de Tailàndia. Es tractava d’un fòssil d’un homínid diminut, de tot just un metre d’altura, que va viure uns 60.000 anys enrere.

Després d’una detallada anàlisi, els experts van arribar a la conclusió que es tractava d’una nova espècie i la van batejar com Homo floresiensis (perquè s’havia trobat a l’illa de Flores). Amb el temps es van anar trobant més fòssils similars i hi va haver qui en va començar a parlar com a hòbbits. Ara, 20 anys més tard, una altra troballa excepcional afegeix un capítol més a la història d’aquestes fascinants criatures. Segons va anunciar ahir la revista científica Nature Communications, un equip japonès d’arqueòlegs ha trobat tres nous i excepcionals fòssils de la família dels Homo floresiensis en el jaciment arqueològic de Mata Menge, una zona de prades tropicals situada a l’Illa de les flors.

Un fragment de l’húmer

En aquest cas, s’ha aconseguit rescatar un fragment del braç (concretament, de l’húmer) i diverses dents. Les anàlisis revelen que van pertànyer a individus adults de menys d’un metre d’altura que van viure fa almenys 700.000 anys. La comparació amb altres fòssils d’aquesta espècie suggereix que aquests hòbbits eren encara més diminuts respecte als que s’havien descobert fins ara. "Al principi vam creure que es tractava de fòssils infantils, però les anàlisis van mostrar que eren d’adults. Es tracta dels homínids més petits mai descoberts", afirma l’equip liderat per l’arqueòleg japonès Yousuke Kaifu.

El primer estudi d’aquesta espècie es va centrar en el fòssil d’una femella adulta (LB1) que va viure fa uns 60.000 anys a Indonèsia. Les reconstruccions d’aquest espècimen suggereixen que mesurava a tot estirar, entre 106 i 110 centímetres, més o menys com un nen d’entre 4 i 5 anys. Però segons expliquen els investigadors que han liderat aquesta nova excavació, els individus trobats ara serien encara més petits. Es creu que si aquests hòbbits tenien una aparença similar a la dels humans moderns, el més probable és que mesuressin prop d’un metre. Però si s’assemblaven més als simis, pot ser que no superessin els 93 centímetres. Perquè es facin una idea de la diminuta estatura d’aquests individus, el fragment d’húmer trobat és de tan sols cinc centímetres.

Rates prehistòriques

L’estudi de les restes trobades en el jaciment de l’illa de Flores també ha revelat alguns detalls curiosos sobre com vivien aquests homínids. Segons expliquen els experts, entre les restes trobades hi ha, per exemple, exemplars d’una espècie d’elefants nans de poc més d’un metre (Stegodon florensis insularis).

Notícies relacionades

Tot sobre el canvi d’hora d’octubre de 2022 a Espanya: així entrem en l’horari d’hivern

Els rellotges s’hauran d’endarrerir una hora la pròxima matinada

També s’han descobert restes de rates gegants prehistòriques, antics cocodrils i tortugues i fins i tot fòssils de dracs de Komodo de més de tres metres de llarg que van conviure amb aquestes poblacions de hòbbits primitius. Els experts creuen que totes aquestes espècies convivien en relativa harmonia i que, almenys en principi, els animals gegants no suposaven una amenaça vital per a les espècies més petites.

El pas dels hòbbits pel nostre planeta, el seu origen i les raons de la seva extinció continuen encara envoltats d’un gran misteri. "La història evolutiva d’aquests homínids de l’illa de Flores continua sent en gran part desconeguda", afirma Adam Brumm, investigador de la Universitat Griffith i un dels autors principals d’aquest estudi. "Per ara, segons apunten aquestes últimes troballes, una de les hipòtesis més convincents que remenem és que aquests hòbbits van sorgir quan un grup d’homínids de l’espècie Homo Erectus van quedar aïllats en aquesta remota illa d’Indonèsia fa més o menys un milió d’anys i per alguna raó la seva mida es va anar reduint amb el temps", afirma l’especialista. Tampoc està clar què va passar perquè finalment desapareguessin, tot i que tot apunta que a llarg termini la seva reduïda mida va poder haver jugat en contra seu.