Més pisos per no frenar el creixement

Al nostre país també s’han fet anuncis rellevants en aquest sentit. És el cas del conveni entre l’ICO i el Ministeri d’Economia per donar préstecs i avals per valor de 6.000 milions d’euros per construir fins a 43.000 habitatges aprofitant els fons Next Generation. A Catalunya, l’ICF ha pactat un préstec de 490 milions amb el BEI per a la construcció d’habitatge assequible.

Però perquè tots aquests plans tinguin èxit i es tradueixin en la construcció de més habitatges és important analitzar quines són les traves que frenen l’oferta residencial a Espanya i posar-hi solució. En aquest sentit, un recent informe del BBVA Research apunta dades rellevants.

Demanda creixent

La construcció de nous habitatges no ha mantingut el ritme necessari per satisfer la demanda creixent. A Espanya, entre el 2008 i el 2022, els habitatges iniciats (1,53 milions) van ser molt inferiors a les noves llars creades (2,40 milions). A més, el pressupost públic destinat a habitatge se situa en nivells baixos malgrat l’ascens dels últims anys. Des del 2021 tan sols s’han posat en marxa uns 13.000 habitatges protegits a l’any davant els 70.000 anuals el 1995 i el 2010.

Però el problema de l’habitatge no és generalitzable a tot el territori espanyol, afecta sobretot les grans ciutats i especialment les més turístiques, igual que a la resta d’Europa. La forta concentració de l’activitat econòmica a les grans ciutats, la creixent mobilitat internacional dels estudiants i el boom dels habitatges turístics, han disparat la demanda sense que l’oferta hagi crescut al mateix ritme. El resultat és un augment sostingut en els preus de l’habitatge que dificulta l’accés a la propietat, especialment entre els joves i les famílies d’ingressos mitjans i baixos, contribuint a ampliar la desigualtat social. Els alts preus i els lloguers també dificulten la mobilitat laboral i es pot convertir en un coll d’ampolla per al creixement de l’ocupació i per a la prestació de serveis públics bàsics, com ja està passant a les Balears.

¿A què es deu l’escassa construcció d’habitatge? Els principals motius són les restriccions normatives i de tramitació, els alts costos de construcció i l’escassa disponibilitat de terrenys urbanitzables.

Notícies relacionades

"L'Eixample és una joia urbanística poc reconeguda de Barcelona"

Catalunya impulsa un pla per remuntar el baix nivell d’anglès

Per mitigar l’actual crisi de l’habitatge, és essencial simplificar i agilitzar els processos burocràtics relacionats amb la construcció d’habitatges. Això inclou la revisió de normatives urbanístiques, la reducció de traves administratives i donar seguretat jurídica als inversors. Per a això és fonamental que s’aprovi la Llei del Sòl que promou el Govern espanyol. També es podria reduir el cost i el temps de construcció gràcies a mètodes de construcció innovadors, com la construcció modular i l’ús de materials sostenibles. Però, sens dubte, la mesura més urgent és promoure sòl urbanitzable a les àrees metropolitanes amb la implicació dels ajuntaments, per exemple, reutilitzant terrenys industrials obsolets i, al seu torn, millorant la xarxa de transport públic.

En qualsevol cas, l’augment de l’oferta d’habitatges només es podrà produir amb la col·laboració entre el sector públic i el sector privat. En joc hi ha el creixement econòmic i l’augment de la desigualtat social.