"El meu pare ha perdut molt, però no vol deixar el cotxe"

Dos conductors sèniors amb dificultats psicofísiques i les seves famílies expliquen a EL PERIÓDICO les dificultats emocionals que suposa deixar de conduir. Un 41% d’exconductors viuen el cessament forçós de manera negativa perquè senten que perden autonomia.

"El meu pare ha perdut molt, però no vol deixar el cotxe"
3
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

El Jaime (que com la resta de persones que apareixen prefereix no revelar la seva identitat) té 93anys i fins fa pocs dies, que ha tingut algun problema de salut, conduïa amb freqüència. La seva família fa temps que el vol apartar de la carretera, perquè han notat que, tot i que condueix bé, molt concentrat, els seus reflexos no són els mateixos i, com que "hi ha molt boig", "qualsevol dia no reacciona bé i té un accident", diu la seva filla.

Al Jaime li van renovar el carnet fa un any i, tot i que ell va admetre en el reconeixement mèdic que li costava una mica caminar i va demanar que l’hi renovessin només per dos anys, ho van fer per tres. "Es veu que és un centre de psicotècnics bastant lax, perquè quan jo faig la prova de coordinació em vaig equivocar bastantes vegades, per la qual cosa tinc dubtes que ell ho fes perfecte", indica la filla, que confessa que ella i el seu germà "resaven" perquè al seu pare no li renovessin el permís.

Ell és bastant "tossut" i es resisteix a aparcar el volant. Fins i tot la seva dona fa cinc anys que ha deixat d’acompanyar-lo en els viatges. El problema, en el cas del Jaime, és que al cap de poc temps que li renovessin el carnet, va patir una caiguda i es va colpejar al cap. "No es va fer res greu, però els primers dies estava desubicat i feia coses rares. Des d’aleshores, ha experimentat una davallada increïble" i ara les seves facultats estan encara més minvades. Fins i tot el metge que el va atendre li va recomanar que deixés el volant, però no ho va voler. El cas és que fa uns 15 dies va aparcar el cotxe en una localitat de Tarragona que no és on viu i van tardar més de 15 dies a trobar-lo, perquè no recordava on l’havia deixat.

Un altre conductor, l’Antonio, sí que ha deixat de conduir, però no per voluntat pròpia. Té 80 anys i just als 15 dies de renovar-li el carnet li van diagnosticar Alzheimer. Conduia des dels 18 anys i ha acceptat dir adeu, però no acaba d’entendre que sigui tan aviat, quan la malaltia està en els seus inicis i només l’afecta que no recorda bé algunes paraules.

"No vaig poder explicar-me"

Notícies relacionades

"Em vaig enfadar amb la meva dona perquè no em va donar l’oportunitat de rèplica. Em va dir que no podia conduir i punt, que era el millor i no vaig poder explicar-me", recorda. L’Antonio considera que "està millor" del que pensa la seva família, que continua tenint els mateixos reflexos i que per això li han renovat el carnet al centre de psicotècnics. Per tant, segons la seva opinió, podria continuar en trajectes curts i coneguts. "A la urbanització i als voltants sí que podria agafar el cotxe, i per això, en un inici quan la família em va dir que no podia conduir, vaig pensar a marxar a Barcelona, estava molt enfadat", confessa.

Fa temps que ja no condueix per Barcelona, en distàncies llargues o per autopista. En aquestes ocasions porta el cotxe la seva dona, que és bastant més jove. "Tot i que el cotxe forma part d’ell i ha conduït des de molt jove, ens intranquil·litza que no pugui tenir reflexos davant qualsevol eventualitat, i per això li hem demanat que deixi de conduir", afegeix la seva filla.