Creix el degoteig de migrants que arriben nedant a territori espanyol
Només el mes de juliol, 70 migrants han arribat nedant a les costes de Ceuta, la majoria adolescents i fins i tot un nen de 12 anys. En aquesta microruta no hi ha pasteres, ni patrons ni possessions: es llancen a l’aigua només amb una petita motxilla.
El mes de juliol ha sigut el de la confirmació del rebrot d’una de les rutes més curtes i minoritàries, però també més perilloses, de l’emigració il·legal. Segons confirmen a EL PERIÓDICO fonts del Govern de Ceuta, són 70 les arribades nedant d’immigrants registrades aquest mes passat a la ciutat. En gairebé tots aquests casos, el viatger és un adolescent.
Davant el Tarajal de Ceuta hi ha més de 200 metres de travessia entre l’últim lloc de la gendarmeria, a la localitat marroquina de Castillejos, i la platja espanyola. Però això és considerant només el trajecte en línia recta; en realitat, els immigrants que estan arribant nedant aquest estiu recorren més distància, per vorejar o fer escala en un espigó amb filat que, com la tanca de Melilla o el Río Grande de Mèxic, és una de les fites del drama de la immigració.
La pràctica d’aquesta forma d’entrada a Espanya és veterana, i ha sigut sovint tràgica. Després d’infinites de proves d’encert i error, els migrants troben la millor hora. Eludeixen llavors la vigilància dels gendarmes en les hores en què es relaxa el servei, generalment entre dos llums a trenc d’alba. Com que ara, pels canvis de patrulles policials al costat del Marroc, la distància que han de recórrer al mar és més gran, els nedadors es llancen a l’aigua amb algun objecte flotant, un pneumàtic inflat. Però, al final de la travessia, hi haurà un tram en què hauran de deixar el flotador per acabar a braçades.
Si la Guàrdia Civil els surt al pas "no és perquè se’n tornin, com a l’altre costat, sinó per evitar que s’ofeguin", explica una de les fonts consultades. Les 70 arribades al juliol –totes de marroquins– són un repunt en aquesta microruta sense pasteres, sense patrons, sense possessions: el nedador es llança a l’aigua tan sols amb una petita motxilla en la qual posa, embolicat en film plàstic, el mòbil i algun paper.
En la seva estadística periòdica d’immigració il·legal, el Ministeri de l’Interior no classifica aquestes arribades com arribades a Espanya per via marítima, ja que no hi ha hagut navegació. Oficialment, els arribats en alguna embarcació o moto d’aigua a Ceuta són només 13 des de començament d’any, contra 33 en el mateix període del 2023.
La dada dels 70 arribats al juliol es dilueix entre les 1.354 arribades per via terrestre entre l’1 de gener i el 31 de juliol, que a la ciutat han augmentat un 165,5% respecte al tram gener-juliol de l’any passat. Però si es consideren únicament els casos de nedadors, el Govern de Ceuta aporta un altre percentatge basat en estimacions, i dins de les petites xifres d’aquesta modalitat: un 400% de creixement.
Hi ha una xifra que posa una miqueta més humanitat a l’estadística: el 12. Dotze anys és l’edat més baixa registrada de nedadors arribats a Ceuta. Un nen de dotze anys, aprofitant les boires estivals, en una aigua de 20 graus de temperatura. Aquest fenomen és exclusiu de Ceuta. Melilla té una altra casuística: el reixat fronterer és la seva fita i els assalts els punts candents.
Expliquen al Govern local que el repunt d’arribades es produeix precisament per les boires, matinals però persistents, que ocultaven la vista de l’horitzó durant hores en diversos dies del mes passat. "Ells aprofiten la boira per acostar-se sense que els intercepti una llanxa policial marroquina i els faci tornar", diu una font no oficial de la Guàrdia Civil a la zona.
I igualment, hi ha repunts en períodes festius; el passat Nadal, sense anar més lluny. També el Ramadà o la Pasqua del Xai a l’altre costat de la frontera. Qualsevol de les dues opcions és de molt alt risc. Nedar entre boira tancada o pujant i baixant onades d’aigua freda és, sempre, exposar-se a acabar enre les tombes anònimes del cementiri Sidi Mbarek. "El mar enganya molt", assenyala la mateixa font.
Xarxa d’acollida
La majoria d’arribats nedant superen els 14 anys. Tots són homes. Aquells que es determina de forma immediata que són adults –una minoria– són subjectes de devolució automàtica per Espanya al Marroc. En el cas dels menors, tener per davant una llarga estada a la saturada xarxa d’acollida de Ceuta, a l’espera de passar a la Península, on molts d’ells tenen parents.
Notícies relacionadesDes del maig del 2023 que Ceuta no deriva cap menor a cap altra comunitat autònoma o a l’Estat. Actualment, la ciutat té acollits al seu petit sistema públic 310 menors. Majoritàriament tenen 16 i 17 anys.
És una franja delicada d’edat. Arribar a territori espanyol amb 16 o 17 anys és ser sotmès, sí o sí, a la prova de determinació d’edat mitjançant examen ossi de la nina, no fos cas que l’individu sigui en realitat un adult.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia