Un estudi mesura la calor màxima a què se sotmeten els castellers

La tradició pesa molt en alguns casos i apunta al migdia, l’hora de més calor, per sortir a la plaça i alçar les estructures humanes. Però si es tenen tantes prevencions sobre la seguretat física de l’activitat castellera, ¿per què no tenir en compte també les altes temperatures que porta el canvi climàtic?

Aportar dades científiques

La resposta és senzilla: per falta de dades. Ara, un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV), des de la seva càtedra per a l’Estudi del Fet Casteller, pretén explorar a quines temperatures se sotmeten els castellers durant les actuacions i obrir la possibilitat d’un canvi de concepció sobre les diades castelleres. Es tracta d’un estudi pioner en aquest camp, que pretén analitzar algunes de les cites del calendari estiuenc a través de sensors d’humitat i termòmetres amb l’objectiu d’aportar dades científiques al debat obert al món casteller.

La quatre dates escollides inicialment eren a quatre ciutats diferents dins de la coneguda com a "zona tradicional", és a dir, les comarques amb més història i tradició castellera. Les diades eren la de Sant Joan, a Valls (24 de juny); la de la festa major a la Bisbal del Penedès (15 d’agost); la de Sant Magí, a Tarragona (19 d’agost), i la de Sant Fèlix, a Vilafranca del Penedès (30 d’agost). Actuacions marcades en vermell al calendari per ser algunes de les més importants i amb una assistència de públic més nombrosa.

Agafant aquestes ciutats, aquestes dates i les hores determinades d’aquestes diades (habitualment, entre les 12.00 h i les 15.00 h), el primer que analitza l’estudi és el que ha passat des de 1951. Creuant les dades d’humitat relativa i de temperatura s’obté el que es diu l’índex de calor, que indica la sensació de temperatura que han suportat els castellers els últims 73 anys en aquestes places. Cal apuntar que això és només una aproximació, perquè les dades d’aquests anys es prenien des de l’exterior de les places, i per tant, sense tenir en compte factors com la gran quantitat de públic, la falta d’ombra i la interferència dels edificis.

Les primeres conclusions són clares. Segons explica Òscar Saladié, professor del Departament de Geografia de la URV i un dels responsables de l’estudi, "en els tres casos de la zona prelitoral (Valls, la Bisbal i Vilafranca), cadascuna en la seva data, es veu com l’índex de calor es manté dins del llindar de precaució, i recentment hi ha més casos de llindar de precaució màxima". No obstant, en el cas de Tarragona "gairebé no hi ha situacions neutres i ha augmentat de manera important els anys de precaució màxima, això es deu a la proximitat amb el mar, que provoca més humitat".

En resum, en les quatre diades analitzades ha augmentat la sensació de calor més aviat a causa de la temperatura que a la humitat. En valors absoluts, comenta Saladié, això és al voltant de 0,3 ºC més cada dècada, fet que significa més de 2 graus en els últims 70 anys.

La segona part de l’estudi consisteix a aconseguir i analitzar l’índex de temperatura real de cada plaça en les dates indicades i, així, poder comparar-ho amb els resultats històrics. Mitjançant sensors i termòmetres, els responsables de l’estudi mesuraran les dades en dues ubicacions de cada plaça, per diversificar la mostra.

"Sabem que hi ha places de tot tipus, més o menys tancades, de vegades amb carrers adjacents pels quals passa aire, amb edificis fets de materials que absorbeixen la calor i que estan plenes de gent, així que la hipòtesi inicial és que l’índex de temperatura de les places ha de ser significativament més alta que en l’històric de les estacions meteorològiques externes", apunta el professor. No descarta, de fet, que en alguna ocasió dels últims anys s’hagi superat el llindar de perill, tot i que l’històric no ho reveli.

Les places escollides inicialment eren quatre entre el juny i l’agost, no obstant, a petició de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, l’òrgan que regeix totes les colles castelleres, també es prendran dades de moltes d’altres diades. De moment s’han monitoritzat les Cultures de Altafulla (13 de juliol); la festa major de Banyeres del Penedès (14 de juliol); Santa Anna, al Vendrell (26 de juliol), i, ahir, la diada de Firagost, a Valls.

Algunes d’aquestes cites castelleres són en horari de matí, pels volts del migdia, però d’altres són en horari de tarda, amb temperatures més amables, i la de Valls, per exemple, en horari de nit. "L’ideal seria saber les dades dels sensors de totes les diades també a l’interior de Catalunya i les ciutats de Barcelona i Girona, i en moments diferents del dia per veure les diferències", diu Òscar Saladié.

Els resultats de l’estudi, que es coneixeran una vegada acabi la temporada castellera, a la tardor, volen ser un argument més en el debat obert al món casteller sobre la idoneïtat dels horaris i les dates per fer castells.

¿Canviaran les diades?

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El següent aspecte a analitzar serà si la calor afecta la mateixa consecució de les estructures castelleres, que exigeixen molt potencial físic i mental i depenen d’infinits factors. No obstant, a través d’uns tallers amb una desena de colles, els responsables de l’estudi de la URV han detectat que hi ha moltes variables i prioritats per als membres de les agrupacions a l’hora de sotmetre canvis en la tradició centenària dels castells.

La recomanació en situacions d’altes temperatures és buscar zones amb ombra, refrescar-se i beure molta aigua i evitar les hores de més calor. Però en el món casteller hi ha consells difícils d’aplicar, ja que no es poden canviar les dates de les festes majors o els horaris de les actuacions perquè entrarien en conflicte amb els altres actes protocol·laris o de cultura popular.