Bacteris i pol·lució al Sena

Fa mesos que les aigües del Sena són notícia i acumulen polèmica rere polèmica. Ja en vigílies de l’inici dels Jocs Olímpics van ser diverses les entitats que van alertar que aquestes aigües estaven "excessivament contaminades" i que, a més, no complien els requisits de seguretat mínims per als atletes. Tant els organitzadors de l’esdeveniment com el mateix ajuntament van assegurar que, després d’alguns anys de treball i més d’1,5 milions d’euros invertits en obres de neteja, les aigües del Sena estaven en perfectes condicions. Tan sols una setmana després dels Jocs, diversos entrenaments i fins algunes competicions s’han hagut d’anul·lar a causa de la mala qualitat de les aigües. Fa uns dies també va transcendir el cas de dos atletes ingressats després de contraure un bacteri mentre nedaven en aquest riu. Arribats a aquest punt, la pregunta és: ¿què està passant?

El Sena és un dels cursos fluvials més emblemàtics que travessa el país gal. En els seus més de 780 quilòmetres de longitud, aquest riu travessa ciutats com París, Troyes i Melun. La qualitat de les seves aigües varia molt en funció del punt concret que s’analitzi, però tots els trams que coincideixen amb grans ciutats solen acumular més contaminació i més patògens infecciosos. En aquest cas, les aigües que travessen París destaquen com les que acumulen més pol·lució relacionada amb l’activitat humana. Al llarg dels anys, les anàlisis han trobat gran quantitat de bacteris fecals i virus així com contaminants com plom, mercuri i fins i tot hidrocarburs derivats del pas dels vaixells. Tant era així, que el 1923 es va prohibir oficialment banyar-se a les seves aigües per una qüestió de "salut pública".

Durant gairebé un segle, capbussar-se al Sena va ser il·legal. Però el 2015, l’alcaldessa Anne Hidalgo va llançar un "ambiciós pla" per recuperar el riu i "tornar-lo als veïns". El projecte consistia a construir noves plantes de tractament de les aigües residuals per reduir la quantitat de contaminants que arriben al riu, millorar els sistemes de drenatge urbans i, sobretot, posar en marxa programes de neteja i monitoratge continu per conèixer en tot moment l’estat de les aigües. La iniciativa ha aconseguit, per exemple, una reducció important de certs contaminants relacionats amb la matèria fecal o amb el desbordament del clavegueram. Tot i així, no s’ha aconseguit netejar del tot unes aigües que acumulen segles de pol·lució i que continuen sent l’abocador d’una ciutat tan gran com París.

Amb l’arribada dels Jocs, l’ajuntament i els organitzadors van assegurar que les aigües complien les condicions òptimes per celebrar les competicions aquàtiques. L’Institut Nacional de Salut Pública de França va afirmar que posaria en marxa un programa de monitoratge per vigilar la presència de diversos patògens a les aigües (el poliovirus, el virus de la grip A, el virus de la grip B, el SARS-CoV-2 i el virus del xarampió). Paral·lelament, també es van posar en marxa iniciatives per detectar bacteris relacionats amb la presència d’excrements com l’E. coli i l’enterococ.

¿Però com se sap si les aigües d’un riu són segures o no per nedar-hi? Atès que és gairebé impossible aconseguir un entorn completament estèril, les autoritats sanitàries estableixen uns llindars màxims de concentració de bacteris per saber quan és segur banyar-se i quan és millor allunyar-se’n. En el cas del Sena, per exemple, el límit establert és d’entre 500 i 900 unitats d’E. Coli per cada 100 mil·lilitres. El 10 de juliol, se’n van registrar més de 3.000 unitats. El 17, el dia que l’alcaldessa Hidalgo es va banyar per "demostrar" el bon estat del riu, el recompte va pujar a gairebé 1.000 unitats. I els últims dies, les anàlisis han estat molt al límit cosa que ha mostrat el vaivé de bacteris, virus i contaminants al Sena.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Recuperar l’equilibri

Segons expliquen els responsables del recompte, els "mals resultats" dels últims dies es deuen "als episodis de pluges torrencials", que han desbordat el clavegueram de París i han arrossegat gran quantitat de material directament al riu. En aquest sentit, expliquen, després de cada episodi de pluges s’estima que "es necessiten entre 24 i 72 hores perquè les aigües recuperin la seva qualitat òptima". També hi ha veus que apunten que l’arribada massiva de turistes i atletes podria estar saturant les plantes depuradores i provocant un abocament de matèria fecal i patògens al riu. En els dos casos, és impossible "filtrar" en temps real totes aquestes substàncies. Així que només queda esperar que el Sena recuperi l’equilibri.