El Centre de Regulació Genòmica acull 400 científics de 50 països

Milers de persones passen cada dia davant un dels millors centres d’investigació del món sense ni tan sols adonar-se’n. L’edifici, sempre banyat per la brisa del mar, es pot veure des del litoral de Barcelona però pocs saben que a l’interior hi ha coses tan excepcionals com una fàbrica d’òrgans en miniatura, un laboratori per ressuscitar ulls i fins a una poderosa màquina capaç de detectar, per exemple, una única cèl·lula tumoral a partir d’una minúscula gota de sang. Es tracta del Centre de Regulació Genòmica (CRG), un dels centres d’investigació més importants de la ciutat, en el qual es treballa tot l’any, fins i tot a l’estiu, per canviar el món.

"Aquí sempre hi ha algú treballant. De dia, de nit, durant tots els dies de l’any i fins i tot en dies festius", comenta un investigador del centre mentre s’endinsa a l’edifici. Aquest centre d’investigació, situat a primera línia de mar davant la platja de la Barceloneta, aplega més de 400 científics de gairebé mig centenar de països. La majoria, gairebé el 60%, són investigadors d’origen estranger que han vingut fins a Barcelona per treballar en aquestes instal·lacions, en què es reuneixen des de projectes pioners fins a maquinàries d’última generació. EL PERIÓDICO visita les seves instal·lacions per esbrinar com és passar un dia entre científics, bates i una gran pluges d’idees.

El laboratori de Laura Batlle Morera, cap de la Unitat d’Enginyeria de Teixits, acull una de les fàbriques de cèl·lules mare i òrgans de miniatura més importants d‘Espanya. La seva tasca, diu, és ajudar altres científics a portar a terme les seves investigacions.

Molts grups i objectius

Hi ha grups que, per exemple, volen estudiar l’evolució d’una malaltia neurodegenerativa i necessiten un cervell minúscul que tingui les característiques de l’alzheimer per veure com es comporten les neurones en diferents moments. N’hi ha d’altres que, en canvi, volen testar un fàrmac experimental i necessiten un ronyó microscòpic per portar a terme les primeres proves. Fins i tot hi ha grups que volen investigar una malaltia rara que amenaça un pacient concret i que, per aconseguir-ho, necessiten crear un cultiu de les seves cèl·lules per estudiar de prop com es comporten.

"Podem crear tota mena d’òrgans en miniatura per portar a terme diferents investigacions científiques", explica Batlle Morera mentre ensenya, orgullosa, una placa plena de cervells microscòpics que han dissenyat per mostrar unes mutacions específiques que intriguen els científics i que podrien tenir la clau per curar el parkinson. Aquest treball, insisteix, requereix una part d’expertise i una, encara més important, de paciència i fins i tot de carinyo cap a les cèl·lules.

"És un procés llarg i de vegades una cosa tediosa. Per cultivar aquests organoides necessitem seguir uns protocols molt estrictes i, sobretot, fer cures diàries. Hi ha alguns òrgans que triguen tres mesos a estar a punt i d’altres que tarden sis mesos o més. Durant tot aquest temps, hi has d’estar molt a sobre perquè tirin endavant. És una tasca pesada però els resultats valen molt la pena", comenta la científica mentre mira a través del microscopi l’evolució dels seus cervellets en miniatura.

Durant la pandèmia de covid-19, aquest laboratori va desenvolupar centenars de pulmons en miniatura per estudiar l’impacte d’aquest virus sobre el sistema respiratori i, a més, per provar l’eficàcia de diferents fàrmacs per tractar aquesta malaltia. Ara, a més, entre els diversos projectes en marxa, també hi ha una línia de treball específica enfocada a entendre per què alguns tractaments funcionen bé en certs pacients i en d’altres amb prou feines tenen resultat. Tot això, gràcies al disseny d’òrgans en miniatura.

‘Ressuscitar’ ulls

A tan sols uns metres de distància, el laboratori de Pia Cosma treballa en una cosa tan excepcional com una tècnica per ressuscitar ulls. "Volem entendre com funciona aquest òrgan tan complex, què passa quan apareixen els problemes de retina i com podem ajudar les persones amb ceguesa", explica aquesta professora d’investigació ICREA i coordinadora del programa d’investigació de biologia sintètica.

En condicions normals, els ulls moren tan aviat com s’atura el flux sanguini i mor el seu portador. Per això mateix, una gran part del treball d’aquest laboratori se centra a desenvolupar una tecnologia que permeti "mantenir vius" els ulls d’un individu mort durant el màxim temps possible. "Això ens permet tant estudiar millor el funcionament de la retina com posar a prova tractaments experimentals contra la ceguesa", comenta.

"La gran majoria d’estudis que fem són amb ulls de porc. En molts casos, són ulls que recollim directament dels escorxadors i venen dels mateixos animals que després s’utilitzen per fer pernil", comenta Marta Cadevall Anglès, una de les estudiants predoctorals que treballa en aquest projecte. Fins ara, explica, molts dels tractaments desenvolupats per tractar els problemes de retina han fallat perquè durant bona part del procés només s’han testat en ratolins i després, al provar-los en humans, no han donat els resultats esperats. "Els ulls dels porcs, en canvi, són sorprenentment semblants als dels humans. Tenim moltes esperances que ens puguin servir per curar malalties de la retina i fins i tot la ceguesa", afegeix, entusiasmada, Cadevall Anglès des d’aquest laboratori pioner.

En els últims mesos, el laboratori ja ha començat a fer alguns estudis amb ulls humans. Per exemple, de pacients que han mort i que han donat el cos a la ciència. "La majoria dels nostres treballs han sigut en ulls de porc, però també hem fet estudis en cinc o sis ulls humans que ens han cedit des de diferents hospitals de Barcelona. Fins ara, hem aconseguit ressuscitar-los i mantenir-los vius durant algunes hores. I això, tot i que pugui semblar poc, és molt més del que s’havia aconseguit fins ara", explica Cosma des del seu laboratori.

Una de les joies de la corona d’aquest centre d’investigació no té a veure amb un projecte concret, una línia d’estudi o una meta científica. "És una tecnologia pionera capaç d’analitzar més de 60.000 cèl·lules per segon, recopilar més de 50 paràmetres diferents fins a trobar, per exemple, una cèl·lula tumoral", comenta Òscar Fornas, cap de la Unitat de Citometria de Flux (CRG/UPF).

Aquesta plataforma va començar ja fa 25 anys i des d’aleshores ha anat creixent fins a convertir-se en una de les més importants del seu tipus a tot Europa. "Hi ha més de 200 grups d’investigació i fins a 500 científics que utilitzen aquestes eines pioneres per portar a terme els seus treballs", comenta Fornas. En aquests moments, explica, els seus dos laboratoris poden presumir de màquines punteres per un valor de gairebé cinc milions d’euros que acaben reunint científics de tot el món.

També salut del planeta

La tecnologia d’aquest laboratori és tan sofisticada com versàtil. "Aquí es fan tota mena de treballs. Des d’estudis per entendre com funciona el sistema immunitari fins a treballs molt innovadors per estudiar la diversitat de microorganismes que hi ha al mar", comenta Eva Julià Arteaga, una de les expertes en citometria de flux d’aquest centre.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Ara com ara, bona part dels treballs que es realitzen en aquest laboratori tenen a veure amb qüestions relacionades amb la salut humana i la biomedicina. Però en un futur, segons explica aquesta científica, tot apunta que hi haurà cada vegada més treballs sobre "la salut del planeta". "Hi ha diverses línies d’estudi vinculades a temes de medi ambient. Hi ha científics que, per exemple, estan buscant virus del mar fins ara desconeguts que puguin actuar davant bacteris que són multiresistents davant els tractaments convencionals", comenta Julià Arteaga.

Tots i cada un d’aquests treballs podrien canviar el món. Però per aconseguir-ho, els científics i científiques hauran de continuar treballant fins a arribar al seu moment eureka. "No pots posar data a un descobriment científic, però sí perseverar fins a aconseguir-ho", assenyala un dels investigadors del centre.