L’onada de calor repta la xarxa de refugis climàtics de BCN

El terme refugi climàtic és relativament nou, però la seva essència és tan antiga com la humanitat mateixa. Un refugi climàtic és, en definitiva, un lloc on protegir-se de la calor. No existeix una definició única, així que hi ha qui afirma que l’etiqueta val per a gairebé qualsevol espai on es pugui trobar una escletxa d’ombra, com un parc amb arbratge abundant. Però també hi ha qui replica que només s’hauria d’aplicar a illes de frescor dissenyades per suportar les temperatures extremes del carrer a l’estiu, com podria ser el cas d’una biblioteca o un centre cívic amb aire condicionat. Fa almenys 40 anys que els urbanistes discuteixen sobre com aterrar aquest concepte, però ara amb una crisi climàtica que deixa temperatures cada vegada més extremes, aconseguir-ho s’ha convertit en una prioritat política i ciutadana.

Una estratègia del 2019

Barcelona va ser una de les ciutats pioneres a escala mundial tant en l’ús del terme refugis climàtics com en la creació d’una xarxa. La primera vegada que es va parlar d’aquest concepte va ser el 2019, quan es va plantejar un ambiciós pla perquè "tots els veïns de Barcelona tinguessin un espai on es poguessin protegir de les altes temperatures a 10 minuts de casa seva". Cinc anys més tard, la capital catalana continua sent la més avançada de tot Espanya en aquesta qüestió. Un informe recent de Greenpeace, de fet, lloa l’aposta barcelonina per aquest tipus d’iniciatives i retreu que, per exemple, metròpolis tan exposades a la calor com Madrid o Sevilla ni tan sols la contemplin.

Un dels punts forts dels refugis climàtics, almenys sobre el paper, és que podrien ser un veritable salvavides per als col·lectius més vulnerables a la calor, com per exemple nens, avis, persones amb discapacitat, en risc de pobresa o sense llar. Segons explica la investigadora Alba Badia, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), el disseny d’aquests espais "ha d’abordar les injustícies ambientals urbanes" i oferir un refugi contra la calor extrema als que més pateixen per les altes temperatures. O als que no tenen recursos per passar el dia en un lloc amb frescor artificial.

Barcelona ofereix aquest estiu 354 refugis climàtics diürns, amb unes 120 novetats incorporades aquest 2024. N’hi ha de públics i també de privats. Remarca que només eren 70 el 2020. La llista s’ha ampliat amb prop d’una trentena de parcs i jardins, que comprenen gairebé el 20% d’espais que el consistori avala per suportar la calor. Són l’opció més senzilla, al ser a l’aire lliure: no requereixen climatització i estan disponibles sense interrupció durant tot l’estiu, sense els problemes que comporten els tancaments per vacances de la majoria d’equipaments habilitats.

Al seu torn, una vintena de biblioteques i més d’una desena de centres esportius, centres cívics i llars de la tercera edat s’han afegit a la nòmina de refugis climàtics, una mesura que no resulta menor. Aquests equipaments són la cara més visible del Pla Calor contra la canícula, tenen un fort component redistributiu per les prestacions extra que ofereixen (entreteniment, companyia, assessorament...) i els usuaris els posen molt bona nota tot l’any. Els requisits bàsics per incorporar-se a l’inventari són facilitat d’accés, aigua potable i disponibilitat de bancs o cadires.

No obstant, l’expansió de l’etiqueta a més llocs de Barcelona, tal com es va anunciar al juny, s’ha vist després neutralitzada a l’arribar el que és el mes per excel·lència de les vacances. L’agost ha restat un de cada tres punts que es promocionaven com adaptats a la calor.

La xifra de locals inoperatius parcialment o totalment per protegir-se d’un clima extenuant durant aquestes setmanes és gairebé idèntica a l’augment que es va difondre a les portes de la temporada estival. S’identifiquen 121 baixes sobre el mapa, ja sigui per una aturada d’uns dies o un parèntesi que s’allarga tot el mes. En alguns espais que es mantenen oberts s’ha de pagar entrada, com passa en les 57 piscines incloses.

L’ajuntament contesta que, malgrat comprimir-se, la xarxa presta més cobertura que en temporades anteriors: destaca que un 44% de la població compta amb un refugi climàtic a cinc minuts de casa a peu a l’agost, davant el 29% del 2021.

La falta de personal per mantenir més locals oberts es repeteix cada estiu, malgrat els bons propòsits d’incrementar la cobertura durant la davallada de l’agost. La debilitat es constata sobretot a les biblioteques: 29 de les 41 que constaven a l’inventari han tancat per descans dels treballadors. De fet, tots els districtes sumen més biblioteques tancades que obertes a l’agost.

No és l’únic cas d’equipaments públics habilitats per suportar l’estiu que abaixen persiana quan el mercuri més es dispara. L’entramat de refugis també es debilita perquè han deixat de donar servei 18 llars de la tercera edat, 28 centres cívics, 10 d’11 edificis universitaris...

Possibles alternatives

Els rivals de l’alcalde Jaume Collboni acusen el govern municipal de posar en risc la salut dels més vulnerables perquè, com en anys anteriors, la constel·lació de centres climatitzats s’empetiteix en les dates més càlides. Cada partit ha llançat la seva idea per mirar de compensar el forrellat de desenes d’equipaments. Junts i BComú posen l’accent en el fet que les piscines siguin gratuïtes o, com a mínim, comptin amb més bonificacions. ERC proposa refugis nocturns quan els termòmetres no decaiguin al caure el sol. El PP vol nebulitzadors a les parades de bus i Vox prefereix penjar tendals al carrer.

La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) demana canvis en l’urbanisme i les zones verdes. "No són només els refugis climàtics, la majoria de places no estan adaptades a les temperatures", alerta la FAVB

L’entitat veïnal qüestiona el tancament de biblioteques a l’agost, "quan tanta població que no pot marxar de vacances podria aprofitar-les". També advoca per solucions arquitectòniques que permetin "ombrejar espais" a l’estiu. "El canvi climàtic exigeix transformacions radicals que, de moment, estan fora de les polítiques dominants", observa.

Àrea metropolitana

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) també ha desenvolupat una xarxa de refugis climàtics, que estén a la resta de localitats el model impulsat per la capital. S’ha ampliat aquest any amb 111 espais més, fins als 186. Per ara, tots són de titularitat pública. Fins a 71 són parcs o piscines, així que la gran majoria obre a l’agost. Ara bé, 46 dels 115 refugis interiors metropolitans (un 40%) no obriran entre setmana, fins a 81 estaran tancats els dissabtes, i 91 més, els diumenges. En general, uns 80 dels que obriran aquest mes ho faran parcialment, tot just uns dies o setmanes, al matí o a la tarda. Els forats al mapa encara són notables, si bé el principal problema de la xarxa metropolitana és el desconeixement. Segons una enquesta de l’Institut Metròpoli, un 84,7% de la població de l’AMB no coneix refugis climàtics al seu barri o a la seva ciutat.

La xarxa creix igualment a la resta de Catalunya, on la Generalitat té identificats 1.700 espais amb aquesta finalitat. La diversitat de microclimes, realitats socials i múscul consistorial dificulta homogeneïtzar la dotació de les comarques. Tot i que les coloraines del mapa no haurien de ser la prioritat: les respostes a mida de cada territori són el que acabarà determinant que la xarxa catalana es converteixi en els pròxims anys en un recurs realment útil i eficaç.