Les platges de Barcelona són un gran dormitori a la fresca

Els motius per desafiar la normativa són molt variats: des de botellon amb amics i viatges sense pressupost fins a falta de sostre o habitatges sufocants. A les platges de la Barceloneta, els pernoctadors són molt freqüents. EL PERIÓDICO va parlar amb més de vint la nit de dimarts a dimecres d’aquesta setmana i va comptabilitzar una dotzena de tendes de campanya escampades per les quatre platges del barri mariner.

"Usos impropis de l’espai"

L’ajuntament té constància de les pernoctacions a la Barceloneta i, de fet, assegura que "està fent un diagnòstic del perfil de persones" que s’estan a la sorra per "actuar segons marqui l’ordenança de civisme". La normativa és molt clara al prohibir "usos impropis dels espais públics i dels seus elements", com instal·lar-s’hi en "tendes de campanya, vehicles, autocaravanes i caravanes". Tampoc permet apropiar-se de bancs o d’algun altre mobiliari, banyar-se en llacs o rentar roba en fonts.

No obstant, quan es tracta de persones en situació d’exclusió social, el consistori preveu que "no es procedeixi a la denúncia i que es coordini qualsevol actuació amb els serveis socials".

Coincideix amb la veu municipal el testimoni d’un agent de la policia portuària que feia la seva ronda per la Barceloneta dimarts. Sostenia que no se sanciona ni es fa fora de la platja ningú que no tingui una alternativa habitacional. I estimava que la pernoctació als sorrals de la capital "no ha augmentat amb els anys".

La calor és un factor clau en les pernoctacions estivals. Les possibilita i, en certa manera, les impulsa. Ho exemplifiquen Abdel H. (27 anys), Ahmed Daha (27) i Abdel T. (28). Asseguts sobre un ampli pareo blau i fumant amb una catximba, el grup d’amics calcula que es quedarà a la zona fins a les cinc de la matinada. Els agradaria quedar-s’hi a dormir, com fan a la platja de Castelldefels, però aquí no se senten tan segurs. De fet, a l’Ahmed ja li van robar les sabates una vegada.

De tota manera, Daha afirma que hi ha tornat a la recerca de frescor: "No pots ser a casa per la calor. ¡No corre l’aire!". Viu a Torre Baró i, tot i que té la sort de tenir aire condicionat a la seva llar, no l’encén "perquè surt massa car". No és un cas aïllat: una enquesta recent de l’AMB i l’Institut Metròpoli assenyala que més d’un 60% de veïns de barris vulnerables tenen aquest aparell, però un 30,7% gairebé no l’utilitzen per la factura.

Sopar romàntic

A pocs metres de la fina línia de sal que deixen les onades, Yadira Rodríguez (32) i Carlos Ontiveros (31) estan de sopar romàntic. La llum de les espelmes dona la benvinguda a la seva tenda de campanya, que han instal·lat per tercera vegada a la platja de Sant Miquel. La calor a casa seva, al barri de Sant Gervasi, és per a la Yadira una de les raons clau de l’acampada. Per al Carlos, és la necessitat de relaxar-se "de l’estrès de la feina". La parella es quedarà a veure l’alba, però no dormirà, perquè també els "dona desconfiança".

D’aquí uns anys, pot ser que aquesta parella acabi com la família Fernández, que acampa cap al final de la Barceloneta. Formada pel José (59), la Jackie (49) i la Jane (20), d’origen filipí, venen a passar la nit a la platja per disfrutar-la. Entre balls perfectament coreografiats, passen una bona estona. "Estem molt emocionats", diu el José, ja que és la primera vegada que acampa amb la filla. Fa deu anys va venir només amb la seva dona i ara repeteixen amb la Jane, explica. Asseguren que sí que dormiran a la tenda, tot i que el José es planteja quedar-se despert per vigilar les pertinences.

En altres casos, la calor és circumstancial. A la vora de la platja de Sant Sebastià, al costat d’unes roques que separen la sorra del luxós Hotel Vela, acampen en una vella tenda blava Damian Marashek, Amelia Guzek i Maciej Mikołajczyk. Tenen entre 18 i 20 anys i venen amb una altra amiga, que es banya al mar. El viatge d’Interrail que fan per tot Europa ha portat aquests joves polonesos fins a Barcelona. Només s’hi queden una nit més, dos dies en total, perquè diuen que no tenen diners. Van triar la platja com a dormitori per estalviar-se l’allotjament: "No ens fa por que vinguin a robar-nos perquè no tenim res de valor", defensa despreocupat el Damian, que té escampada tota la roba per les roques, com la dels seus amics.

Temporada alta molt cara

La butxaca també ha portat a la sorra Amine Tabani i Akram Zeddouri, tots dos de 26 anys i de vacances. Tot i que la vista al mar hi influeix, el veritable motiu, reconeix Tabani, és la dificultat de trobar allotjament barat a Barcelona durant la temporada alta: "No vam poder allotjar-nos a cap altre lloc, els llocs més econòmics estan tots plens". Tots dos resideixen a França i per a l’Amine aquesta és la primera visita a la capital catalana. Acaba d’arribar del seu viatge per Alacant, tot i que allà no va dormir a la platja. No obstant, ja fa set dies que l’Akram dorm a la Barceloneta.

La vista i la tranquil·litat intermitent també han influït que els ocupants de la tenda veïna de la de l’Amine i l’Akram hagin escollit la Barceloneta per dormir. Fa deu dies que Luis T. (25), Mohamed Galil (28) i Satih Alhayel (23) dormen a la platja, tot i que en el seu cas compaginen la sorra amb un llit d’hotel. Venen d’Holanda i són originaris de Síria, dos d’ells fills de refugiats de guerra. Al seu país de residència també van a dormir a la platja. Al lloc on estan acampats se senten "molt a gust", tot i que opinen que la policia holandesa els "tracta millor".

Just llavors, irònicament, els aborda l’agent de la policia portuària. Amb to directe, gairebé brusc, els demana abandonar el lloc perquè ha de passar el camió de la neteja. No obstant, com ja han fet les altres nits, s’allunyaran de la zona una estona i després hi tornaran. Així ho solen fer la majoria de campistes. Esperen al passeig marítim i, quan la sorra ja està lliure, tornen al mateix lloc on s’havien instal·lat.

Els serveis de neteja disparen canonades d’aigua de mar a la sorra per netejar-la i, de propina, refrescar l’ambient de la tòrrida nit. I és que a Ciutat Vella fa un mes que els termòmetres no baixen dels 25 graus entre les nou de la nit i la mitjanit.

Prop d’un canó d’aigua municipal hi ha Mouza Zeroual (32) amb els seus amics. Venen de Sant Andreu de la Barca. Amb un cubata i el mòbil a la mà, el Mouza explica que els agrada aquest lloc per la seva tranquil·litat: "Hi ha seguretat, hem anat a altres platges i no és el mateix". El jove agraeix el patrullatge, si bé també li encanta la gresca que es genera a la zona. Segons el que els ofereixi la nit, calcula que s’hi quedaran fins a les quatre o les cinc de la matinada. Probablement, no seran els únics, perquè hi ha un perfil de pernoctador que té la festa de motiu principal per acampar a la platja.

Santiago Hurtado (19) i Ariel Intriago (25) encaixen en aquest segment. Fa cinc dies que el Santiago, que viu al barri de Sant Roc de Badalona, està instal·lat a la platja. No porta cap tenda de campanya ni la necessita, ja que no ha dormit gaire. Amb els seus amics han estat de festa per les platges d’Ocata, la Barceloneta, la Vila Olímpica... Per gairebé tota la costa barcelonina. Aprofiten moments del dia per dormir una mica.

"M’ho van robar tot"

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

La inseguretat en alguns punts de la costa barcelonina sembla que és més dissuasòria que l’ordenança de civisme. Valentino S. (30), artista i músic urbà, dubta si tornarà a dormir a qualsevol platja de la Barceloneta: "L’any passat vaig anar a passar la nit a Bogatell amb la meva parella. M’ho van robar tot, incloses les claus del meu local, el telèfon, el rellotge i fins i tot les vambes". Després d’aquesta experiència, admet, "és complicat que ho torni a repetir".

Al final del Somorrostro hi ha dues tendes de campanya allunyades de la gentada que a les dues de la matinada continua escampada per la Barceloneta. Davant d’una hi ha l’africà Yaya S. Malgrat haver arribat en pastera, li agrada ser a prop del mar. És el motiu pel qual ha acampat allà junt amb el seu amic, addueix, però acaba per confessar que cap dels dos té cap altra alternativa. El seu company ja fa cinc mesos que viu a la Barceloneta.