Nicolás Olea: "La meitat del món té la regla però d’això se n’obliden els mascles que regulen"

Amb una mitjana de quatre per cada dia de regla, les dones que utilitzen tampons en poden sumar unes 7.400 unitats en la seva vida. Són dades de l’estudi de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, que ha llançat l’alerta que aquests productes contenen metalls pesants com plom, arsènic i cadmi. I la vagina té, adverteixen els investigadors, un potencial d’absorció de substàncies químiques més gran que la pell d’altres parts del cos, cosa que donaria lloc a una exposició sistèmica. Amb tot, moltes veus expertes han tret importància a l’estudi. No obstant, l’epidemiòleg i professor de la Universitat de Granada Nicolás Olea ha estudiat amb detall la investigació.

Veus expertes resten importància a aquesta investigació.

L’estudi està molt ben escrit i fet. Inclou una revisió que assenyala que ja s’havia descrit en estudis previs la presència en tampons de dioxines, hidrocarburs, furans, parabens, ftalats, glifosat o retardants de la flama. Els tampons poden ser de cel·lulosa, cel·lulosa sintètica o cotó. Els naturals no estan més nets de substàncies tòxiques que els sintètics. Els de cotó són els que presenten més arsènic.

El glifosat és un pesticida.

Està molt regulat l’ús de pesticides en aliments però no ho està tant en els vegetals que no són destinats a ser menjats. Per exemple, per a les plantes tèxtils les autoritats són més laxes en l’ús de pesticides. On la laxitud és brutal és en el cultiu del tabac. Com que ningú donarà tabac a un nen i és un aliment, utilitzen com volen els pesticides en les plantes de tabac. Passa el mateix amb el cotó. Només la UE regula la presència de plom, cadmi i arsènic als tèxtils, però als Estats Units no.

Ens demanen que estiguem tranquil·les, que els continuem utilitzant, que es necessiten més estudis...

Tothom adverteix que hi ha risc però com que no s’ha demostrat l’efecte, es proposa continuar utilitzant-los quan la mateixa Unió Europea assenyala que no és la gent afectada, en aquest cas dones, sinó els fabricants de tampons els que han de demostrar que són innocus. Sempre es necessiten més estudis però no per mostrar el dany sinó per demostrar la innocuïtat. Haurien de demostrar abans de posar-los al mercat que no són dolents.

També s’ha assenyalat que no està acreditat que les substàncies del tampó –en aquest cas, metalls pesants– passin al corrent sanguini i la resta del cos.

Cal tenir en compte que la mucosa vaginal és molt activa. Durant molt de temps, hi va haver medicació que s’aplicaven via vaginal per la seva ràpida absorció. A més, via vagina, s’evita el pas del fàrmac pel fetge. Quan s’ingereix un medicament, és el fetge el que aplica el filtre metabòlic.

Tenint en compte el que assenyala l’estudi, ¿com és que les autoritats sanitàries no ordenen immediatament portar a terme més investigacions?

Perquè els tampons no estan considerats fàrmacs. Als Estats Units, està considerat com a aparell mèdic. Tenen l’obligació de mesurar les dioxines. A Europa, no té aquesta consideració.

¿Però què s’hi pot fer...?

Aquesta és la pregunta d’or. L’única cosa que se m’acut és que l’Administració sigui cada vegada més conscient dels riscos. Aquestes investigacions serveixen perquè vosaltres digueu a les autoritats que havien d’haver fet tests de seguretat dels tampons. La seva inclusió en el mercat s’ha realitzat de manera gratuïta, com si fos una compresa. I no ho és perquè el tampó està en contacte amb l’epiteli vaginal [revestiment de la vagina on hi ha capes de cèl·lules]. Cal ser més cauts. Passa amb els cosmètics. Una dona espanyola utilitza 14 cosmètics amb 38 components cada un. Són 474 compostos diaris dosificats sobre la pell i la mucosa; hauríem d’anar molt amb compte. L’Administració Europea hauria de tenir una regulació molt més estricta en els controls d’aquests productes i certificar-ne la qualitat.

Són petites quantitats de zinc, plom... en un tampó.

Són tòxics i no són tan petites concentracions. No sabem quant s’absorbeix. No és bo. Per descomptat, segons aquest estudi, la presència de metalls pesants als tampons contribueix probablement als nivells diaris de plom, arsènic... ¿Per què la meitat de la població ha de suportar això? La meitat del món menstrua, menstruarà o ha menstruat durant 39 anys però d’això se n’obliden els mascles que regulen.

¿Exerciran pressió les empreses que venen tampons?

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Els lobbies actuen en com es classifica un producte. Depenent d’on sigui l’aplicació de la legislació serà més o menys estricta. Si un tampó fos un fàrmac, haurien de declarar tota la composició a l’etiqueta i declarar la seva quantitat i qualitat. Si fos un cosmètic, haurien de declarar quins productes conté. El tampó no declara res a Espanya, com si fos un mocador per als mocs. En l’estudi, diuen que "la Unió Europea restringeix les concentracions de plom, cadmi i arsènic al tèxtil fins a un mil·ligram per quilogram". En els tampons, que superen aquesta quantitat, no hi ha cap regulació. Si els nois tinguessin la regla, la presència de metalls pesants als tampons seria un problema de salut pública.

He llegit que s’ha detectat als ovaris de dones amb problemes de fertilitat alta presència de metalls pesants.

El nostre laboratori a la Universitat de Granada va ser el primer a detectar la presència de contaminants dels cosmètics a la sang menstrual. També hem publicat un estudi epidemiològic que relaciona l’exposició a cosmètics que inclouen disruptors endocrins amb l’endometriosi però ni els ginecòlegs volen sentir-ho. L’Administració tampoc vol tenir-ho en compte per regular; diu que l’associació pot estar condicionada per altres factors.