Trànsit alerta per la mort de set ciclistes en dues setmanes a Espanya

Diversos dels ciclistes van morir a primera hora, entorn de les nou del matí, i d’altres a la nit, com el diputat foral d’Hisenda a Guipúscoa, Jokin Perona, que va morir dimarts atropellat per un cotxe mentre anava amb bicicleta amb el seu fill, cap a les nou de la nit, per un municipi de Zamora, Peleas de Abajo.

Els sinistres són molt recents i encara se n’estan analitzant les causes, que hauran de determinar si els accidents mortals es van produir, entre altres causes, per imprudència del vehicle o del ciclista. Per exemple, un ciclista va resultar ferit greu, a les 3.45 de la matinada de divendres passat, mentre conduïa per un tram sense enllumenat de la carretera de Lugo a Ourense, sense utilitzar les peces reflectores ni el casc, va informar el director de la DGT d’Ourense, David Llorente.

Usuaris vulnerables

Fonts de la DGT indiquen, a més, que encara és aviat per saber si la concentració de sinistres mortals i, en conseqüència, el repunt anual, és un fet puntual o una tendència a l’alça. Les estadístiques dels últims anys mostren un augment dels accidents amb usuaris vulnerables (vianants, ciclistes, motoristes), però, a causa d’un creixement dels motoristes morts, d’un 37% des del 2012, mentre que la xifra de ciclistes es manté estable en l’última dècada. El repunt de sinistres a bord de bicicletes coincideix amb un petit increment dels sinistres mortals a les carreteres des de començament d’any. Així, fins al 7 d’agost han mort 680 persones, davant les 652 del mateix període del 2023. El creixement se situa en el 4% i, per tant, en la forquilla del 5% que es registra a la UE, dins d’un camí d’estabilitat.

En el primer trimestre de l’any, no obstant, es van disparar les alarmes perquè la mortalitat va créixer un 16%, una xifra que va fer que la DGT presentés un pla de xoc que ha implicat un augment dels controls preventius d’alcoholèmia i drogues, així com la implantació de més radars i l’ampliació de la vigilància a les carreteres.

En aquest context, Trànsit vol reformar el Reglament General de Circulació per protegir, precisament, els usuaris vulnerables. Entre les principals novetats de l’esborrany de la reforma destaca la proposta que el vehicle que avanci un ciclista en una via interurbana ho ha de fer, com a màxim, a 20 quilòmetres per hora per sota del límit establert en el tram de la carretera en la qual es realitzi la maniobra, a part de mantenir una separació lateral mínima d’1,5 metres.

A més, quan la carretera tingui més d’un carril per cada sentit, serà obligatori canviar completament de carril. Els ciclistes hauran de portar sempre el casc quan circulin per vies interurbanes i almenys un element lluminós en moments d’escassa visibilitat. La reforma està en fase d’audiència i informació pública i la intenció de la DGT és aprovar-la a principis de l’any 2025.

Altres propostes

Els experts en seguretat viària aplaudeixen totes aquestes propostes, però consideren, no obstant, que queden "curtes". Per exemple, Alfonso Treviño, secretari general de l’Associació de Ciclistes Professionals, remarca que el repunt de sinistralitat a bord de la bicicleta demostra que cal posar en marxa mesures "de manera urgent" perquè fa anys que "esperen que la DGT comenci a fer les coses amb un altre dinamisme".

L’associació, alineada amb la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta, ha presentat desenes d’al·legacions a la reforma del Reglament de Circulació, en les quals demanen, bàsicament, que "sota cap concepte es pugui assetjar un ciclista; que s’aclareixi que poden circular en paral·lel sempre que sigui en un lloc visible i que no es formin aglomeracions"; que, quan s’interromp una via, tingui prioritat de pas el ciclista i que els vehicles de mobilitat personal, com els patinets, puguin arribar a un màxim de 250 watts, perquè actualment poden arribar als 1.000 i són "un greu perill" a les vies ciclistes.

Les infraestructures

Al seu torn, Tomás Santa Cecilia, expert en seguretat viària, proposa que es reformin les infraestructures, ja que molts vorals estan plens de sorra, de vegetació i en mal estat, una condició que obliga molts ciclistes a sortir-ne, de mamera que "s’incrementa el risc" de patir un accident. A més, en altres països hi ha molts més carrils bici, trams i senyalització per als ciclistes, que disminueixen els sinistres.

Santa Cecilia recolza que es redueixi la velocitat dels vehicles a l’hora d’avançar, perquè provoca un "canvi cultural" i es respecta una mica més el ciclista, però recorda que també és necessari millorar les infraestructures i la convivència entre ciclistes i vehicles amb més campanyes de conscienciació.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Segons la seva opinió, a falta d’una anàlisi més profunda per part de la DGT, el repunt de sinistres a bord de bicicletes pot estar relacionat amb el fet que, després de la pandèmia del coronavirus, s’ha incrementat el nombre de vendes i usuaris d’aquesta mena de vehicle entre un 40% i un 60% i, en conseqüència, "augmenta el risc que es produeixin accidents", reflexiona.

Al seu torn, Treviño apunta com a possible causa un augment del nombre de turistes a Espanya i que, després de la pandèmia, hi ha més desplaçaments per carretera i "més festes, reunions socials i consum d’alcohol".