Jesús Bermejo: "Les escombraries d’una societat diuen molt de com viu"

A partir dels seus estudis, ¿val a dir que als llibres d’història no hi trobem tota la veritat del que realment va passar?

No diria tant, però sí que és cert que ens hem preocupat més de com vivien i del que feien les classes acabalades i hem tingut abandonada la majoria de la societat, formada per aquestes persones anònimes que habitaven els pobles i ciutats. I és que hi havia molta més vida fora dels temples i els palaus que dins.

¿I com pot un arqueòleg obtenir informació sobre aquestes persones desconegudes?

Miri, doncs a partir del que han anat deixant, de les restes que hem trobat en el que creiem que eren les seves cases. A les escombraries, en definitiva. Les escombraries d’una societat donen molta informació de com viuen o vivien els seus membres. El mateix es pot dir de la societat actual, s’han fet estudis molt seriosos i s’ha comprovat que regirant (és un dir) les escombraries d’una comunitat se’ls pot conèixer fins i tot més que a partir d’enquestes.

O sigui que, excavant, no els palaus, sinó els habitatges d’aquesta gent sense història, coneixem millor la manera de viure dels nostres avantpassats.

Sí, però compte que en tota excavació es poden donar situacions que compliquen el resultat. M’explico: pensi que, a l’excavar, trobem elements, vasos, medalles, monedes, ossos, de diferents etapes, per tant, no sempre és fàcil treure conclusions. Fins i tot no fa molt, els arqueòlegs crèiem en l’anomenat Principi de Pompeia, segons el qual en les excavacions es troben retrats exactes d’una societat en un moment determinat. I no és així, en tot treball arqueològic, fins i tot en els de la mateixa Pompeia, s’ha de considerar la possibilitat que el que es troba pertanyi a èpoques diferents.

¿En quina època podem considerar que ja es vivia en poblets?

Inicialment, es considera que els primers assentaments es donen en la transició entre el Paleolític i el Neolític, entre el fet de caçar i recollir per sobreviure i domesticar i sembrar, però és clar, considerant que aquestes dues etapes no es donen alhora arreu del món. I tot i així, aplicant aquesta perspectiva científica, encara podem cometre errors, ja que ens hem adonat que en assentaments molt complexos que tenen fins i tot estructures monumentals, els que les ocupaven eren caçadors recol·lectors, i, per tant, habitants del paleolític. L’interessant de l’arqueologia i de la ciència en general, és que una nova teoria pot desplaçar l’anterior. El dogmatisme és contraproduent a l’hora d’investigar.

Així que l’origen de les ciutats no està tan clar.

Ni tampoc ho està com eren els primers habitatges ni de quins materials estaven fets, ja que si bé els blocs de pedra s’han conservat, no ha sigut així per als materials peribles, com la fusta, canyes, tova i fang.

Pel que es veu, l’arqueologia és una ciència complexa.

Efectivament. I si a més volem estudiar com eren les relacions familiars i l’estructura política de les societats, llavors la cosa es complica molt més. A través del nostre treball de camp, els arqueòlegs, molt donats a treure patrons, ho tenim realment difícil per treure conclusions definitives.

I ¿on situem l’Àgora grega, entesa com a lloc de discussió i debat cultural i polític?

Primer hauríem de definir el concepte de ciutat, que és una cosa que pot portar controvèrsies. Al principi es creia que les primeres idees relacionades amb l’urbanisme es van donar en els assentaments d’Ur i Uruk a l’antiga Mesopotàmia, tot i que avui es considera que abans d’aquests llocs ja hi havia mega assentaments a l’actual Ucraïna i el nord de Romania, formats per milers de cases. Així que una altra vegada, la creença es veu superada per la ciència empírica. Quant a l’estructura política, fins a arribar al model actual en què l’Estat predomina, les societats han passat per altres formes en què el pròxim era el que valia, la polis, en definitiva. Pensi que encara avui parlem de ciutadania per referir-nos als membres no d’una ciutat sinó d’un estat. Hem adoptat una paraula de proximitat per a un concepte més ampli i llunyà.

La vida, ¿es concentrava més dins o fora de les cases?

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Aquí hem de fer un incís sobre el concepte d’intimitat. Pensar en termes actuals les relacions entre les persones d’una mateixa família és un error. Permeti’m un exemple una mica escatològic: esclaus, serfs, criats, amos, tots, per igual i alhora utilitzaven els mateixos lavabos públics i es netejaven amb la mateixa escombreta. Així que, l’espai personal, íntim, no tenia el mateix valor que li donem avui.

¿Quins altres elements utilitzen els arqueòlegs a l’hora de definir una teoria o d’iniciar un treball?

Una riquesa quant a pistes és la tradició oral o escrita, les llegendes, en definitiva. Aquestes històries explicades de generació en generació poden ser l’inici d’una investigació. Pensi que als contes i fins i tot a la Bíblia i en la mitologia homèrica, es donen missatges a partir de relatar fets que podien haver passat o no, i que bé poden servir als historiadors per estirar del fil des d’una perspectiva científica.