L’estiu incrementa el risc i els casos d’agressions masclistes

Els mesos de juny i el juliol han acumulat més de la meitat dels assassinats per violència masclista perpetrats durant aquest 2024. En tot just dos mesos, 16 dones (d’un total de 28) han sigut assassinades en mans de les seves parelles o exparelles masculines. Aquesta concentració en el període estival no és un fet aïllat, sinó que tendeix a replicar-se any rere any. De violència masclista n’hi ha durant tot l’any, però els mesos d’estiu acumulen més denúncies i assassinats, tal com mostren les dades de la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere. Però, ¿quins motius hi ha darrere?

El juny, el juliol i l’agost (amb 110, 128 i 115 víctimes, respectivament, l’última dècada) són els mesos que, juntament amb el gener (110), acumulen la majoria de crims per violència de gènere a Espanya. El tercer trimestre suma més del 30% anual, amb dades fins al 2023. En canvi, l’abril és el mes amb menys assassinats de dones (89 víctimes).

Aquesta tendència és una cosa que ja deixaven entreveure, tot i que amb menys claredat, les xifres fins al 2017 estudiades a l’informe Anàlisi temporal dels assassinats de dones per violència de gènere a Espanya al llarg de 15 anys (2003-2017). Sònia Ricondo, advocada especialitzada en dret familiar, explica a Verificat que tota violència és "multifactorial" i que, per tant, no hi ha només una única variable que expliqui l’augment de la violència masclista a l’estiu, sinó un cúmul de diferents factors.

"A més risc de separacions i divorcis, més probabilitats que es desencadeni la violència", il·lustra Carla Vall, advocada especialitzada en violència de gènere, en un vídeo pedagògic penjat en el seu perfil d’Instagram. Segons Vall, el canvi de rutina és clau en aquest tipus de decisions, per les quals "els agressors decideixen respondre davant la possibilitat de perdre les seves víctimes". Aquest repunt de casos s’observa també respecte a la violència sexual, ja que a l’estiu "hi ha molta més interacció social", acaba dient.

Paula Narbona, advocada especialitzada en violència de gènere i vicària, matisa a Verificat que hi ha diferents inputs que s’han de tenir en compte en l’increment de les esmentades situacions, però que el principal "és el fet de passar tantes hores junts amb una rutina totalment diferent de la del dia a dia, una cosa que multiplica les possibilitats de viure moments de tensió".

Narbona apunta així mateix a altres variables com, per exemple, el consum d’alcohol, "que s’intensifica en períodes vacacionals i propicia els enfrontaments". D’altra banda, l’estudi Heat wave and the risk of intimate partner violence va trobar que la violència masclista augmenta després de les onades de calor. Les autores no defensen que la temperatura sigui la causa d’aquest increment, sinó que demanen aprofitar les previsions per activar mecanismes preventius. "La calor genera molt malestar i estrès, fet que accentua la crispació", afegeix Narbona. Malgrat que tots aquests factors poden influir-hi, l’experta alerta que no són determinants per si sols.

Violència vicària a l’estiu

La violència vicària és un tipus de violència masclista que consisteix a fer mal a les filles i fills de la parella amb l’objectiu final de danyar la mare. Aquest tipus de violència masclista també compta amb més eines a l’estiu. Període en què, de fet, es registren més casos, tal com recullen les dades de la Delegació del Govern Contra la Violència de Gènere.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

"Aquesta violència s’exerceix, per exemple, no donant senyals de vida", exemplifica, en conversa amb Verificat, Júlia Humet, advocada especialitzada en dret familiar. És habitual en moltes parelles separades que l’acord els obligui a repartir el període de vacances perquè els menors passin un temps amb el pare i un altre amb la mare. Per això, una forma de violència habitual, incideix, és que "durant el període que són amb el pare, aquest no permeti a la mare parlar ni saber res de les filles o fills", fet que genera "situacions d’ansietat que acaben sent violència psicològica" contra la mare. "No voler pagar el curs d’estiu o negar-se a donar el consentiment perquè les criatures puguin viatjar, entre d’altres, és també una forma de violència", afegeix Narbona, amb referència a la violència econòmica.

L’experta Sònia Ricondo, al seu torn, argumenta que "el temps lliure que tenen els agressors, i que dediquen a les criatures, són factors que poden fer augmentar aquests tipus de violència". A banda dels intercanvis, "que durant l’any es fan a l’escola i a l’estiu es donen entre els progenitors, i això és un risc".