Catalunya ostenta la taxa més alta d’emancipació juvenil d’Espanya

L’emancipació juvenil catalana –que és més alta entre les dones que entre els homes– ha pujat 0,4 punts percentuals respecte al mateix període del 2022 i s’ha convertit en la dada més alta per a un quart trimestre des del 2019. La situació catalana contrasta amb la d’Extremadura, amb una taxa d’emancipació juvenil de set punts percentuals menys (13,6%), i amb la de Cantàbria (13,9%). Euskadi, amb un 16,7%, també està allunyada de Catalunya.

Presentat ahir a Madrid, l’estudi confirma que la mitjana de l’emancipació juvenil espanyola (17%) ha crescut una mica després de l’enorme baixada que va registrar durant la pandèmia. No obstant, segueix sent gairebé nou punts inferior a la que hi havia el 2008. La baixa dada s’explica, entre altres motius, pels altíssims preus de la vivenda, prohibitius per a qualsevol persona que vulgui anar-se’n de la llar familiar per tenir la seva pròpia.

Catalunya és una de les quatre autonomies, juntament amb les Canàries, Madrid i les Balears, en les quals llogar una vivenda en solitari implica gastar-se més del 100% del salari percebut. En el cas de comprar una casa, la persona jove ha de dedicar tot el seu sou de gairebé cinc anys (sense gastar un sol euro) per poder pagar l’entrada del pis i després dedicar el 85,5% del seu sou mensual a pagar les quotes de la hipoteca.

Malgrat els alts preus de la vivenda, paradoxalment Catalunya gaudeix de la taxa d’emancipació juvenil més alta, seguida per les Canàries (20%), Madrid (18,4%) i les Balears (18%), els altres territoris on també és més cara la vivenda. La comunitat catalana és, no obstant, la que té una taxa més alta d’activitat i d’ocupació, i el salari mitjà és el quart més alt de tot Espanya.

L’estudi del CJE –plataforma que agrupa més de 60 entitats juvenils– corrobora que l’emancipació continua sent una assignatura pendent a Espanya. La taxa d’emancipació més alta a Espanya es dona, lògicament, entre la població ocupada. Si la taxa general és del 17%, la de les persones joves amb ocupació i sou puja fins al 29%. No obstant, crida l’atenció que el 70% de les persones joves amb feina continuen vivint a la casa paterna o materna. És a dir, ni tan sols tenint ocupació i sou, els nois i noies poden marxar de casa dels progenitors per començar el seu propi projecte.

Una habitació, 380 euros

De mitjana, a totes les autonomies, cal dedicar el 92% del sou per llogar una vivenda en solitari, una cosa que suposa 968 euros al mes. Es tracta del preu més car de la història. Només l’últim any ha crescut un 10%.

Llogar una habitació també pot resultar prohibitiu per a molts joves perquè implica un cost mitjà de 380 euros, 10 euros més que en el primer trimestre de l’any anterior. Aquesta quantitat suposa el 36,2% del salari mitjà d’una persona jove, 6,2 punts percentuals i més del 30% de despesa màxima mensual en vivenda recomanada per diferents organismes internacionals.

A més del prohibitiu preu de la vivenda, cal tenir en compte l’augment del preu dels subministraments, a causa, en gran part, de l’encariment dels combustibles fòssils per la guerra a Ucraïna. La despesa mitjana d’una llar jove en electricitat, gas, aigua i altres serveis ha augmentat un 17,3% i s’ha disparat fins als 163,61 euros mensuals davant els 117 de l’any 2019.

La taxa d’emancipació espanyola és gairebé nou punts inferior a la registrada el 2008, any de la gran crisi econòmica. No obstant, és la millor xifra des de mitjans del 2020 (l’any de la pandèmia). Aquesta millora de la taxa d’emancipació, que va beneficiar sobretot els homes joves, ha anat acompanyada d’una baixada en la taxa d’atur, la més baixa des del 2007, i d’un augment del 4% del salari mitjà d’una persona jove. La lleu millora de la taxa d’emancipació no és, amb tot, una bona notícia.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

"Ens veiem en la necessitat de fer una doble lectura. Tot i que és cert que millora el percentatge d’emancipació entre les persones joves, no podem celebrar els resultats, ja que aquest creixement és proporcional a l’empitjorament de les condicions d’emancipació", explica Andrea Henry, presidenta del CJE. "És responsabilitat de les administracions públiques donar una solució a la situació precària de les persones joves, que ens veiem obligades a marxar de casa endeutant-nos", afegeix.

L’estudi qualifica de "greu" la situació de l’ocupació. "Tot i que hi ha una millora quant a contractació i tipologia de contractes, la sobrequalificació, la parcialitat i la pobresa laboral condemnen la joventut a continuar sent el segon col·lectiu de la població amb més risc de pobresa i exclusió social, cosa que provoca que no puguin prendre decisions, hagin d’abstenir-se de tenir fills i se’ls faci impossible accedir a una vivenda", conclou.