L’ACA avisa que a la tardor "pot tornar l’excepcionalitat"

Les reserves de les conques internes se situen per sobre del 33%, però farà falta una tardor plujosa per evitar que la situació es compliqui de nou.

Embassament de la Baells, que ahir estava al 47% de capacitat. | MIREIA ARSO

Embassament de la Baells, que ahir estava al 47% de capacitat. | MIREIA ARSO

2
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

Si s’observa la corba anual de l’evolució dels pantans, hi ha una tònica que sempre es manté: cada estiu, la quantitat d’aigua embassada es redueix de manera progressiva. Aquest any, està passant el mateix, amb l’excepció que les conques internes de Catalunya van entrar en l’època més calorosa després d’un període de pluja. Les precipitacions de l’abril, el maig i el juny van permetre suavitzar les restriccions. El sistema de proveïment que beu dels rius Ter i Llobregat va passar de la fase d’emergència a la d’alerta.

"Vam tenir una primavera normal i els embassaments van respondre, però no es van omplir prou", afirma Enrique Velasco, cap del departament de gestió de recursos hídrics de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en conversa amb aquest diari. Amb l’arribada de la calor i les campanyes de reg de l’agricultura, l’escenari va canviant. "Si el descens continua i la pluja de la tardor no és significativa, a l’octubre o al novembre tornarem a l’estat d’excepcionalitat [el pas previ a l’emergència]", adverteix Velasco.

En aquests moments, les conques internes estan al 33,88% de capacitat, mentre que els pantans del Ter i el Llobregat acumulen un 32% de volum màxim. L’embassament de Sau s’ha estancat al voltant del 20%, mentre que el de Susqueda es troba al 40%.

És cert que les últimes tempestes han deixat certes quantitats d’aigua a les comarques de Girona. Una part d’aquesta aigua acabarà als embassaments, però no serà un canvi rellevant, ja que les altes temperatures provoquen una elevada evaporació. "A més, quan el terra és sec, una quantitat important d’aigua serveix per alleujar la vegetació i no arriba al riu", afirma Velasco.

"Les tempestes d’estiu no solen aportar un volum gaire gran d’aigua, encara que siguin espectaculars", assenyala el tècnic de l’ACA. "La seva distribució sol ser irregular i una gran porció d’aigua es queda a la terra", diu Velasco.

A l’Empordà, Darnius Boadella està millor que en els pitjors moments de la crisi hídrica, però amb prou feines supera el 20%. A les comarques del sud de Catalunya, la sequera continua sent greu. Les reserves de Foix, Siurana i Riudecanyas són irrisòries. En aquests moments, sense el minitransvasament que trasllada aigua de l’Ebre a tota la xarxa d’aigua de Tarragona, el panorama seria insostenible.

Dessalinitzadores al màxim

Notícies relacionades

Si el nivell de declivi dels pantans no està sent més accelerat és perquè continua l’aposta per l’aigua dessalinitzada i regenerada. Tant la dessalinitzadora del Prat com la planta de potabilització d’aigua que tracta aigua residual sanejada i barrejada amb el cabal del Llobregat continuen treballant a ple rendiment. "A més, també s’ha de tenir en compte que els agricultors continuen patint restriccions i estan fent un ús de l’aigua molt contingut", apunta Velasco.

Tot plegat explica que la reducció del recurs sigui gradual. El fet decisiu és el que passarà a partir del setembre, quan s’obre una nova finestra ideal per a l’arribada de pluja abundant. "Si les precipitacions fan acte de presència, arribarem bé a la primavera; si no, haurem de pressionar una altra vegada i tornaran les mesures antisequera", assenyala el cap de gestió de recursos hídrics de l’ACA.