Fúria al Mediterrani

Una tempesta extrema ha desencadenat la seva fúria en el Mediterrani aquesta setmana. Les pluges van començar a agafar forma al Cantàbric, es van anar embravint al seu pas per Catalunya i van arribar amb una violència inaudita a les illes Balears. Entre dimecres i dijous es van reportar diversos episodis de pluges torrencials, greus inundacions i un fort onatge en tot l’arxipèlag. A la localitat menorquina d’es Mercadal, el temporal va deixar més de 200 litres per metre quadrat en tan sols unes hores, va formar una gran riera que ho va arrossegar tot al seu pas i va obligar a evacuar diverses persones.

Encara és aviat per fer balanç dels fets, però tot apunta que els danys causats per la tempesta podrien ser milionaris. Però, ¿com pot ser que un episodi de pluges hagi causat tanta destrucció? ¿Potser van fallar els pronòstics? ¿Estaven les ciutats preparades per a una tempesta així? ¿Va fallar la preparació ciutadana?

Fa tan sols una setmana, tot el Mediterrani estava immers en una onada de calor extrema que va deixar, entre altres, temperatures màximes per sobre dels 40 graus a Cantàbria i al País Basc. Però dimarts alguna cosa va canviar. Els models meteorològics, que estudien el comportament de l’atmosfera a tot el planeta, van pronosticar l’arribada d’un gran tàlveg d’aire fred provinent del nord de l’Atlàntic.

Avís de l’Aemet

El mateix dia a les 13.53 hores, l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) va emetre un "avís especial per fenòmens adversos" en el qual advertia de l’arribada d’una gran tempesta a la Península i a les Balears. Llavors les previsions apuntaven al risc de precipitacions molt fortes acompanyades de calamarsa i fortes ratxes de vent. En el comunicat inicial també s’advertia que aquest fenomen podia suposar un "elevat risc per a les persones" i que, a més, la seva evolució era extremadament difícil de predir.

Dimarts es van activar desenes d’alertes grogues i taronges a tota la zona del Pirineu, des del golf de Biscaia fins a l’Empordà, i pràcticament en tot el Mediterrani, des de la costa catalana fins a Múrcia i punts d’Andalusia, a més de tot l’arxipèlag de les Balears. Dimarts al migdia l’Aemet va activar l’alerta roja, la més alta, a la costa de Mallorca, va advertir de l’arribada d’una "situació molt adversa" i va demanar a la població que no s’hi desplacés "a menys que sigui estrictament necessari".

El Govern balear (PP), per la seva banda, també va activar l’alerta per temporal, va demanar "seny i precaució" a la població i va reclamar "prendre mesures per impedir una eventual entrada d’aigua a les llars i evitar activitats a l’aire lliure, al mar, ni acostar-se als passejos marítims" mentre durés l’episodi, especialment entre dimecres i dijous.

Els pronòstics ja advertien de la gravetat d’aquest temporal, però, tot i així, era molt complicat, per no dir impossible, que arribessin a predir la intensitat que va acabar adquirint en algunes zones. En primer lloc, perquè aquesta mena de fenòmens tenen una evolució difícil de predir que depèn d’un ampli ventall de factors.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

I en segon lloc perquè, a diferència d’altres tempestes d’estiu, aquesta s’ha "alimentat" de la calor i de la humitat que desprenen les aigües del Mediterrani, que just aquesta setmana han arribat a la temperatura més elevada des que n’existeixen registres. "És com tenir un bidó de gasolina obert", explicava fa uns dies Paco Martín, coordinador de la revista especialitzada en meteorologia RAM, sobre el perill que suposa tenir el "Mediterrani bullint" i la implicació que pot tenir en la formació de tempestes.

En el cas concret de les Balears es van reunir tots els ingredients perquè brollés una tempesta especialment destructiva. D’una banda, perquè el temporal es va carregar d’energia a l’arribar al Mediterrani. D’altra banda, perquè el territori insular per si mateix, per la seva posició geogràfica, està especialment exposat a les inclemències del clima.