El guió de l’adolescència

Fa uns anys el perill era només al carrer. Els nostres pares contenien la respiració fins que sentien la clau al pany de la porta. Beneït soroll, l’únic capaç de calmar la preocupació sostinguda durant hores. Ser a casa congelava el perill fins al proper cap de setmana.

L’habitació adolescent –sempre un búnquer inaccessible per als pares– guardava tots els misteris propis de l’edat: els diaris amb confessions, els primers cigarrets amagats al fons d’un calaix o algun preservatiu que ens donava una maduresa que ni per casualitat teníem.

El guió de l’adolescència no donava sorpreses ni girs inesperats. Els nostres pares havien fet el mateix, així que sabien com actuar perquè la temuda etapa no es desboqués en excés.

Aquest guió heretat ja no existeix. Ha saltat pels aires, com també ho ha fet la seguretat que comporta la llar.

El perill ara està tancat en l’únic apèndix vital per a un adolescent: el telèfon mòbil. Tota la seva vida es concentra en 15 centímetres de pantalla. Els forcem a interactuar amb el nostre món, però el cert és que n’habiten un altre de paral·lel en el qual res ni ningú és el que sembla. Són aquí, però on són realment és allà.

Aquest estiu he assistit, atònita, a una escena rocambolesca: una colla de nois i noies coincideixen al passeig marítim. Incapaços d’interactuar personalment, es demanen el compte b d’Instagram i, separats per dos bancs, xategen i es fan likes mútuament.

En aquest cas, la connexió, tot i que kafkiana, és inofensiva. Nois i noies reals que responen a una edat real i es relacionen com millor saben fer, mirant-se a través de la pantalla.

Els videoxats amb desconeguts reuneixen un plus per a qualsevol adolescent: risc, rebel·lia i emoció.

Notícies relacionades

Daniel Turienzo: "La formació dels pares influeix en el recorregut escolar"

García del Cid, el vaixell de dol i còlera

La sort està tirada. En una banda, un menor àvid de sensacions; en l’altre, una ruleta russa inversa. La dificultat està en esquivar la bala.

I tot això passa a dos metres del menjador, mentre celebrem la sort de lidiar amb un adolescent casolà.