Rocafonda rebutja l’estigmatització per l’agressió al pare de Lamine Yamal

«Els veïns estem tots indignats amb els comentaris. El nostre barri no és un femer. Famílies de tota la vida, gent gran i gent nova que ve a viure al barri estan totalment en contra dels esmentats comentaris», reivindica Rocío Laguna, presidenta de l’Associació de Veïns de Rocafonda, qui afegeix que aquestes òptiques els «degrada sense cap dret».

«No podem parlar d’ells i nosaltres. Hi ha gent que classifiquen com a nouvinguda que fa 20, 25 o 30 anys que viu a Rocafonda i que també està preocupada pel barri», insisteix Maria Majó i Clavell, de 78 anys, veïna de Mataró de tota la vida i de Rocafonda des de fa 55. Majó en cap cas nega que hi hagi conflictes i necessitats pendents, però indica que aquests no difereixen dels d’altres barris a Catalunya que, com Rocafonda, reben un gran volum de migrants, però no els «recursos per guanyar aquest repte. Perquè no és un problema, és un repte. I Catalunya no tornarà a ser monocultural, que ningú s’ho pensi».

Continuar lluitant

L’alcalde de Mataró, David Bote (PSC), remarca en declaracions a EL PERIÓDICO el seu rebuig de qualsevol discurs d’odi. «No comparteixo que es culpabilitzi l’altre de circumstàncies que de vegades són molt difícils de resoldre. Nosaltres hem atacat de cara aquests problemes que afectaven la qualitat de vida dels veïns, però sempre ho hem separat molt de qualsevol estigmatització», afegeix el regidor, que, malgrat els comentaris negatius típics que apareixen sobre el barri i Mataró, creu que la figura de Lamine Yamal ajuda a portar a col·lació les millors qualitats del barri i dels seus habitants.

Bote, igual que fan els representants veïnals, defuig de romantitzar el barri: «No soc ingenu i sé que hi ha situacions complexes per les que hem de continuar lluitant». Però reivindica també la lluita diària de molts veïns que obren negocis o que simplement busquen prosperar. Aquestes històries amb una atenció mediàtica molt inferior a l’apunyalament del pare d’un futbolista que recentment ha sigut campió d’Europa.

Majó, expresidenta de l’Associació de Veïns de Rocafonda i mestra jubilada, posa un exemple clar: l’habitatge. Reconeix que un dels grans conflictes del barri són les ocupacions, però remarca que aquestes són només una derivada d’un problema d’accés a l’habitatge i de la falta de pisos a preus assequibles.

En una comarca més aviat rica com el Maresme, les dades disponibles reflecteixen que la renda mitjana per persona del barri de Rocafonda (una mica per sobre dels 8.000 euros) és una de les més baixes de Catalunya, amb valors similars als de Torre Baró, a Barcelona, i de Sant Roc, Badalona. No obstant, una ràpida recerca pels portals immobiliaris permet comprovar que les ofertes de lloguer a la zona no baixen dels 850 euros al mes per habitatges que amb prou feines superen els 60 m², preus que per si sols ja es mengen bona part dels ingressos mitjans de la població resident. «Si la gent troba solucions, no té necessitat d’ocupar. Les ocupacions són el símptoma i la conseqüència d’una mala política d’habitatge», afegeix Majó. L’opinió de Maria Majó no és només seva, a la plaça Joan XXIII de Mataró algú va escriure un grafiti que deia: «Al barri de Rocafonda, més Lamine Yamals i menys desnonaments».

Trencar barreres

El de Rocafonda és un d’aquests barris que van proliferar a les perifèries de les grans urbs de l’àrea de Barcelona per donar cabuda a la població migrant del sud d’Espanya que va arribar a la recerca de millors oportunitats laborals i de condicions de vida a principis de la segona meitat del segle XX.

És alta la densitat de població i també són alts els índexs de població estrangera. Segons dades de l’Ajuntament de Mataró, de les al voltant de 130.000 persones que viuen a Mataró, 11.500 ho fan a Rocafonda. D’aquestes, 4.300 provenen de països estrangers, cosa que suposa un percentatge de població forana del 36%, molt per sobre de la mitjana del municipi, que no arriba al 20%. Per descomptat, no tots els veïns veuen amb els mateixos bons ulls que les integrants de l’associació de veïns aquests alts índexs de població estrangera. Una cosa que va quedar patent, per exemple, en les eleccions municipals de maig del 2023, en què Vox va obtenir un 14% dels vots a Rocafonda i va ser segona força al barri.

Notícies relacionades

Tot sobre el canvi d’hora d’octubre de 2022 a Espanya: així entrem en l’horari d’hivern

Els rellotges s’hauran d’endarrerir una hora la pròxima matinada

Els veïns del barri reclamen també més programes d’integració i equipaments que ajudin a crear comunitat i, per exemple, a trencar les barreres que es troben algunes persones migrades en una cosa tan bàsica com és la llengua. Per la seva banda, David Bote defensa que el consistori manté un «compromís amb les normes bàsiques que ordenen la nostra convivència», vinculades amb la seguretat i la qualitat de l’espai i els serveis públics. Així, ajuntament i associacions coincideixen en la urgència d’un nou impuls de la llei de barris que ajudi a dignificar alguns espais, a crear nous equipaments i a resoldre algunes de les principals carències materials dels veïns i l’urbanisme de barris com el de Rocafonda.

«Aquí passen coses com en la resta de barris i poblacions», diu la presidenta de l’associació de veïns, Rocío Laguna, amb relació als comentaris a les xarxes. «El barri té carències com a barri obrer que és i amb tanta població, però és lluitador i amb comentaris així no ens deixen avançar o millorar. Ens continuen mantenint amb l’etiqueta», afegeix Laguna.