Els mascles de calamar podrien cuidar els seus ous

El primer seguiment al medi natural d’una posta de Loligo vulgaris, l’espècie de calamar que habita les aigües gallegues, ha sorprès els investigadors de l’IIM-CSIC amb una troballa inesperada. En contra de les teories assumides fins ara per la comunitat científica internacional, els experts van gravar un mascle i una femella vetllant pel benestar dels ous i van obtenir el que podria ser el primer registre de cura parental per part d’un mascle en cefalòpodes.

"Fins ara, es pensava que els abandonaven a la seva sort després de la posta, se’n desentenien per complet i no tornaven a cuidar-los, però les nostres observacions deixen la porta oberta a futurs estudis sobre l’existència de la cura parental per part de calamars", destaca Jorge Hernández Urcera, del grup EcoBioMar.

El primer repte va ser aconseguir trobar i monitoritzar una posta de l’esquiu Loligo vulgaris per replicar un estudi similar al que ja havien realitzat amb Octopus vulgaris: "Durant els dos anys del projecte Cefaparques a les Illes Atlàntiques vam fer 130 immersions i en vam trobar moltes de pop però només tres de calamar. Hi ha molt poca informació sobre les seves postes al medi natural. Aquest treball el vam fer a Xàbia (Alacant) perquè ens vam assabentar, a través de col·laboradors, de l’existència d’una cova on apareixien ous cada any, amb un accés relativament fàcil i a només set metres de profunditat".

Els investigadors expliquen que 17 dies després de començar a visitar-la va aparèixer una posta i va ser llavors que van iniciar l’estudi mitjançant bussejades nocturnes. Tot i que també utilitzen cordes de vaixell o fins i tot boies, els calamars solen triar coves per dipositar les seves postes, formades per càpsules allargades d’uns 12 centímetres i color blanquinós. Cadascuna pot contenir entre 120 i 150 ous i, en total, poden arribar a una xifra d’entre 5.000 i 10.000.

"La femella del pop es queda a la cova fins que els ous eclosionen, però, en el cas del calamar, es pensava que els abandonava perquè les càpsules tenen certs compostos tòxics que les protegeixen dels depredadors. Tot i que hi ha estudis més antics que indicaven que certes estrelles i peixos poden menjar-se’ls igualment, així que sí que hi ha risc. Però el dogma era que els mascles se’n desentenien per complet després de la còpula i que les femelles no hi tornaven després de la posta", afegeix.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

D’allà la sorpresa dels investigadors quan, dos dies després d’observar els ous a la cova, van trobar un mascle adult als voltants i amb un comportament agressiu, arribant fins i tot a envestir un dels bussejadors. I a més durant els següents dies van poder gravar un mascle i una femella alternant-se en la cura de la posta.

"Tocaven els ous, els airejaven una mica i, en el moment que un sortia de la cova, entrava l’altre. Això ja ens va deixar molt sorpresos. Però és que l’endemà trobem el mascle només i mostrant el mateix comportament. Ens va deixar perplexos", explica.