El #MeToo apareix a la Xina arran d’un abús en una universitat

Una jove va denunciar a les xarxes socials que un professor universitari l’assetjava i l’endemà estava acomiadat. El cas certifica els avanços fets pel moviment #MeToo a la Xina i el final de la copel·lada impunitat a les aules. També certifica els seus límits: el vídeo havia aconseguit en unes hores més de dos milions de likes i el hashtag de l’assumpte afrontava amb el centenar de milions d’interaccions. ¿Necessita la víctima haver de generar una tempesta nacional perquè se l’escolti?

"Estic denunciant el meu professor, Wang Guiyuan, per abusar sexualment de mi, forçar-me i exigir-me relacions sexuals", diu la jove d’uns 20 anys mirant a la càmera en una gravació d’una hora. Porta mascareta però s’identifica amb el seu carnet d’estudiant. Descriu un infern de dos anys amb quotidianes amenaces de fallar la seva graduació si persevera en el seu rebuig. També inclou àudios amb els diàlegs. L’assenyalat és un professor sexagenari de l’Escola d’Arts de la notòria Universitat Renmin de Pequín, vicedegà i líder del Partit Comunista en el centre docent. Al matí següent estava acabat: cessat per l’escola, expulsat del partit i investigat per la policia. La víctima ha agraït l’àgil i fogosa resposta i el Diari del Poble, principal braç mediàtic del partit, aplaudia el desenllaç. "Una ovella negra no es pot mantenir en el ramat i la reputació d’una universitat prestigiosa no pot ser destruïda", apuntava en un editorial. Cas tancat amb la joiosa victòria dels bons.

Sense esmentar l’assetjament

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El primer asterisc arriba amb les raons esgrimides per la universitat. El docent, sostenia, havia "violat seriosament la disciplina del partit, les normes del centre i l’ètica professional del professorat". Ni una menció a l’assetjament sexual. Dues universitats de les províncies de Shandong i Shaanxi expulsaven dies després professors amb similars fórmules gasoses. Els centres a la Xina han prioritzat tradicionalment la seva honra i cessaments com el recent són justificats en una "relació inapropiada", la "moral desviada" i altres eufemismes. Aquesta al·lèrgia a anomenar les coses pel seu nom, tal com lamenta el feminisme a la Xina, dificulta la guerra contra l’abús sexual i en desincentiva les denúncies.

Els estudiants de doctorat i màsters a la Xina són especialment vulnerables. Els supervisors decideixen si publiquen els seus articles, es graduen o són contractats com a professors. La discriminació de gèneres acaba de dibuixar un context complicat. No hi ha xifres sobre assetjament sexual ni una definició concreta. Unes 60 o 70 joves van abocar denúncies a les xarxes socials entre el 2018 i el 2019. Són gotes en un oceà silenciós, assegura el moviment feminista. L’absència de mecanismes privats o anònims a les universitats xineses per canalitzar les denúncies empeny les més desesperades a revelar la seva identitat i exposar-se a l’opinió pública. El focus, doncs, recau abans en la víctima que en l’agressor.