Barcelona vigilarà les navalles en els actes massius de la Mercè

En una entrevista a l’agència ACN, Batlle va defensar ahir continuar fent controls d’armes blanques i incrementar-los quan tenen lloc grans festes o esdeveniments, com pot ser la Mercè: "No podem acceptar que la gent surti de festa amb una navalla a la butxaca". Tot i això, va reconèixer que és una decisió "personal" de cadascú i, a més, els ganivets estan a l’abast de tothom. Per això va fer una crida a la "consciència ciutadana" perquè no s’utilitzi com a objecte d’agressió i defensa els controls.

De fet, va destacar que la Guàrdia Urbana "va ser la primera policia" que va fer ús de les pales detectores en escorcolls al carrer per evitar la proliferació o l’ús d’armes blanques. A més, a partir de l’estiu que ve el cos policial disposarà d’una trentena de pistoles elèctriques. Batlle es va reafirmar en la decisió de dotar el cos d’aquests dispositius i va remarcar que abans s’haurà d’aprovar un reglament d’ús. En qualsevol cas, creu que pot ser l’alternativa sempre a l’arma de foc, que és "molt més lesiva".

Tot i que el tinent d’alcalde va defensar el "caràcter segur" de la ciutat, aposta per instal·lar més càmeres de vigilància als carrers per combatre el crim i la inseguretat. Considera que a Barcelona hi ha camí per recórrer i instal·lar més càmeres de seguretat permetria lluitar "més eficaçment" contra el crim. Segons va explicar, el consistori ha demanat augmentar la videovigilància als carrers "perquè és un element imprescindible de col·laboració amb les forces policials".

Segons el parer de Batlle, la legislació és "molt garantista" i les càmeres han de ser objecte primer d’un procediment "molt rigorós" i una aprovació per part de la Comissió de Videovigilància, que presideix el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Batlle va admetre que la instal·lació pot tenir un cost econòmic "important", però considera que els resultats podrien ser molt positius. En aquest cas, el que demana és incrementar el nombre de càmeres en alguns punts crítics on ja n’hi ha, com Ciutat Vella i grans centres comercials. En definitiva, creu que és "de sentit comú" posar-ne més allà on hi ha més activitat delictiva.

Guerra total contra la droga

Respecte a les drogues, Batlle va defensar que també s’ha d’actuar sobre els centres de distribució i es va posicionar "absolutament en contra" dels clubs cannàbics. "No volem que Barcelona faci un efecte crida en els consumidors de la droga", va dir, alhora que va recordar que els Països Baixos o Bèlgica estan "endurint" la normativa.

Per a Batlle, els delictes contra la salut pública són l’origen de bona part de la inseguretat. "És un combat continu que estem fent tant des de la Guàrdia Urbana com des del cos de Mossos d’Esquadra", va apuntar. Segons va explicar, els narcopisos eren inicialment pisos ocupats, però ara hi ha hagut un canvi en la "modalitat i l’activitat es dona en pisos que tenen un contracte de lloguer".

Notícies relacionades

Els rapanuís van arribar a Amèrica abans que Colom

L’ibis ermità, pròxim inquilí de l’Empordà

Des del 2017 s’han tancat més de 300 narcopisos a la ciutat i ara n’hi ha 8 que segueixen actius, tots ells a Ciutat Vella. Més enllà de les xifres, l’activitat es desplaça "amb una rapidesa alarmant" i preocupa el tràfic de drogues. "En tanques un i te’n poden obrir un altre", va recalcar.

Tot i això, el tinent va defensar el "caràcter segur" de Barcelona i va recordar que bona part dels delictes són els anomenats de baixa intensitat, com furts i petits robatoris, però no "grans delictes" com assassinats i homicidis, que són "molt extraordinaris".