A punyalades

Diumenge, al petit municipi de Mocejón (Toledo), un nen que jugava a futbol va ser agredit per un individu, sembla que un noi de 20 anys, i va morir.

No podem pensar que el problema vingui de la gran quantitat d’armes que circulen sense control, perquè sempre hi han circulat, i una prohibició no canviaria res. El problema greu d’avui és la creixent violència en àmbits no només de menors, acompanyats o no, sinó fins i tot de nens, que fan cada dia mes perillosos els nostres pobles i ciutats i que han de cridar a reflexió el legislador.

En aquestes pàgines ja vam parlar no fa gaire dels greus problemes que planteja la multireincidència, i ara, en vista d’aquesta nova tragèdia, no està de més que parlem d’altres categories com la minoria d’edat penal, en la qual el nostre país té de nou un penós lloc en el rànquing internacional. En efecte, quan es va aprovar la vigent llei orgànica reguladora de la responsabilitat penal dels menors el 2002, es va fixar una forquilla dels 14 als 18 anys per a la responsabilitat penal dels menors, de manera que per sota dels 14 a Espanya són totalment irresponsables i fins als 18 la responsabilitat està totalment atenuada.

Cal tenir en compte que no només en països com l’Iraq, per posar un exemple de país gens democràtic, s’estableix la responsabilitat penal dels nens a partir dels 9 anys, sinó que en països tan democràtics com Suïssa o Anglaterra, un nen de més de 10 anys fets que comet un fet delictiu respon com un adult, amb totes les conseqüències.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Cal tenir en compte que els menors condemnats des del 2016 fins a l’actualitat, a Espanya, observen un crescendo sostingut pel que fa a infraccions penals contra la vida i la integritat física, i també en relació amb delictes contra la lliure determinació en matèria sexual, en tots els quals es pateixen increments alarmants, fins al punt de duplicar-se els delictes comesos per menors des de l’any 2017 fins avui dia.

Fa anys, en un procediment de gran transcendència pública, en què vaig acusar en nom de la ciutat un grup de joves que en van matar un altre a puntades de peu al cap, aquests joves es van voler escudar en l’únic menor que hi va participar, però el tribunal no els fes cas i els va considerar responsables a tots, per coautoria additiva, i va considerar que les botes Martens amb claus que utilitzaven eren una arma. Avui, la societat espanyola i la realitat social exigeixen la urgent revisió de les categories d’edat penal del menor, responsabilitat criminal del menor i també noves jurisdiccions especialitzades, i dotades de mitjans econòmics, policials, psicològics i tecnològics, per combatre eficaçment el terrible fenomen de la violència entre menors i joves, i així posar el nostre país a l’altura de les circumstàncies i del nostre entorn cultural.