Un dia al jutjat de guàrdia

La jutge Zita Hernández Larrañaga, titular del Jutjat d’Instrucció número 30 de Barcelona, és la magistrada que aquell dia estava al capdavant del jutjat de guàrdia número 1 de la capital catalana. A la planta baixa d’un dels edificis de la Ciutat de la Justícia es troben aquests òrgans judicials i el d’incidències, que és el competent per tramitar assumptes com les diligències d’actes delictius sense detinguts (tret de violència contra la dona, que disposa d’un òrgan específic de guàrdia) que es produeixen durant les seves 24 hores de servei i en les 72 hores anteriors, la recepció de querelles i denúncies, sol·licituds urgents d’entrades i registre, aixecament dels cadàvers i autorització per a trasplantaments d’òrgans, entre altres funcions.

La jutge Zita Hernández és una magistrada experimentada. Va néixer a Eibar i als 8 anys es va traslladar a viure Catalunya. Va ingressar en la carrera judicial el 2001, després d’aprovar les oposicions amb 24 anys. Ha exercit en diferents jutjats catalans, com Berga, Santa Coloma de Gramanet i l’Hospitalet de Llobregat. El 2015 va aterrar a Barcelona i el 2018, se’n va anar de professora a l’Escola Judicial de Vallvidrera. El gener del 2022 va ocupar la plaça en la Instrucció 30, on ara es troba. "Des de petita repetia que volia ser jutge. El meu pare sempre m’ho diu. Però ell no volia perquè assegurava que la feina era dura i mal valorada. Volia que fos notària", explica. No va ser així i es va convertir en la primera jurista de la família. "Aquesta carrera t’obliga a estar constantment formant-te, no només en lleis, sinó també pels canvis socials", explica Hernández.

Poc abans de les 9 del matí, quan comença la guàrdia, els funcionaris estan instal·lats preparats a les seves taules per rebre la paperassa (el 2024 encara tot s’utilitza en paper). L’Inma, la lletrada de l’administració de justícia, reparteix els 34 casos que li traslladen els Mossos i la Guàrdia Urbana entre els tres jutjats de detinguts. Als calabossos ja es troben els arrestats. Els implicats en els atestats de la policia municipal són lliures i només han sigut citats per delictes de trànsit. Al jutjat de guàrdia número u li han tocat 12 assumptes, entre aquests la denúncia de la mare contra el seu fill, amb diversos detinguts implicats. La lletrada de l’administració de justícia torna a repetir el repartiment de més casos passades les 12 del migdia, quan es produeix la segona conducció de detinguts, i el seu jutjat es queda amb sis atestats més amb arrestats. Les causes per robatori, furt o lesions són les més corrents als jutjats de guàrdia de la capital catalana.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Mòbils i pèrits

Els advocats esperen en una saleta i poden baixar als calabossos per veure els seus clients. Als lletrats se’ls proporciona una còpia de l’atestat i omplen les seves dades en un imprès. La majoria són del torn d’ofici. En la guàrdia també hi ha un forense, un pèrit i el fiscal. En el cas dels robatoris de mòbils, per exemple, hi intervé un pèrit per precisar el valor del dispositiu i en depèn si es considera un furt (menys de 400 euros), que comporta multa, o un robatori, amb una pena de presó. La magistrada no va acordar cap ingrés a la presó. Ni de l’ucraïnès. Un dels robatoris de xiclets, el de 115 paquets, amb un valor de 448 euros i comès el 6 de març, es va derivar a un altre jutjat.