Els judicis ràpids a Barcelona triguen un any a celebrar-se en lloc de 15 dies

No era una investigació complexa i, per tant, es podria haver resolt amb un acord amb la fiscalia i assenyalar una vista a mesos vista simplement per ratificar-lo. En aquest cas, el detingut va declinar declarar davant la jutge i va rebutjar de ple un pacte, així que el fiscal va presentar el seu escrit d’acusació aquell dia, una tasca habitual si el procediment es tramita com a diligència urgent (judicis ràpids). El mateix jutjat de guàrdia va ser qui va fixar la data del judici ràpid a través d’una agenda electrònica, en què s’inclouen totes les dades necessàries. Aquell divendres 2 d’agost, en el cas del lladre de xiclets, es va assenyalar per al setembre del 2025, tot i que dies després, el 9 d’agost, les cites ja eren per a principis d’octubre.

La jutge degana de Barcelona, Cristina Ferrando, ha denunciat la situació "alarmant" i "molt preocupant" que es troben els jutjats penals, on se celebren aquests judicis ràpids. El motiu és el "tsunami" de casos judicials, l’augment de les detencions i la saturació dels òrgans judicials. Per a l’advocat penalista Miguel Capuz, es tracta d’"un problema de mitjans: si no s’inverteix en justícia sempre hi haurà retards".

Segons ell, hi ha un increment de processos judicials i no es creen prou jutjats per assumir-lo. "Hi ha més detencions i els jutjats penals no poden absorbir els casos", remarca una lletrada del torn d’ofici. L’advocat Pedro Santamaría, del despatx Vosseler, apunta que aquest retard es deu a la "falta de mitjans personals i materials en l’Administració de Justícia".

Els jutjats penals de Barcelona que s’ocupen de celebrar els judicis ràpids no només tenen competència sobre la capital catalana, sinó també sobre altres poblacions de l’entorn metropolità. Ja el 2022, la demora era de 10 o 11 mesos, però ara aquest període ha sigut superat. La majoria dels delictes que es jutgen a través d’aquest procediment d’urgència són robatoris, alcoholèmies i altres de vinculats amb el trànsit (en aquests assumptes es dicten bastantes sentències de conformitat amb l’acusat) i violència de gènere.

Augment de causes

Els 25 jutjats penals d’enjudiciament de Barcelona van rebre el 2023 un 8,2% més d’assumptes que el 2022, segons l’última memòria del jutjat degà de la capital catalana. La mitjana de casos per jutjat es va situar aquell any en 689 (l’any anterior 638), una xifra per sobre dels 550 establerts com a idonis pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). És un 39% més. Entre aquests plets són els judicis ràpids (un 59% i la resta són procediments abreujats, que són els que no s’instrueixen en la guàrdia, com estafes, frau fiscal i lesions, entre d’altres). La quantitat d’aquests casos, segons la memòria dels jutjats, està per sobre de qualsevol altra ciutat de l’àmbit estatal.

Mesures de reforç

Segons la jutge degana, aquesta situació obliga a prendre més mesures de reforç mentre no es creen nous jutjats. Actualment, hi ha quatre jutges extres que es dediquen en exclusiva a la celebració de judicis ràpids cinc dies a la setmana, però tampoc són suficients i es considera "urgent" la necessitat de crear nous òrgans judicials. En concret, Ferrando reclama 20 jutjats penals més, nou d’enjudiciaments i 11 d’executòries (ara n’hi ha quatre: es dediquen a fer complir les sentències i estan sobrepassats).

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Actualment se celebren cada dia i a dos jutjats penals un total de 18 judicis ràpids (els que permet l’agenda electrònica). Ara bé, als jutjats de guàrdia se’n tramiten bastants més, amb la qual cosa la demora es va ampliant. Els jutges van reclamar fa poc a la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que s’ampliés el nombre de judicis diaris, però l’alt tribunal ha rebutjat la proposta.

Aquest col·lapse no només impedeix que els judicis ràpids se celebrin com marca la llei, en 15 dies, sinó que també provoca altres efectes considerats "indesitjats". Per exemple, si el detingut torna a cometre un delicte sense haver sigut jutjat per fets anteriors, a l’arrestat no li consten antecedents penals i, per tant, no se li pot aplicar l’agreujant de reincidència, ni tampoc es pot tenir en compte aquesta situació a l’hora d’adoptar mesures com la presó provisional. Un altre problema és que la majoria dels acusats en els judicis ràpids són persones estrangeres. Si se’ls demana una pena no superior a dos anys de presó, pot celebrar-se la vista contra ell en la seva absència en cas de no ser localitzat, amb el que això comporta per a la seva defensa, segons explica una advocada del torn d’ofici.