"Papa, no pugis fotos del nen"

Silvia P., psicopedagoga que treballa sobre la necessitat de protecció en la infància, va escriure a la xarxa social X què cal fer quan algú puja fotos dels teus petits a internet sense permís. A partir d’aquí, molts van explicar els seus casos: mares a qui van titllar de "cregudes i exagerades" per negar-s’hi. "S’entén que l’avi vulgui presumir dels nets, però cal explicar que aquestes ganes d’ensenyar les persones que més estimes que, precisament per l’amor que els tens, ha d’estar per sobre el seu desig de protecció", explica.

La primera solució és, a priori, la més senzilla: sol·licitar a la persona que elimini el contingut que ha pujat. Per fer-ho és bo indicar per què no vols que el teu fill o filla estigui a internet i els riscos que hi veus. Si l’altra persona s’hi nega, es pot recórrer a l’amenaça: o ho esborren ells, o fas que ho esborrin.

Per al segon, recomana que se sol·liciti l’esborrament del contingut a la plataforma. Totes les xarxes socials compten amb formularis per fer peticions d’eliminació de contingut d’aquest tipus, tot i que cal armar-se de paciència: no sempre van ràpides. "De vegades la resposta triga. Twitter i TikTok són les que, en general, menys cas fan. Meta sí que sembla que funciona una mica millor", indica.

Una vegada que s’obre aquesta sol·licitud assenyala que la plataforma té un termini màxim d’un mes per donar resposta. Si passat aquest temps no respon o la resposta és insatisfactòria (no elimina el contingut) és moment d’obrir reclamació davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.

Avis, oncles, cosins...

Si els avis, les ties, el cosí o qualsevol amiga de la família volen pujar les imatges d’un menor a les xarxes, hauran de comptar amb l’aprovació dels pares o mares. Són ells els que ostenten la pàtria potestat, és a dir, els que decideixen sobre temes importants del nen o la nena, com ara la promoció del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la mateixa imatge, recollits en l’article 18 de la Constitució, que en matèria de menors té una especial protecció, com assenyala Diego Solana, advocat a Cremades & Calvo-Sotelo.

Ell també advoca per anar a les bones. Si volen recórrer a la via judicial, hi ha dues normes fonamentals: la llei orgànica 1/1982 de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la mateixa imatge, que estableix quins drets fonamentals decideixen els progenitors. L’altra és la llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència (LOPIVI), més coneguda com a llei Rhodes, que compta amb disposicions específiques per a la protecció del dret a la intimitat.

Si a les bones no s’aconsegueix que esborrin les imatges, i no es vol esperar que les plataformes ho facin o aquestes no han contestat, no queda cap altra opció que presentar una demanda. "En aquest cas, com a advocat, suggeriria que fos amb una sol·licitud de mesures cautelars de retirada de les imatges de les xarxes socials. Fins i tot es podria demanar una indemnització per danys morals per la intromissió il·legítima, si ha sigut amb l’oposició dels progenitors, de la intimitat i el dret d’imatge dels nens", explica l’advocat. En els casos més seriosos –per tracte indigne–, el Ministeri Fiscal, tot i que consentin els progenitors, podria acudir als tribunals.

Jorge Flores Fernández, fundador i director de PantallasAmigas des del 2004, sap com és de complicat aconseguir que aquestes imatges desapareguin d’internet, per això advoca per evitar pujar fotografies a les xarxes o fer-ho de la manera més adequada possible. "Però si els pares no hi estan conscienciats, difícilment ho estaran els parents", assenyala. Així que el primer és començar per cada llar per després traslladar el missatge als familiars i amics, que solen pujar aquestes imatges amb tota la il·lusió del món. "No ens hem de sentir malament, incòmoda o rara per dir-ho. Volem el millor [per als nens] i de manera preventiva ho comuniquem. Però perquè això tingui sentit hem de ser coherents amb el que fem", apunta Flores.

Informació vergonyosa

Notícies relacionades

Jaume Serra, cofundador d'Addictive Spaces: «Es pot imprimir un habitatge unifamiliar de 110 m² en dues jornades laborals»

13.700 afectats per la sortida de la via d’un tren a Madrid

¿Com fer que tota la família es conscienciï? Doncs podria ser amb les dades d’una campanya d’aquesta organització, que compleix quatre anys en aquest 2024. En aquesta recordaven un estudi elaborat per les universitats de San Francisco i Michigan, assenyalava que "el 56% dels pares comparteix informació potencialment vergonyosa dels seus fills". A més, el 51% dona dades amb què se’ls pot localitzar i un 27% penja fotos directament inapropiades.

Un altre treball del Regne Unit revelava que els pares haurien publicat a les xarxes una mitjana de 13.000 vídeos o fotos del seu fill o filla abans que complís els 13 anys. Veiem, per tant, que hi ha motius per cridar l’atenció de les famílies sobre una pràctica que no sempre resulta tan innòcua com sembla.