Dels ni-nis als sí-sís

L’últim informe del Consell de la Joventut d’Espanya (CJE) sobre l’emancipació –presentat recentment a Madrid amb dades del 2023– revela que els sí-sís amb edats entre els 16 i els 29 anys superen ja el milió de persones (1.050.012) i suposen el 34,1% de la població treballadora amb aquesta mateixa edat. És a dir, un de cada tres joves que treballen a més estudien. Les dones estan més predisposades a compaginar feina i formació que els homes: 38,7% davant 30%.

El percentatge de joves sí-sís creix. El 2022 suposaven el 32,9% dels joves amb ocupació, segons l’estudi del CJE. L’Enquesta de Població Activa (EPA) ofereix dades amb més perspectiva que confirmen un increment significatiu des d’abans de la pandèmia fins ara, explica Samuel Bentolila, investigador i professor d’Economia en el Centre d’Estudis Monetaris i Financers. Des del 2019 fins al 2024, el nombre de joves amb edats entre 16 i 24 anys que treballen i estudien ha crescut vuit punts i mig. Mentrestant, en el segment d’edat de 25 a 29 anys l’augment és de set punts. "No obstant, proporcionalment, és més rellevant el creixement a la segona franja d’edat", puntualitza el docent, que qualifica de "bona notícia" el creixement dels sí-sís, especialment pel context educatiu i laboral d’Espanya.

El terme sí-sí va néixer fa uns anys en el si del CJE, plataforma que agrupa més de 60 entitats juvenils. Farts de veure com es menyspreava els joves amb el terme ni-ni, especialment arran de la crisi econòmica del 2008, els membres del CJE van decidir combatre aquesta realitat amb una altra, la dels joves que sí que estudien i sí que treballen. "Tothom parla amb condescendència dels ni-nis. Com si no hi hagués cap altre tipus de jove", explica l’actual presidenta del CJE, Andrea Henry.

El percentatge de ni-nis a Espanya només està superat pel registrat a Colòmbia (28%), Xile (26%), el Brasil i Itàlia (tots dos amb el 24%). Les estadístiques de l’OCDE revelen que els territoris amb menors percentatges de joves que ni estudiïn ni treballin són els Països Baixos (4%), Noruega (7%) i Alemanya (8%).

Mentre que els ni-ni continuen sent mantinguts per les famílies, amb l’esforç econòmic que comporta i la desesperació que pot provocar en els progenitors, els sí-sís no depenen de les arques familiars. ¿Estem davant d’una bona notícia? Sí, però el CJE puntualitza que també hi ha una part problemàtica.

"Treballar i continuar estudiant demostra que la joventut té inquietuds acadèmiques, i això està molt bé. És positiu per al país. Ara bé, els sí-sís treballen per necessitat, no els en queda cap altra opció si volen pagar-se els estudis. Hi ha famílies que no poden assumir econòmicament que una filla vagi a estudiar a una altra comunitat autònoma, així que la solució passa per guanyar uns diners treballant. Lamentablement, la majoria d’aquestes feines no són qualificades, sinó que són en hostaleria o en comerços, i no responen a la seva formació acadèmica. Són feines precaritzades", denuncia Henry.

Sense "feines d’estudiants"

La presidenta del CJE mira cap a altres països, com Bèlgica o Alemanya, on els student-job (feines d’estudiants) estan assentats al mercat laboral i permeten molta flexibilitat als joves, per exemple, en època d’exàmens. "A Espanya no passa això. Aquí, la feina no s’adapta al jove, sinó que el jove s’ha d’adaptar a la feina. Lògicament, el rendiment acadèmic baixa perquè et falta temps per estudiar i descansar", afegeix.

El mes de juny passat, un estudi del CJE junt amb Intermón Oxfam va revelar que els joves que estudien i treballen simultàniament presenten una incidència del 59% de problemes de salut mental, mentre que aquells que només estudien registren un 35% de diagnòstics. "La combinació de responsabilitats laborals i acadèmiques incrementa significativament l’estrès, entre altres trastorns emocionals", concloïen els autors.

El professor Bentolila afegeix que l’augment dels sí-sís a Espanya ja suposa un "canvi estructural". "Seria necessari fer una investigació sociològica per trobar les causes", detalla. A priori, la primera explicació és que els joves han vist la necessitat de formar-se. "La principal motivació per estudiar mentre estàs treballant és progressar i fer un salt laboral, sigui tenir un contracte indefinit o millorar l’horari o el sou", afirma.

Malgrat que molts llocs poden no estar relacionats amb el camp d’estudis, Bentolila precisa que, per a aquests joves, treballar implica una cosa fonamental: desenvolupar les habilitats no cognitives. Per exemple, ser puntual, col·laborar en equip, seguir les directrius de la direcció o tenir iniciativa.

Subocupació

L’informe sobre l’emancipació del CJE també posa èmfasi en unes altres dues realitats laborals de la joventut espanyola: la subocupació i la sobrequalificació. La primera es refereix als joves que tenen feina però els contractes dels quals (malgrat tenir disponibilitat) són de menys hores que els d’altres persones amb categories similars. La subocupació –que es dona més entre dones que homes– afecta el 13,2% de la població ocupada entre 16 i 29 anys, un percentatge que ha caigut gairebé dos punts en un any.

Notícies relacionades

¿Els infants han de menjar carn vermella?

Els rapanuís van arribar a Amèrica abans que Colom

Mentrestant, la sobrequalificació (tenir un lloc de treball que requereix un menor nivell d’estudis del que poden acreditar) també va a la baixa. Estar sobrequalificat per a l’ocupació afecta el 36,8% de la població ocupada amb estudis superiors que no continuen estudiant.

El CJE no només ha anomenat als sí-sís sinó que estudia batejar a una altra nova generació, els sí-sís, joves que a més de treballar i estudiar són voluntaris en alguna organització social. "Som molts", somriu la presidenta de l’organització.