La fiscalia investiga si les notícies falses del crim de Toledo són delicte d’odi

L’onada de missatges d’odi sorgides després de conèixer-se l’assassinat a Mocejón (Toledo) del petit Mateo, d’11 anys, ha cridat l’atenció de la fiscalia, que estudia la possible transcendència juridicopenal d’aquestes publicacions a les xarxes socials que criminalitzen de manera generalitzada persones estrangeres.

Fonts del ministeri públic confirmen que la unitat de delictes d’odi analitza el contingut d’aquests missatges falsos, dirigits especialment contra menors sense referents familiars a Espanya, amb el propòsit deliberat de despertar entre la població sentiments d’odi, hostilitat i discriminació contra aquests. El juliol passat, Interior va informar que al llarg de l’any passat es van investigar un total de 2.268 infraccions penals i incidents d’odi a Espanya, cosa que suposa un increment del 21,3% respecte al 2022.

¿Es pot ser més miserable?

Milagros Tolón, delegada del Govern a Castella-la Manxa es va referir ahir "a tots aquells que aprofiten la desgràcia humana, com és en aquest cas la mort d’un nen, per deixar anar tots els seus odis a les xarxes socials. A aquests sembradors d’odi els demano que siguin més humans i es comportin com a tal. ¿Es pot ser més miserable?".

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

Segons Tolón, les xarxes s’han convertit en un "abocador d’immundícia" en el qual sectors ultra han tractat d’acusar, culpabilitzar i insinuar que els que tenien la responsabilitat de la mort del nen eren migrants que acabaven d’arribar al municipi toledà, on resideixen en un hotel. Per això, va carregar contra aquests "sembradors d’odi".

Fins i tot ha rebut aquests missatges el portaveu de la família del Mateo, Asell Sánchez-Vicente, que des del primer moment va parlar en contra de criminalitzar ningú abans que es produís la detenció del jove confés de l’assassinat, que va resultar ser un veí de la localitat de 20 anys.