L’àvia del món mor amb 117 anys després d’ajudar la ciència

Nascuda el 4 de març de 1907 a San Francisco, la tornada a Catalunya de la família, quan ella tenia 7 anys, es va produir el 1914, en ple esclat de la Primera Guerra Mundial. "Vam arribar amb vaixell. A causa de la guerra, Alemanya atacava el nord i no podies creuar els mars nòrdics. Vam haver d’anar per les Açores i per Cuba", va explicar fa anys en una entrevista.

De caràcter alegre i afable, i amb una gran curiositat intel·lectual, la seva filla Rosa la recordava llegint i explicant històries. En els seus 117 anys, Maria Branyas va veure morir el seu marit i un dels seus tres fills, que va morir als 90 anys, però a la seva filla Rosa sempre li ha cridat l’atenció l’enorme naturalitat amb què ella es referia sempre a la mort, aliena en tot moment a dramatismes i penes. Per a la Rosa aquest era precisament el secret de la longevitat de la seva mare. "Sovint ens deia –explicava la dona fa tot just tres mesos–: en aquesta vida sobreviu el que s’adapta. Si t’enfades amb la vida, vius menys".

El maig del 2020, Branyas es va convertir en la persona més gran del món a sobreviure a la covid a l’edat de 113 anys i, gairebé tres anys després, en la degana del planeta. Des de la mort de la monja francesa Lucile Randon, ocorregut el gener del 2023 quan tenia 118 anys, la Maria era la dona més veterana del planeta. A partir d’ara ho és la japonesa Tomiko Itooka, nascuda el 23 de maig del 1908.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va enviar ahir un condol a la família de Maria Branyas. "Perdem una dona entranyable, que ens ha ensenyat el valor de la vida i la saviesa dels anys", va escriure a X. L’abril del 2023, el llavors president de la Generalitat Pere Aragonès la va visitar a la residència.

Estudi de longevitat

Els gens de Maria Branyas estaven sent investigats pel científic Manel Esteller, especialista en l’estudi de la longevitat. En la superàvia del món buscava Esteller descobrir les claus de l’envelliment saludable i d’una vellesa plena. Esteller es troba en aquests moments estudiant les mostres biològiques de la sang, saliva i orina de la recent difunta, així com el seu genoma, microbis, proteïnes i metabolisme.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

L’objectiu és trobar alguna pista que expliqui una supervivència tan llarga. Els primers resultats s’esperen per a finals d’aquest any, tot i que Esteller reconeixia mesos enrere en una entrevista que les cèl·lules de Branyas tenien un "aspecte més jove" del qual per edat biològica li tocaria. El científic també s’acomiadava ahir a X d’ella.

Es calcula que el 2030 una quarta part de les persones de Catalunya serà més gran de 65 anys.