Drons, un matalàs... i un piròman
Una investigació dels agents rurals ha acabat en una condemna de 22 mesos de presó i una multa de 4.000 euros per a un home que va actuar de manera repetida durant l’any 2019.

Tot va començar amb uns incendis forestals al turó de Montcada el 2019. Com sempre que hi ha flames al bosc, els agents rurals de la Generalitat van obrir una investigació per descobrir-ne la causa. Les indagacions semblaven indicar que es tractava d’un incendi provocat, però encara no se sabia qui havia sigut l’autor.
No obstant, poc després, altres focs es van succeir als voltants del parc natural de Collserola aquell any. La situació va fer que els agents estudiessin una hipòtesi: en la majoria de casos, era la mateixa persona la que estava intentant que cremés la muntanya. En moltes ocasions, s’havia trobat un matalàs d’escuma al bosc que amagava una metxa, a més d’herbes seques que afavorien la propagació de les flames.
En la majoria dels casos, els incendis no van progressar amb gran ímpetu, ja que la vigilància, a Collserola, és intensiva i la reacció dels cossos d’extinció acostuma a ser immediata. No obstant, darrere d’un dels focs intencionats, el grup caní dels agents rurals va començar a rastrejar la zona on s’havia originat la columna de fum. En paral·lel, es van enlairar els drons que s’utilitzen per investigar les causes d’un incendi.
Intents múltiples
Llavors es va organitzar un dispositiu especial i, finalment, es va detenir in fraganti el presumpte responsable. La part més interessant del cas és que el conjunt de dades acumulades pels agents rurals van permetre atribuir al mateix piròman tots els incendis. La sentència judicial el condemna a 22 mesos de presó i a una multa de més de 4.000 euros en total. L’home podrà canviar la presó per una extensa formació en matèria de medi ambient.
L’escrit del jutge acredita que l’home va voler cremar de manera reincident i constant el parc natural de Collserola. Ho va intentar en diverses ocasions, sempre utilitzant la mateixa estratègia. Des dels agents rurals destaquen la rellevància d’estudiar també els petits focs de poc recorregut. D’aquesta manera, asseguren, es poden dirimir possibles responsabilitats i saber quantes vegades un piròman ha actuat, com ha passat aquesta vegada.
Una quarta part, provocats
Notícies relacionadesUna quarta part dels incendis forestals (24%) que es van produir a Catalunya l’any 2023 van ser provocats. En total, hi va haver 145 focs intencionats, d’un total de 617, que van afectar 585hectàrees. Malgrat que la majoria no siguin obra d’un piròman, el 90% dels incendis es poden relacionar amb l’activitat humana, ja sigui per accidents o negligències.
Quan el foc encara no està extingit, els agents rurals entren al perímetre juntament amb el seu grup caní, amb helicòpter i amb drons per seguir la pista del foc i aclarir les causes que l’han desencadenat. Quan l’incendi és fruit d’un fenomen meteorològic, un accident o una negligència, sovint es detecta ràpidament. Quan són provocats, en canvi, el procés es pot allargar i es treballa conjuntament amb el cos de Mossos d’Esquadra per acabar detenint el piròman.
- Tres muntanyencs morts El bomber que va atendre les víctimes del Moncayo: «Les condicions climàtiques eren extremes. A l’arribar, un ja havia mort»
- Rosario Ibáñez, professora: "A l’escola del metro no hi havia educació diferent per a nois i noies"
- Mobilitat L’absència de multes a les ZBE frenarà les ajudes al transport
- PSOE El ministre Ángel Víctor Torres anuncia que pateix càncer
- Alts càrrecs del sector públic Junts i ERC pacten amb el PSOE col·locar afins en institucions i en empreses
- Avançar el rellotge ¿Quan és el canvi d’hora del 2025? Data de l’arribada de l’horari d’estiu
- PSOE El ministre Ángel Víctor Torres anuncia que pateix càncer
- Clàssic a Montjuïc El Madrid guanya el Barça per primera vegada en la seva història i li recorda que no és immortal (1-3)
- Girona Un intent d’ocupació a Font de la Pólvora (Girona) deriva en disturbis i un grup assalta i causa destrosses al centre cívic
- Tres muntanyencs morts El bomber que va atendre les víctimes del Moncayo: «Les condicions climàtiques eren extremes. A l’arribar, un ja havia mort»