Les Canàries d’Europa

Les tensions a Europa per la gestió de la immigració han marcat aquest curs polític, en què els Vint-i-set van aprovar el llargament negociat pacte migratori, que endureix el control i el procés per accedir a l’asil. Un dels principals esculls per al vistiplau final va ser la reubicació de les persones migrants, que finalment es va resoldre amb una solidaritat a la carta que permetrà als països més reticents esquivar la reubicació pagant 20.000 euros per refugiat rebutjat.

L’objectiu de les reubicacions és atendre una demanda llargament reclamada pels països que, com Espanya, suporten una pressió migratòria més gran al ser porta d’entrada o destí final d’aquestes persones.

Aquests són els altres punts calents de la immigració a Europa:

Itàlia: allau des de Líbia i Tunísia.

Lampedusa, una illa amb una extensió de tot just una quarta part de Formentera i que també viu del turisme, continua sent el principal port d’arribada de migrants a Itàlia. El Govern de la ultradretana Giorgia Meloni treu pit d’estar frenant les arribades. En els primers set mesos de l’any han arribat a les costes d’aquesta illa més de 21.000 persones, un 64% menys en comparació amb el mateix període de l’any anterior, segons va explicar la setmana passada el ministre de l’Interior italià, Matteo Piantedosi. A més, l’Executiu ha repatriat el 20% dels migrants arribats a les seves costes, va afegir en una conferència de premsa que va fer en remot i envoltat de forces de l’ordre.

Aquest fre arriba després que el 2023 fos el segon any més difícil de la dècada, només per darrere del 2016, en plena crisi dels refugiats. Els 6.000 habitants censats a Lampedusa es veuen des de fa gairebé una dècada superats per un nombre d’arribades que ells sols no poden gestionar, per la qual cosa demanen ajuda al Govern central i a la Unió Europea. El 2023, últim any amb les xifres tancades, van desembarcar a Lampedusa 108.498 persones (el 69% del total de migrants que van arribar a Itàlia, que va ascendir a 157.651 migrants, segons dades de l’ACNUR, l’Agència de l’ONU per als Refugiats).

La majoria de les embarcacions van salpar de les pròximes costes de Líbia i sobre tot Tunísia, països que travessen la seva pròpia crisi política i que mantenen en uns llimbs migrants procedents del sud de l’Àfrica. Alguns fugen de la guerra o la fam al Sudan, Etiòpia, Somàlia, el Txad, Eritrea i Níger. I tots dos, com el Marroc ho és per a Espanya, s’han convertit en països de trànsit. IRENE BENEDICTO

Grècia presumeix de frenar les arribades.

L’illa de Lesbos, de la mida de Gran Canària (uns 1.600 quilòmetres quadrats) però amb una desena part de la seva població, és des del 2015 el punt calent de les arribades a Grècia. Des de començament d’any han arribat més de 5.000 migrants, una cinquena part del total arribats al país hel·lènic, 25.536 persones.

Les xifres han repuntat aquest any, però continuen sent més baixes que en altres estats del sud d’Europa, en un país que es presenta a si mateix com un exemple a l’hora de frenar les migracions. El ministre grec de Migració es congratulava a finals d’any dels seus èxits frenant la migració irregular i el tràfic de persones, comparant-se directament amb Espanya, Itàlia i Croàcia.

No obstant, organitzacions humanitàries posen en qüestió aquestes polítiques, que qualifiquen de repressives i que Grècia està aplicant en aliança amb Turquia. La indignació es va agreujar l’estiu passat, quan van morir 600 persones, un centenar d’elles menors, en l’enfonsament d’un vaixell en què viatjaven migrants davant les costa gregues, en el que ha sigut l’accident marítim més mortífer registrat al Mediterrani des del 2015.

Metges sense Fronteres és una de les organitzacions que continua denunciant la falta de transparència en la investigació d’aquest succés, que considera una conseqüència directa de les polítiques migratòries dissuasòries de la UE, que "obliguen la gent a emprendre rutes mortals en lloc de garantir una via segura a les persones en moviment", va dir llavors en un comunicat Duccio Staderini, coordinador general per a Grècia i els Balcans. I. B.

França intensifica els controls fronterers.

És un país clau en les rutes migratòries dins d’Europa, no només per la seva ubicació geogràfica, sinó per la seva història colonialista i les seves polítiques. Per això, el país compta amb quatre principals rutes migratòries, per les quals arriben unes 300.000 persones a l’any. La ruta del Mediterrani Central que creua Itàlia i la del Mediterrani Occidental que ho fa per Espanya són les principals. No obstant, la dels Balcans i la famosa ruta del canal de la Mànega són línies de passada, és a dir, travessen França però el destí final són altres països, com Alemanya i el Regne Unit.

Aquestes dues últimes generen una gran controvèrsia al país, ja que els migrants que les recorren solen acabar formant assentaments i no arriben a integrar-se en la societat francesa durant el temps en què estan al territori, com és el cas dels diferents campaments a Calais, on s’estima que viuen entre 300 i 800 migrants.

Les autoritats miren amb preocupació el canal de la Mànega, una de les rutes més perilloses, i que només el 2023 va segar una vintena de vides. Números que encara estan molt lluny d’assolir els del Mediterrani, però que Metges sense Fronteres vol evitar. "No volem que es converteixi en un nou cementiri humà, com el Mediterrani", explica Feyrouz Lajili-Djalaï, responsable del centre de menors de MSF a Calais.

Segons les dades del Govern francès, el 2023 el nombre d’entrades de migrants irregulars a França va augmentar lleugerament davant l’any anterior, especialment persones procedents de l’Afganistan, Guinea i Turquia. També han crescut els permisos de residència, un 2,5%. No obstant, malgrat que "el nombre d’entrades està augmentant a França, representen gairebé el 0,5% de la població total del país", la xifra és molt inferior a la d’altres països de l’OCDE i de molts països veïns, com Suècia (0,89%), el Regne Unit (0,77%), Alemanya (0,77%) i Espanya (0,89%), va explicar Jean-Christophe Dumont el 2023, director de migracions internacionals de l’OCDE.

Davant l’augment de l’arribada de migrants, dels assentaments i de les sol·licituds d’asil, França ha intensificat els controls fronterers i la seva llei d’immigració, en resposta a la crisi migratòria a Europa. Això inclou vigilància als Alps, els Pirineus, i especialment a la costa del canal de la Mànega. Malgrat els riscos, molts migrants continuen utilitzant aquestes rutes en el seu intent d’arribar a altres països europeus o sol·licitar asil a França. LETICIA FUENTES

Més d’un milió i mig de refugiats a Alemanya.

El país va registrar el 2023 l’entrada d’un total de 266.224 immigrants irregulars, cosa que suposa un augment del 33% respecte a l’any anterior. És un clar descens respecte a l’any rècord que va ser el 2015, quan van ingressar al voltant d’un milió de persones. Però en realitat no són xifres comparables, ja que llavors aquestes arribades es van intensificar per la gran crisi migratòria precipitada per la Guerra Civil a Síria, a la qual cosa es va sumar la decisió d’Alemanya de mantenir obertes les seves fronteres quan altres països les tancaven. La gran majoria d’aquests immigrants es registraven a la seva arribada com a demandants d’asil. El 2023, en canvi, es van presentar unes 23.000 noves sol·licituds d’asil.

Actualment, la immigració irregular arriba principalment impulsada per les màfies de tràfic de persones, segons les xifres presentades aquesta setmana pel Ministeri de l’Interior. El principal país de procedència continua sent Síria, amb 54.200 persones, seguida de Turquia, amb 35.700, i l’Afganistan, d’acord amb les xifres del 2023. Gairebé la meitat d’ells van ingressar a través de la frontera polonesa, una tercera part des d’Àustria i la resta des de la República Txeca o altres països socis de la UE.

En total, Alemanya té al seu territori més d’un milió i mig de refugiats, entre els arribats en la gran crisi migratòria del 2015 i els anys següents. En aquest total no s’inclou el també milió i mig d’ucraïnesos que ha rebut el país des de l’inici de la invasió a gran escala russa, el 2022. Estan exempts, d’acord amb la regulació europea, del procediment de sol·licitud d’asil. GEMMA CASADEVALL

La política de "dispersió" del Regne Unit.

El comtat de Kent, al sud-est d’Anglaterra, és el principal punt d’arribada irregular d’immigrants al Regne Unit per la seva proximitat amb el nord de França. Segons dades del Ministeri de l’Interior, el 81% de les gairebé 40.000 persones que van arribar al país sense autorització entre juliol del 2023 i juny del 2024 ho van fer en petites embarcacions a través del canal de la Mànega. La gran majoria d’elles són traslladades a ports com Dover o Folkestone abans d’instal·lar-se en allotjaments temporals en diferents llocs del país.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

La llei britànica estableix una política de "dispersió" per als nouvinguts, amb l’objectiu d’evitar saturar els punts calents d’arribada al sud-est d’Anglaterra. Dels prop de 100.000 sol·licitants d’asil pendents d’una decisió, tan sols 6.000 estan allotjats en aquesta zona. No obstant, sí que s’han produït episodis de saturació en el passat al comtat de Kent. A finals del 2022 –fins ara l’any amb més arribades irregulars–, el centre de processament d’immigrants de Manston va arribar a estar al doble de la seva capacitat, la qual cosa va obligar a instal·lar tendes de campanya a l’exterior i va provocar brots de malalties com la diftèria.

Les administracions locals del comtat també van presentar queixes davant el Govern de Londres per la saturació dels seus serveis socials en l’acollida de menors no acompanyats. L’Executiu va dotar de més recursos els ajuntaments i va millorar el repartiment voluntari de menors entre administracions de tot el país, però l’Associació de Governs Locals insisteix que els fons no cobreixen el cost d’atendre el creixent nombre de nens que arriben a través del canal de la Mànega. LUCAS FONT