El 16% dels espanyols d’entre 25 i 64 anys estudien

Estudiar no és només cosa de nens i joves. Els adults també ho fan. Tots els experts en educació coincideixen que la formació al llarg de la vida és pràcticament imprescindible per a una bona inserción i estabilització al món laboral. A Espanya, gairebé el 16% (15,8%) de la població amb edats compreses entre els 25 i els 64 realitzen algun tipus de formació, ja sigui en cursos reglats en centres públics o acadèmies privades. El percentatge d’adults que continuen estudiant registra un augment gradual des del 2016 (9,4%), però va ser després de la pandèmia quan es va disparar, al passar de l’11% el 2020 al 14% només un any després. Així ho revela l’informe Participació en l’aprenentatge permanent, del Ministeri d’Educació i Formació Professional amb dades del 2023.

"Fer de l’aprenentatge permanent una realitat per a tothom és una prioritat estratègica", remarca l’informe, que, no obstant, demostra que Espanya encara està lluny de l’objectiu europeu per arribar al 2025 amb almenys un 47% d’adults participant en activitats d’aprenentatge, segons la directriu marcada en l’estratègia per a la cooperació europea en l’àmbit de l’educació i la formació (2021-2030).

Més dones que homes

Les dones adultes superen, amb escreix, els homes en la formació al llarg de la vida i el reciclatge acadèmic: 17,7% davant el 13,9% d’homes, una tendència consolidada al llarg dels anys. Per comunitats, Catalunya no surt especialment ben parada ja que el percentatge d’adults que continuen amb la seva formació és més baix que la mitjana espanyola: 14,1%, el mateix que Castella-la Manxa. La xifra catalana i manxega, de fet, són la tercera més baixa. Només les Balears (14%) i La Rioja (13,6%) tenen percentatges encara més pobres. Mentrestant, les autonomies que copen les primeres posicions de la llista són Cantàbria (18,4%), Euskadi (18,2%) i Navarra (18%).

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La formació al llarg de la vida és un clar objectiu de les noves lleis educatives del Govern, especialment la d’FP i la universitària (LOSU). La primera inclou cursos especialitzats i elementals d’aproximadament 50 hores lectives en centres oficials. Amb aquesta formació, l’objectiu del Ministeri d’Educació i FP és atraure dones i homes de mitjana edat que vulguin reciclar-se laboralment després de quedar-se a l’atur i també aquells que cuiden familiars (els fills, per exemple) i no disposen de temps per cursar activitats acadèmiques més extenses.

Mentrestant, la norma universitària consagra els cursos de curta durada, d’entre quatre i 30 crèdits, accessibles tant per a titulats com per a persones amb experiència professional acreditada. "Necessitem una universitat més flexible i adaptada al que demana la ciutadania i que sigui per a totes les edats", va destacar, després de l’aprovació de la LOSU, el llavors ministre d’Universitats, Joan Subirats, abans que el seu departament fos absorbit pel Ministeri de Ciència i Innovació. "El títol del grau no pot ser el final de la vida universitària. Necessitem una universitat en la qual poder trobar processos d’actualització de les carreres", va defensar el ministre, convençut que cal superar la idea que, una vegada que un estudiant aconsegueix el títol, es dedicarà professionalment a aquest sector tota la seva vida laboral.