Javier Zaragoza: "Els narcos reincideixen perquè necessiten descarregar adrenalina"

Vostè no va estar al Pazo Baión la històrica jornada, el 12 de juny del 1990, de l’operació Nècora, però entenc que es va acostar a la casa en un altre moment.

Tot i que no s’ho cregui, aquesta serà la meva primera visita a l’interior del Pazo Baión, 34 anys després de l’operació Nècora. ¡Ha plogut molt des d’aleshores! Tinc moltes ganes de conèixer-lo per dins i veure com elaboren el vi. Vaig estar a les seves dependències el 2008, quan es va culminar tot el procés de decomís i subhasta pública que va acabar amb la compra per part del Bodega Condes de Albarei.

El trobarà molt canviat.

¡M’ho imagino! En aquell temps ens van convidar al jutge Carlos Bueren, que va ser el que veritablement va impulsar la confiscació del Pazo Baión el 1995, i a mi, però no el vaig poder veure per dins al tractar-se d’un acte molt institucional. Sempre he tingut aquesta espineta i, ara que estic de vacances, m’han ofert veure’l i no m’ho he pensat. Vull comprar-me unes ampolles del seu vi, conèixer la seva història i, sobretot, perquè crec que la decisió que vam prendre al seu dia va ser la correcta i la que més va beneficiar que avui sigui una explotació vitivinícola, que era el que havia de ser. Continuo pensant que va ser de les millors coses, sinó la millor, que vam fer des de l’Audiència Nacional amb Luis Rubí com a administrador judicial. Ell es va encarregar de reflotar aquesta explotació que estava infrautilitzada i que, els anys següents, va produir un gran vi.

El que sí que ha canviat molt és el modus operandi de les màfies del narcotràfic, ja no queden aquells grans capos.

És veritat que tots els històrics van caure o van morir, però n’han arribat d’altres. El narcotràfic és un modus vivendi, és una professió que no es deixa de qualsevol manera; gairebé tots tornen a reincidir perquè necessiten aquesta descàrrega d’adrenalina. És cert que ara són menys visibles i menys conflictius, però no han desaparegut.

Malgrat els esforços de la policia i de la justícia, sembla impossible acabar amb aquesta xacra.

És que el narcotràfic ni es crea ni es destrueix, simplement es transforma, atomitzant-se i creant cercles molt petits per mirar d’esquivar els cossos i les forces de seguretat de l’Estat i continuar la seva activitat. Busca nous mètodes per continuar transportant la seva càrrega de mort. Cal adonar-se que el narcotràfic no desapareixerà, perquè sempre hi ha gent disposada a consumir. En els anys 80, la droga era el principal problema d’aquest país. Hi havia una gran població toxicòmana i això va fer que es prenguessin mesures, i algunes van ser molt dures, per parar el que estava passant. Ara continua sent un problema, i greu, però ja no sembla generar aquella preocupació en la societat. De l’operació Nècora es podran discutir moltes coses, però arran d’aquest procés es van desencadenar una gran quantitat d’operacions contra tots els grups de narcotraficants, i van acabar tots entre reixes. Va ser un canvi de paradigma.

El problema és que sembla haver-se estès a altres zones d’Espanya.

Aquí mai va arribar a passar com al Camp de Gibraltar. Quan s’ataca els cossos i les forces de seguretat de l’Estat, arribant a assassinar, com ha passat, l’Estat no es pot mantenir impassible i ha d’actuar. Aquí a Galícia mai es va arribar a fer aquest pas d’utilitzar la violència. Hi va haver algun cas aïllat, algun intent, sobretot de part de Pablo Vioque, però els narcos gallecs eren molt individualistes i mai va acabar de quallar l’intent d’aglutinar totes les famílies entorn de la seva figura. Vioque va arribar a idear una conspiració per atemptar contra mi.

¿Legalitzar aquestes substàncies serviria perquè desaparegués el narcotràfic?

La legalització és un debat dels anys 80 que es va arribar a valorar, però es va veure que era impossible si no es prenia una decisió a escala mundial. Resulta impossible tenir una política uniforme i la gran preocupació, que era reinserir els toxicòmans, ha trobat fórmules i recursos per fer-ho, i per això ja no existeix aquest debat en l’actualitat.

¿Els narcos van sempre un pas per davant dels investigadors? Ho dic pels narcosubmarins i tota la tecnologia que utilitzen.

En la meva època ja es va utilitzar algun narcosubmarí, però res a veure amb els d’ara. La seva afirmació no és del tot correcta. Els narcos tenen molts diners i poden accedir a assessorament i a la tecnologia més alta que necessiten per a la seva activitat. La policia també pot disposar d’aquesta tecnologia, però també ha d’actuar dins de la legalitat, un marc que els delinqüents no preveuen, lògicament, i que obliga els agents a sol·licitar una autorització judicial, a presentar una motivació amb sospites fundades, obrir una instrucció, iniciar tot el procés... Això requereix temps.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La Fundación Galega contra o Narcotráfico fa anys que reclama que s’agilitzin els tràmits per subhastar els béns dels narcos.

¡I tenen molta raó! Aquest era un problema que ja teníem llavors i que no sé com se solucionarà. Nosaltres collàvem molt per intentar accelerar els processos i que sortissin a subhasta aquests béns, però, per exemple, en el cas del Pazo Baión es va tardar molt a causa que els processos judicials són molt llargs: cal esperar la sentència, presentar recursos, etcètera. El Pazo Baión es va confiscar el 1995, però no vam aconseguir que es transformés en un projecte com el que ara l’ocupa fins al 2008.