Les investigacions per delictes d’odi augmenten el 21% en un any

L’ocorregut a xarxes socials, que fa no tant hauria passat sense més conseqüències, ja està sent estudiat per la unitat de delictes d’odi de la fiscalia. Aquesta secció està cada vegada més present en els tribunals espanyols, ja que el juliol passat el Ministeri de l’Interior va informar que, al llarg de l’any passat, es van investigar un total de 2.268 infraccions penals i incidents d’odi a Espanya, cosa que suposa un increment del 21,3% respecte al 2022.

Una part d’aquestes agressions, i moltes d’altres que no es denuncien, es cometen a la xarxa. Per exemple, durant l’últim any s’ha condemnat un usuari d’Instagram que va intentar organitzar una "cacera de moros" al País Basc; un jutge de Múrcia que va abocar per Facebook la seva homofòbia contra unes mares adoptives; un ultradretà d’Àvila que va encoratjar l’antisemitisme per Twitter i que va demanar "vessar sang" per acabar amb el Govern de Pedro Sánchez i set persones que demanaven violència contra els menors estrangers no acompanyats a Melilla.

Les víctimes, a més, també estan cada vegada més conscienciades de no deixar passar aquest tipus de fets. El febrer d’aquest any, per exemple, un tribunal de Catalunya també va ordenar reobrir el cas d’una dona transsexual que va denunciar que un grup de tuitaires havia aprofitat unes fotografies del seu compte personal per burlar-se d’ella i humiliar-la públicament per la seva identitat sexual. L’assumpte, que havia sigut arxivat prèviament, es va reobrir pel seu recurs.

L’odi als estrangers

Aquesta setmana, el fiscal de Sala de Delictes d’Odi, Miguel Ángel Aguilar, demanava més eines per poder combatre els que s’aprofiten de l’anonimat de les xarxes socials per abocar el seu odi. Malgrat que, diu, la llei és suficient per condemnar-los, necessiten més eines per poder identificar-los o per garantir que estiguin allunyats de la xarxa durant algun temps.

Arribar fins als que escampen el seu odi per internet, com ha passat en el cas del petit Mateo, no sempre és fàcil, però es pot. Per exemple, l’Audiència de Màlaga va condemnar al setembre set persones de Melilla, que havien sigut prèviament absoltes, a penes d’entre un i dos anys i mig de presó per escriure expressions "humiliants, agressives i feridores" cap als menors estrangers no acompanyats, més coneguts com a menes.

En la sentència, a la que ha tingut accés aquest diari, s’explica que en el seu grup de Facebook, en què hi havia més de 17.000 usuaris subscrits, es van trobar missatges cridant a prendre’s "la justícia per la seva mà" i a fer "patrulles ciutadanes" per netejar els carrers de la ciutat de "rates" (amb referència als menors).

Una cosa semblant va intentar fer un home del País Basc quan, a finals del 2021 i "guiat per l’ànim d’incitar a la violència i l’odi contra un col·lectiu determinat", va decidir intentar organitzar per Instagram una "caça de moros" a Irun. "Cal sortir a netejar els barris de rates fastigoses", deia una de les convocatòries, que encoratjava a anar "ben armats" adjuntant emoticones de ganivets. La seva condemna, dictada per l’Audiència de Sant Sebastià a l’octubre, va ser d’un any de presó.

Un altre dels objectius habituals de l’odi a les xarxes socials són les persones a qui s’ataca per motiu de la seva identitat o condició sexual. A finals de l’any passat, el Tribunal Superior de Justícia de la Regió de Múrcia va ratificar una condemna que exemplifica el canvi de tendència en la societat i els tribunals espanyols.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El magistrat Fernando Ferrín Calamita, un jutge que durant anys va presumir d’haver intentat paralitzar en els tribunals una parella de dones lesbianes que una intentava adoptar la filla de l’altra, va ser condemnat per un delicte d’odi a 16 mesos de presó.

I ho va ser no per la seva activitat al jutjat, sinó perquè el 2020, quan la nena ja tenia 12 anys, el jutge va publicar en el seu compte de Facebook una carta dirigida a ella difonent la notícia falsa que havia sigut abandonada per les seves mares. Malgrat que va demanar disculpes més tard, i que aquest cas ja li va costar la inhabilitació per part del Tribunal Suprem el 2009, el TSJM va ratificar la seva condemna després que les mares denunciessin una situació d’assetjament per part seva.