La població de cabra salvatge de Montserrat toca sostre

Juntament amb els escolanets i la Moreneta, fa anys que una creixent manada de cabres salvatges forma ja part del paisatge de Montserrat. L’espècie es va reintroduir fa gairebé 30 anys a partir d’exemplars procedents dels ports de Beseit. I en tres dècades s’ha passat d’una desena a gairebé 400. Avui és freqüent que els excursionistes les sorprenguin fent equilibris sobre les grans roques.

Aquesta situació ha obligat els agents rurals de la Generalitat a incloure aquests animals com un element més de les seves vigilàncies. Són ells els que s’encarreguen dels censos anuals i també de la seva gestió. Els drons, evidentment, també han facilitat aquesta feina.

La idea que les cabres salvatges s’instal·lessin a Montserrat es basava en la idoneïtat de l’hàbitat, una hipòtesi més que encertada, perquè l’espècie s’ha reproduït i expandit amb un èxit més que notable. A més, la seva presència ha ajudat a reduir el risc d’incendis, ja que són autèntiques devoradores de vegetació.

No obstant, aquests ungulats no tenen a prop cap depredador natural que controli la seva població. Aquest fet implica riscos per als visitants i les vies d’escalada. "Les cabres, mentre es van movent, mouen pedres, que poden caure i causar un accident", avisa Jordi Carrasco, l’agent rural responsable de la comarca del Bages. "A més, a l’haver-hi tants exemplars en tan poc espai, hi ha el perill que una malaltia es propagui entre aquestes cabres", assenyala.

Per poder regular la població, a principis dels anys 2000 es va optar per començar a caçar cabres de manera regulada. Cada tardor es capturen diversos exemplars. Alguns caçadors de la zona reben autoritzacions per caçar aquests animals, que tenen sortida al mercat gastronòmic.

Pagar per trofeus

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

"Altres caçadors, tres o quatre cada any, paguen una important quantitat de diners per anar a buscar els anomenats trofeus; o sigui, mascles amb grans banyes", explica Carrasco. Aquesta suma econòmica acaba servint per sufragar la gestió de l’espècie. Els agents rurals acompanyen els caçadors per garantir que es dispara només als individus previstos. I no només això, sinó que també capturen els exemplars necessaris per reduir la població fins a la xifra indicada pel Servei de Fauna i Flora de la Generalitat. Les cabres mortes desapareixen al cap d’uns dies perquè senglars i guineus s’aprofiten d’aquesta carronya.

La presència de cabres també ha atret caçadors furtius. Per tant, al treball dels rurals cal afegir els controls per interceptar aquesta activitat il·legal i denunciar les persones que acudeixen a Montserrat per caçar cabres salvatges sense autorització.