"Com més calor, més treballo"

En ple agost, les platges del Maresme són una de les principals destinacions per a milers de persones. Turistes, famílies, locals i veïns d’altres pobles estenen la tovallola a la sorra per disfrutar de la calor i del sol. Però entre para-sols no tots estan de vacances. Mentre la majoria descansa i es relaxa, el juliol i l’agost són els mesos de més intensitat per als socorristes i els treballadors de xiringuitos. "Un s’acostuma a treballar mentre els altres fan vacances", comenta David Ríos, socorrista de Cabrera de Mar.

Per a ell i els del seu gremi, demanar vacances a l’agost no és una opció. No obstant aquest hàndicap, el David no es queixa. "Al final és el tipus de treball que tu vols i ho fas amb gust", afegeix. "Jo tenia clar que volia ser socorrista, m’agrada el salvament marítim i poder ajudar la gent". El seu company de professió a Mataró, Hernán Mocho, coincideix que és un treball molt vocacional. "Podria estar fent altres coses que em donessin més diners, però això és el que m’agrada, estar a prop de la natura i fent un treball humanitari: salvar vides".

Tant Ríos com Mocho tenen una llarga trajectòria a l’esquena, i s’han acostumat que el seu any laboral sigui al revés que el dels altres. "Prefereixo fer les vacances després, i així aprofitar l’estiu treballant", destaca Hernán. El més difícil d’aguantar, és clar, és la calor, que des de finals de juliol es va notant cada vegada més. "Aguantem tan bé com podem, hidratant-nos molt i tenint alguns espais d’ombra", apunta. Mentre parla el David, s’acosta un banyista amb un nen petit en braços: li ha picat una medusa i li han sortit unes faves doloroses a l’esquena. El socorrista els dona indicacions de com alleujar la picada i els assenyala on és la infermeria. "Per sort, aquesta temporada està sent molt bona, no hi ha hagut cap codi vermell, només les típiques meduses de cada any, i poca cosa més".

D’abril a octubre

Exercint una funció molt diferent, però també aguantant les altes temperatures que es viuen a l’estiu, hi ha els cambrers i els cuiners dels xiringuitos. Cap a les dotze del migdia, la terrassa del restaurant Makarena és ben plena. El sol es troba en el punt més alt del cel, i la carpa del local i les begudes fredes són molt bones maneres de combatre’l. "Quan la gent comença a passar calor, nosaltres comencem a treballar", explica Matías Ulles, un dels amos del xiringuito. Des de fa quatre anys, obren d’abril a l’octubre, amb un evident pic de treball als mesos d’estiu. "El pitjor de treballar en un xiringuito és la calor i l’estrès, però al final passa i són sis mesos de temps lliure".

A la barra, Aina Garay coincideix amb el seu cap. "Són moltes hores, molta calor i estrès, i et perds passar l’estiu amb les teves amigues, però compensa perquè estalvio diners i després puc anar-me’n de viatge", explica. Les altes temperatures d’aquest agost, tot i que resultin esgotadores i pesades, impliquen un augment de clientela. "Aquest estiu ha sigut molt estrany, fins al 15 de juliol ha estat fotut per les pluges", es lamenta el Matías. "Hem aguantat gràcies als turistes –afegeix. Si està ennuvolat, els locals no baixen, però, com els turistes estan de vacances, venen tot i que faci mal temps".

"Quan hi ha poca clientela, tenir i treballar en un xiringuito és difícil econòmicament, però en la temporada alta és fumut per la calor, perquè és molt intens," afegeix Sofía Seperriza, que també va decidir obrir el seu propi xiringuito, Caracola Negra, a Cabrera de Mar. Ella i la seva plantilla treballen sis mesos de manera intensa, sense parar. "Un xiringuito és dur, es treballa molt ràpid, amb molta calor, però també és entretingut i és a l’aire lliure". Poder tenir dos o tres mesos de vacances, després de la temporada intensa de l’estiu, és el que més compensa. "El pitjor és la intensitat, i de vegades lidiar amb clients molt crítics que et fan passar una mala estona".

Venedors ambulants

A més de xiringuitos i socorristes, hi ha moltes més persones treballant a les platges. Es recorren la costa a peu durant hores, donant voltes i anunciant els seus productes en veu alta. Un d’ells és Ali Syed, del Pakistan, que fa un any i nou mesos que és a Espanya. Cada dia, des de les nou del matí fins a les deu de la nit, recorre la costa de Mataró venent tovalloles. "És una feina dura", diu, subjectant un para-sol sobre el cap. "Passo molta calor, les tovalloles pesen molt i és molt cansat". Igual que als xiringuitos, com més calor fa, més beneficis en treu. "Com més calor, més gent i més compren".

Amb el que estalvia durant els mesos d’estiu, paga una habitació de lloguer i alguna cosa de menjar. "Hi ha dies que es compra molt i guanyo diners, i d’altres que res", assenyala. "La meva família és al Pakistan, quan tingui els papers els podré portar". Malgrat les seves llargues jornades, està content amb la zona on treballa. "Mai he tingut problemes, la gent és bona i la policia també. En llocs on hi ha més turistes, sol ser pitjor".

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Un lloc per disfrutar

Mentre uns treballen, d’altres disfruten de les seves merescudes vacances. Sense estar atapeïdes, a les platges de Mataró i de Cabrera es poden veure a centenars de persones disfrutant de l’estiu. "Ens agrada venir a aquesta platja perquè l’aigua és més neta", explica Laura Rodríguez, que està passant el dia a Cabrera juntament amb els seus dos fills. "Està sent un bon estiu, tot i que fa molta calor, podem venir a la platja per refrescar-nos". Després d’estar de viatge per Osca, gaudeix de la seva última setmana de vacances amb tranquil·litat.