L’FP privada es dispara un 845% a Catalunya en 10 anys

La formació professional (FP) en centres privats no concertats s’ha disparat en una dècada. L’alumnat matriculat ha augmentat en un 467% (de 39.941 a 226.661) des del curs 2013-14 a tot Espanya. El creixement, però, és moltíssim més espectacular a Catalunya, on l’alumnat de l’FP privada han passat de ser 8.877 en el curs 2013-14 a 83.893 (curs 2022-23). És a dir, un creixement del 845%. Així ho reflecteix l’anàlisi elaborada per CaixaBank Dualiza en col·laboració amb Orkestra-Instituto Vasco de Competitividad.

"L’FP és una modalitat educativa que està creixent molt en termes generals. Creix l’educació privada, però també la pública. Però l’augment en la privada no concertada s’explica en gran part per la matriculació en la formació a distància. Dos terços de l’augment que s’ha registrat a tot Espanya es deu a això", explica Mónica Moso, responsable del Centre de Coneixement i Innovació de CaixaBank Dualiza.

Tres models

L’FP es pot cursar en centres públics, concertats (que estan subvencionats per les arques públiques) i els purament privats (sense concert i on l’estudiant paga el 100% dels seus estudis). L’informe revela que els tres tipus han augmentat a Catalunya. La pública, però, ho ha fet molt més discretament (26%). És la pública, precisament, la que acull una proporció més elevada d’estudiants estrangers i amb necessitats de suport educatiu. El creixement de la concertada es limita al 8%. L’estudi demostra que "a l’FP s’ha vist una oportunitat de negoci".

Davant l’FP pública i gratuïta, el cost de l’FP tant en la privada com en la concertada depèn molt del centre, el tipus d’estudis i la comunitat en la qual resideixi l’estudiant. Hi ha beques i altres tipus d’ajuts econòmics, però un recent informe de CEAC assegura que pot rondar al voltant dels 3.500 euros per curs acadèmic. La formació presencial, amb maquinària, instal·lacions i altres equipaments, és més costosa que la que es fa online.

A Espanya, més de la meitat dels estudiants que opten per la formació a distància (57%) estan matriculats en institucions privades no concertades. A Catalunya, dels gairebé 84.000 estudiants en entitats privades, uns 66.000 són d’educació a distància, una modalitat altament demandada a l’FP superior. De fet, en el grau superior, en la modalitat online estan matriculats a Catalunya 47.799 estudiants davant els 9.559 dels centres públics. "La formació online està sent una gran palanca de l’FP", remarca Moso, que insisteix que tots els currículums a distància estan validats oficialment i inclouen pràctiques presencials als centres de treball.

Un milió d’alumnes

Després de dècades d’injust desprestigi acadèmic i social, l’FP és avui una modalitat acadèmica de ple dret. L’alumnat matriculat ha superat, per primera vegada, el milió de persones, un augment del 32,6% en els últims cinc any. L’auge de la privada, tanmateix, no és un fet aïllat. També es dona a la universitat, especialment per a l’alumnat que fa un màster.

Notícies relacionades

Vichy Catalan dona suport al projecte Camí de Mar

Una fallada als frens és la principal hipòtesi de l’accident mortal

Si bé a finals dels anys 90 hi havia a tot Espanya unes 15 universitats privades, ara superen les 44. De mitjana, un curs en una entitat de pagament costa a l’estudiant 10 vegades més que en una de pública. El patronatge de les universitats privades, que antigament era un vedat d’institucions eclesiàstiques, avui està copat per fons d’inversió. La consultora DBK calcula que el volum de negoci de les universitats privades supera ja els 2.900 milions d’euros, després d’encadenar una dècada amb continus creixements d’entre el 5 i el 9%. Hi ha, però, diferències territorials. Madrid s’ha convertit en un hub universitari que concentra fins a 14 campus de pagament junt amb sis universitats públiques més. Un de cada tres centres privats que hi ha a Espanya té la seva seu a la Comunitat de Madrid.

Pel que fa a les famílies professionals de l’FP, destaca Sanitat com la branca amb més popularitat entre l’alumnat matriculat en centres privats i concertats. A tot Espanya, més de la meitat dels estudiants d’aquest camp (60%) estan en aquest tipus d’institucions. Després de Sanitat, se situen Imatge i So, Activitats Físiques i Esportives, i Comerç i Màrqueting. Per contra, hi ha altres famílies professionals en què la matriculació en centres públics supera el 90%. Aquest és el cas d’Arts i Artesanies, Vidre i Ceràmica, Energia i Aigua, Marítim Pesquera, Química, Indústries alimentàries, i Edificació i Obra Civil.