El mena que desafia Orriols

Omar Elabdali va néixer a Alcazarquivir (Marroc) el 1994. Un lloc on els nens somien amb pasteres. On l’Estret, Espanya i Europa es veuen a l’abast. Una vida millor, una vida nova. "Tenia l’obsessió d’anar a Espanya i viure una altra vida, estava boig amb això, no pensava en res més". Ara viu a Ripoll, estudia Robòtica i Mecànica Industrial amb una beca i ha fundat una associació per mirar de vèncer el discurs d’extrema dreta que s’ha expandit als peus del Pirineu. "Hem de fer alguna cosa, no pot ser que Orriols vulgui dividir el poble, no ho consentirem".

Malgrat que els seus pares l’hi van intentar treure del cap una vegada i una altra, i d’intentar amagar-se als baixos d’un camió, sense èxit, al port de Tànger, Elabdali es va passar la infància tramant la manera d’arribar a Espanya. El 2006 va fer el salt: tenia 12 anys. No va ser en pastera, ni cargolat en cap vehicle. Va ser amb vaixell, amb el seu oncle, que va accedir a complir els seus desitjos. El que no va saber és el que vindria després. Solitud, maltractament i un desfici que el va portar de cap fins als centres de menors. "Em vaig convertir en un mena més", explica. Un menor estranger no acompanyat. Un dels acrònims més injuriats pels partits d’ultradreta, que gairebé s’ha convertit en insult. Elabdali ha passat per diversos centres i diu que de cada un n’ha après una cosa diferent.

Del centre de menors a l’FP

Al complir la majoria d’edat, li va tocar posar-se a treballar. "He fet de tot", resumeix. Però el cuquet d’estudiar el turmentava per dins. Fins que el 2022 va trobar el que estava buscant: un curs de formació professional en robòtica i mecànica industrial a Ripoll. Va passar l’examen d’admissió i va aconseguir una beca a la Fundació Eduard Soler. "I em vaig trobar en un poble on estava creixent l’extrema dreta", afegeix. Les coincidències han fet que l’alcaldessa de Ripoll formi part del patronat de la fundació on Elabdali cursa els seus estudis.

Ella preferiria que, com a milers de menors acollits per la Generalitat, els haguessin expulsat i deportat, saltant-se tots els tractats internacionals que protegeixen els drets del menor. "Mereixen la deportació en calent. Aquestes persones tenen familiars, han de ser retornats amb les seves famílies. No som ningú per treure la potestat d’aquests pares, ja en tenim prou amb els nostres nens", diu l’alcaldessa. No opina el mateix dels nens ucraïnesos que han arribat sols a Catalunya després de la invasió russa. També són menes. "Però és diferent: si hi ha un conflicte bèl·lic es pot entendre". Tot i que precisament aplicar la deportació en calent impedeix avaluar cada cas.

El rebuig entre dos mons

"Quan escoltes el que diu l’alcaldessa d’aquest poble, clar que notes el rebuig", diu Elabdali. "A l’hora de fer tràmits ens imposa més traves que als autòctons", es queixa. L’ajuntament és només un símbol, el seu discurs té el suport del 30% de ciutadans amb dret a vot. "Una noia que decideix posar-se el vel ho tindrà més difícil a l’hora de socialitzar, predomina la idea que totes ho fan obligades". I afegeix: "Jo m’he trobat amb persones a qui els agradaria que t’expulsessin d’aquí".

La ferida de Ripoll

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Elabdali confirma la ferida que pateix Ripoll i que travessa cada plaça. "Les persones de pares immigrants que han nascut aquí troben molt difícil formar part de la societat. Només per tenir orígens en altres països ja els classifiquen d’allà. Però, d’altra banda, si diuen que són catalans, també noten una mica de rebuig de l’altre costat: hi ha qui suposa que si els teus pares són del Marroc, hauries de ser marroquí". És la vida entre dos mons que travessa tants joves del municipi.

És per això que han creat l’Associació Marroquina Juvenil del Ripollès. Elabdali n’és el secretari. "Sorgeix de la voluntat dels joves del poble d’enfrontar-nos al discurs xenòfob i islamòfob que hi ha. Per trencar aquest estigma i rebatre’l amb dades". Promouen xerrades i debats, i també han tramitat notificacions a la Conselleria d’Igualtat alertant del discurs xenòfob i excloent d’Orriols. ¿Què ha canviat des que existeixen? "D’una banda hi ha molta gent d’aquí que ens dona suport, que volen conèixer els immigrants i tractar amb ells sense problema, però també ens hem adonat que hi ha molt negacionisme estadístic: la gent només vol creure una cosa, tot i que no sigui veritat".