Una còrnia de 137 anys

Amb 14 anys, Gustavo Fernández va començar a veure la vida a través dels ulls d’una dona de 87. En el seu cas, un trasplantament de còrnia va ser el que li va permetre poder comptar amb aquesta gesta en la seva biografia. Una gesta que ara té 137 anys, fruit de sumar els 87 anys de la donant i els 50 que han passat des d’una operació a què es va sotmetre sent un adolescent i que li va canviar la vida per sempre.

"Va ser un abans i un després. He pogut fer una vida absolutament normal, sense haver de privar-me de res", explica el Gustavo, d’Oviedo, a qui un diagnòstic erroni el va portar a passar pel quiròfan. El que al principi semblava una simple conjuntivitis va acabar sent una queratitis herpètica que va fer malbé la còrnia del seu ull esquerre. "Amb cinc anys, em van posar la vacuna de la varicel·la. Després d’això, vaig tenir un herpes que va afectar la queratina de la còrnia i vaig començar a perdre visió. L’ensurt va ser majúscul", diu Fernández.

El temps apressava i els seus pares van decidir consultar amb un especialista, el dictamen del qual va ser conjuntivitis. No obstant, l’afecció no remetia. Va ser llavors quan van recórrer a les mans dels doctors Luis i Álvaro Fernández-Vega Diego, de qui Fernández parla amb un profund agraïment i admiració. "Vam anar a la clínica que tenien en el seu moment al carrer d’Uría [a Oviedo] i, tot just veure’m, el doctor Luis Fernández-Vega, un metge vocacional i savi, va dir que el que tenia no era una conjuntivitis sinó una queratitis herpètica". Amb aquest diagnòstic, l’única solució viable a mitjà termini era el trasplantament.

Un camí llarg

Va començar llavors un llarg camí fins a passar per quiròfan. Anys que Fernández recorda amb l’ull esquerre cobert per un pegat i amb un tractament a base de gotes i pomades que no millorava la seva situació. De nou, la intervenció dels Fernández-Vega va ser determinant. "Gràcies a ells, vam aconseguim portar d’Amèrica un fàrmac experimental per veure si millorava, però després de quatre anys la còrnia empitjorava", assenyala el pacient.

Ara, Fernández explica com, a poc a poc, la vida que amb dificultat veia a través de l’ull esquerre s’anava fonent a negre. El 1974, després de passar per les mans d’eminències de l’oftalmologia com el doctor Ramón Castroviejo, cèlebre figura de la clínica Mayo de Nova York, o el doctor Bartolozzi, tots dos van coincidir que el trasplantament era l’única opció.

Gustavo Fernández va entrar a quiròfan per ser operat pel doctor Joaquim Barraquer a Barcelona, prèvia recomanació dels Fernández-Vega. Un minuciós treball realitzat amb agulla i seda. "La còrnia me la va donar una dona de 87 anys que acabava de morir. Les altres coses van ser obra del doctor Barraquer i les seves mans prodigioses. És el que cal tenir per operar un ull", afegeix.

Tres mesos a Barcelona van ser necessaris per completar un postoperatori en el qual el moment crucial era que el trasplantament no fos rebutjat. Tot i que no va fer falta tant de temps perquè el pacient experimentés per primera vegada en 10 anys el que era veure el món amb nitidesa. "Dos dies després d’operar-me em van destapar l’ull i vaig poder veure. Va ser molt emocionant", relata Fernández, a qui la seva renovada còrnia li ha permès ser farmacèutic a Gijón durant 30 anys, disfrutar dels Alps com a bon aficionat a la muntanya o veure els Rolling Stones en concert. Una llarga llista de memòries en les quals no han faltat les pertinents revisions a l’Institut Fernández-Vega.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

"En aquests 50 anys que fa del trasplantament no he tingut el més mínim problema. He pogut fer muntanyisme, que és el que m’agrada, disfrutar de banys al mar, fer tota mena d’esforços", recalca Fernández, acabat d’arribar de les seves vacances a Itàlia, mentre adverteix que l’any que ve la seva longeva còrnia haurà de passar de nou per quiròfan per a una posada al punt.

"Aquestes cèl·lules tenen 137 anys i no sé si al món hi haurà un altre teixit orgànic funcional amb els mateixos o més anys que la meva còrnia", diu rient Fernández, al recordar el que per a ell és una anècdota que no falta en les seves reunions amb amics i que li ha canviat la vida".