Japó, contra el turisme massiu

A l’Extrem Orient també incomoda el turisme massiu. La devaluació salvatge del ien ha inclinat el món cap al Japó i ha aconsellat limitacions en alguns dels seus paratges més icònics. No està sol en aquesta guerra, però en cap altre lloc contrasten tant alguns assilvestrats estrangers amb l’harmonia local. La seva última mesura no persegueix tant allunyar el turisme com mirar d’esprémer-lo: es tracta de l’"impost gaijin" ("estranger" en japonès) o un doble sistema tarifari oficiós que penalitza els visitants.

Potser no ha estat el primer, però sí el més mediàtic. Tamateboko, una marisqueria de Shibuya, cèntric districte toquiota, va oferir als locals un descompte equivalent a sis euros al seu menú diari. Aquest augment de preu encobert per als estrangers va ser recollit per la premsa internacional i va catalitzar el debat sobre la seva ètica. Molts al gremi van seguir els seus passos. No hi ha lleis sobre la discriminació tarifària, així que només l’albir del restaurador decideix si cobra un grapat d’euros més o si el menú en anglès quintuplica els preus locals.

Pràctica estesa

La pràctica s’ha popularitzat a les destinacions més turístiques. No són gaires restaurants, però sí els suficients perquè la societat japonesa discuteixi aquests dies sobre el fenomen. Alguns ho veuen com un atemptat contra la més elemental hospitalitat i alerten del trencament de la imatge nacional. És comprensible l’enuig si saps que el ramen que degusta el teu company de taula costa la meitat que el teu. Des del sector defensen que un país amb un nivell d’anglès subterrani obliga a contractar cambrers bilingües o traduir els menús, i la barrera idiomàtica alenteix el servei quan hi ha més clients que taules. Aquest impost, afirmen, compensa la inversió. I insisteixen que no cobren més als de fora, sinó menys als de dins.

"L’adopció abrupta del doble sistema de preus, sostinguda en la curtterminista creença que els estrangers poden permetre-s’ho per la debilitat del ien, pot generar escepticisme", afirmava Tomoya Umekawa, professor de Turisme de la Universitat Kokugakuin, a l’agència de notícies Kyodo. De fet, una recent enquesta apuntava que el 60% dels japonesos la recolzava.

També els operadors de les destinacions turístiques apunten a l’estranger. El govern local d’Himeji preveu cobrar-los uns 30 euros, el sèxtuple de la tarifa habitual, per entrar al seu cèlebre castell, una meravella de fusta del segle XVII que ha sigut beneïda per la Unesco. El seu col·lega d’Osaka va aplaudir la mesura i la va anunciar també per al seu castell. I a Hokkaido, l’illa més septentrional que atrau esquiadors de tot el món, el Departament de Turisme ha aconsellat als negocis que abaixin els preus als compatriotes.

No és estrany a l’Àsia, amb realitats econòmiques oposades, que l’occidental pagui més. A l’Índia, Sri Lanka, Myanmar… Fins i tot a Pequín, fa 15 anys, a l’estranger li acostaven menús escrits en un esforçat anglès amb els preus inflats. Són peatges raonables en països en vies de desenvolupament. Però parlem d’una potència econòmica i tecnològica, amb una renda per càpita envejable, que els aplica recolzant-se en una simple conjuntura canviària.

Convivència tensa

Notícies relacionades

Quasi la meitat d'alumnes d'FP sense plaça no tenen els requisits

José María Lassalle: "La IA disputa la intel·ligència a l’ésser humà"

La caiguda del ien ha convertit el Japó en un destí assequible i les noves rutes aèries acaben d’explicar els màxims mensuals encadenats. Els 3,3 milions de turistes arribats al juliol empetiteixen les xifres prepandèmiques i la seva gestió també tensa la convivència amb els veïns.

El govern d’una petita localitat situada a la falda de la muntanya Fuji es va cansar de les escombraries que deixaven i va aixecar una xarxa per obstruir les vistes. Kyoto és la principal víctima del turisme massiu. Al districte de Ginza s’ajunten els temples xintoistes, les cases de te bufones i els carrerons estrets i empedrats per on abunden les geiko (geishes) i maiko (aprenents). El seu govern les ha intentat protegir dels irritants individus que les sotmeten a llarguíssimes sessions de fotos, aclarint que el seu consentiment és preceptiu, i recentment ha prohibit l’entrada als carrerons més apartats.