L’estrès del confinament, i no la covid, va alterar la regla de les dones

En aquest informe, publicat a la revista Medicina Clínica, van participar un total de 6.440 dones, d’entre 15 i 55 anys, de tot Espanya (es tracta de la mostra més extensa de dones que menstruen publicada fins ara), que no van contraure la covid i que van respondre una llarga enquesta a través de WhatsApp. D’aquesta mostra es van excloure dones que prenien anticonceptius hormonals, ja que aquests fàrmacs regulen el cicle menstrual. "Volíem saber fins a quin punt estar en aïllament influïa en els canvis menstruals. Hi havia dos grups de dones: les que es quedaven a casa aïllades i les que sortien perquè formaven part dels serveis essencials, com les sanitàries o les caixeres de supermercat", explica Joaquim Calaf, ginecòleg de Sant Pau i un dels autors de l’estudi. "Per contra, vam veure que la infecció per covid no va alterar els cicles menstruals".

Els metges van constatar que les dones que van viure amb més estrès el confinament van ser les que més canvis en el cicle van experimentar. "Per exemple, dues infermeres d’ucis en situació de gran tensió o dues conductores de bus o caixeres de supermercat, tot i que estiguin exposades als mateixos estressors, presenten alteracions menstruals depenent de com van viure aquella situació", assenyala Calaf. Així, no era tan rellevant la feina per si mateixa com el "component emocional" d’aquesta. "No es tractava tant d’estar molt aïllada o molt explotada pel treball, sinó de com t’afectava la situació i de la por de contagiar-te. De vegades no era temor d’infectar-se elles mateixes, sinó d’arribar a casa i contaminar un familiar", afegeix aquest ginecòleg.

Tipus d’estrès

Els investigadors van preguntar a aquestes dones quin tipus d’estrès van sentir: si por de perdre la feina, de contagiar-se elles mateixes, de contaminar un familiar o ansietat pel confinament. "Vam veure que com més gran eren aquests nivells, més canvis es produïen en els cicles menstruals, que consistien, bàsicament, en l’absència o el retard de la menstruació o en sagnies abundants", explica, per la seva banda, el també ginecòleg de Sant Pau Josep Perelló.

Paral·lelament, els metges van recollir informació sobre les activitats d’aquestes dones durant el confinament, la seva activitat sexual, les seves percepcions sobre el seu estat emocional, els canvis en les seves característiques menstruals i l’impacte quotidià. Per al 50,1% de les entrevistades, la seva qualitat de vida global va empitjorar durant el tancament domiciliari, mentre que el 41,3% es va mantenir més o menys igual i el 8,7% va reportar una millora. L’activitat sexual durant el confinament va disminuir en el 49,8% de les enquestades, es va mantenir sense canvis en el 40,7% i va augmentar en el 9,5%.

Els investigadors no van trobar "diferències estadísticament significatives" en els canvis menstruals en les dones que prenien anticonceptius no hormonals quan els canvis es van avaluar segons la durada i característiques de l’aïllament, la percepció d’exposició a la covid i la situació laboral. Però sí que van trobar "diferències estadísticament significatives" en la regularitat, durada i quantitat de la menstruació relacionats amb la "intensitat dels canvis en l’estat emocional per factors estressants del confinament".

Estrès i cicle menstrual

Notícies relacionades

Catalunya activa la alerta de vientos del plan Ventcat

El Govern transferirà 201,1 milions fins al 2026 per a Rodalies

L’estudi conclou, d’aquesta manera, que els canvis en l’estat emocional, però no la durada ni la intensitat de l’aïllament o l’exposició a la malaltia, van influir significativament en els trastorns menstruals durant el confinament per covid. Així, el predíctor més significatiu d’un canvi en el patró menstrual va ser la percepció individual d’ansietat, independentment de l’estat laboral, el grau d’aïllament o la vulnerabilitat a la malaltia. Tot i així, com els mateixos investigadors també reconeixen, és "impossible" saber quantes dones van veure afectat el seu cicle menstrual a causa del tancament. "Sabem que gent que respon a l’enquesta és la més sensibilitzada al problema", justifica Perelló.

Aquest resultat confirma la hipòtesi que les alteracions menstruals es relacionen de manera molt significativa amb la sensibilitat individual a l’estrès i amb l’estat emocional de la dona.