Els ingressos de la cosmètica s’han disparat en els últims tres anys

El 2023, ho atribuïen a una barreja entre l’envelliment de la població (que amplia de forma natural el públic que busca productes antiaging) i la picardia de les empreses a l’hora de llançar els seus productes, que ja no només apel·len a la voluntat del client de veure’s millor, sinó també de cuidar-se més. El 2022, parlaven del ressorgir del maquillatge (en especial, dels pintallavis). I, el 2021, de la recuperació postcovid. Sigui quina en sigui la causa, la qüestió és que la indústria de la cosmètica ha crescut a Espanya en els últims tres anys el mateix que en els anteriors 10.

Les companyies que es dediquen a aquest sector (proveïdors, fabricants, distribuïdores, centres d’estètica...) van estar des del 2010 fins al 2018 sumant uns 6.000 milions d’euros de facturació conjunta. Avançaven a poc a poc, d’any en any, fins que, el 2019, la indústria va fer un pas de gegant. Després va venir la covid, que ho va paralitzar tot. I és a partir del 2021 que es produeix un creixement gairebé inaudit. Si el que va ingressar el sector el 2020 (7.700 milions d’euros) suposava haver crescut gairebé un 29% en una dècada, en els tres anys següents s’ha fet un salt d’un 34%, fins als 10.400 milions que va moure el sector a Espanya el 2023.

"Aquest creixement reflecteix una societat on el benestar i la cura personal són valors a l’alça, amb una cultura arrelada i molt equilibrada en el perfil dels consumidors i les famílies espanyoles", reflexiona l’Associació Nacional de Perfumeria i Cosmètica (Stanpa) a la radiografia anual del sector en la qual recopila aquestes dades. Entre altres coses, aquesta memòria detecta que el que invertim de mitjana a l’any en productes de cura personal ha pujat fins a la xifra rècord de 206 euros per persona. O que el que més part de la despesa s’emporta és la cura de la pell de la cara, la hidratació del cos i la protecció solar, que creix un inusual 19%. "Aquest auge mostra una tendència consolidada cap al benestar, amb un enfocament particular en la cura de la pell, que ara representa un terç del consum total", afegeixen.

D’acord amb aquesta radiografia, el que més tirada té són les cremes, netejadors, sèrums i altres potingues per a la cara. A continuació figuren els gels i cremes per al cos, després, els perfums; després, els xampús, suavitzants i mascaretes per al cabell i, finalment, el maquillatge. Això sí, l’última és la tercera categoria que més creix.

En qualsevol cas, el creixement és generalitzat i es detecta en totes les àrees. I així ho reflecteixen també les companyies líders en el sector, siguin fabricants o distribuïdores. Segons l’última versió del Mapa de la moda elaborat per Modaes, tres dels cinc gegants de la perfumeria i la cosmètica a escala global (L’Oréal, Beiersdorf i LVMH Perfumes) no només estan creixent sense parar, sinó que estan batent els seus rècords d’ingressos any rere any.

La novena posició del rànquing mundial l’ocupa, per cert, la catalana Puig, que amb els seus 4.300 milions d’euros de facturació el 2023 ha més que duplicat la dimensió del seu negoci en aquests tres anys. És un cas excepcional, però no aïllat, ja que Catalunya acull un 40% de les empreses del sector, segons dades també de Stanpa. Són exemple, a part de la mateixa Puig, Natura Bissé o Mesoestetic, a més de gegants internacionals com Galderma, que acaba d’aterrar a la ciutat.

Quatre-cents metres quadrats

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

On també és fàcil detectar el múscul que està guanyant aquesta indústria és en els punts de venda. En els últims anys, Druni, la cadena líder a Espanya, ha obert botigues a Vilanova i la Geltrú, Salou, Terrassa, en centres comercials com La Maquinista o Gran Via 2 i ha posat en marxa una flagship store (botiga insígnia) al Portal de l’Àngel, per esmentar alguns dels seus moviments clau a Catalunya. Sephora ha obert un establiment de 400 metres quadrats a la planta baixa de l’antic El Corte Inglés de Francesc Macià. I Primor està treballant per instal·lar-se en ple passeig de Gràcia, després de conquerir, també, el Portal de l’Àngel fa un any i mig.

"La nostra indústria representa de manera directa, indirecta i induïda el 0,94% del PIB nacional, ja que aporta més de 5.200 milions d’euros a l’Estat, i constitueix tot un pilar de l’economia espanyola –acaba assenyalant l’informe de Stampa–. Així ho reflecteixen estadístiques com la que indica que exportem més en perfumeria i cosmètica que en altres categories tan emblemàtiques com l’oli d’oliva, el vi o el calçat". Per completar la radiografia, aquesta associació afirma que hi ha gairebé 110.000 establiments funcionant a Espanya (entre perfumeries, centres de bellesa i farmàcies i parafarmàcies) i unes 300.000 persones empleades directament o indirectament pel sector.