La pressió estètica atrapa els joves

Aquesta nova i desfermada pressió estètica, no obstant, no només s’obre pas entre les ansietats d’una generació d’adolescents que han crescut revisant les presumptes imperfeccions del seu cos. Després d’una dècada en què fins i tot la moda va relaxar els cànons de bellesa i es va apuntar –no sense certa hipocresia– a la positivitat corporal, l’efecte rebot ja és aquí. Ha tornat la primesa extrema –si és que alguna vegada se n’havia anat–, l’edat és sinònim d’apocalipsi imminent i, en la societat de l’alt rendiment, no hi ha millor targeta de presentació que un aspecte físic excel·lent i hiperproduït.

L’endimoniat algoritme

Els algoritmes de les xarxes, especialment entrenats per captar l’atenció i les ansietats dels temps, propaguen el nou ordre amb fúria viral i intensitat inaudita. ¿El resultat? Sis de cada 10 noies d’institut rebutgen el seu cos i un 46% de dones adultes se senten insegures amb el seu físic. El 2016, aquest percentatge descendia al 38%. Sens dubte una fantàstica notícia per a la indústria de la bellesa, que tradicionalment ha viscut de fomentar les inseguretats femenines.

"No sabria dir si els continguts estètics ja mouen més que l’odi a internet, però en l’àmbit femení són 100% hegemònics", afirma Janira Planes, observadora i analista del món digital. Les xarxes viuen de l’atenció dels usuaris i de la publicitat, per la qual cosa el sector de la bellesa i la cosmètica és un fabulós nínxol de negoci per a creadors de contingut, marques i tecnològiques. De fet, un estudi de la Universitat Tecnològica del Sud de la Xina va determinar que TikTok proporciona més visibilitat a rostres i cossos l’algoritme de reconeixement facial del qual llegeix com a "simètrics". "La comparació constant i el sentiment de frustració sempre hi són", afegeix Planes.

Està clar que el disseny de l’algoritme ha sigut un factor clau perquè l’estètica s’hagi convertit en la reina absolutista de les xarxes socials de dones i adolescents. César Ciércoles, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, explica que TikTok detecta el gènere i l’edat dels usuaris. Amb aquestes dades, proporciona, a ritme endimoniat, "contingut popular segons el grup demogràfic, com l’skin care o el maquillatge en el cas de les adolescents, amb l’objectiu de mantenir l’atenció i l’enganxament el màxim de temps possible". A partir d’aquí, i de les reaccions de l’usuari, van concretant gustos i preferències i testejant nous clips que sovint acaben sent un bucle hipnòtic i sense fi de temes molt semblants.

La bandera vermella és evident: segons un estudi de científics australians publicat aquest agost, n’hi ha prou amb vuit minuts de continguts basats en dietes, pèrdua de pes i exercici per provocar en les usuàries un efecte negatiu immediat en la satisfacció amb la imatge corporal.

El nou pacient

A Espanya, segons apunten les dades de la Societat Espanyola de Medicina Estètica, el 50% de la població es va fer un tractament d’aquest tipus de medicina el 2023. En aquesta categoria entra des de l’orientació nutricional (50%) fins a la injecció de bòtox (39%). Els tractaments més demanats són la IPL (llum premuda intensa, que s’utilitza per a la depilació làser i eliminar taques de la pell), infiltracions amb àcid hialurònic, mesoteràpia, PRP (injeccions de plasma ric en plaquetes, per a l’alopècia i rejovenir el rostre) i la toxina botulínica, més coneguda com a bòtox.

"El pacient de medicina estètica ha canviat", explica el doctor Fernando García Monforte, vicesecretari de la Societat Espanyola de Cirurgia i Medicina Estètica. Un de cada cinc pacients ja té entre 16 i 25 anys, tot i que la franja d’edat més gran se situa dels 45 cap amunt. "El percentatge d’homes ha pujat i l’edat de la primera consulta ha baixat", apunta. Una cosa en la qual coincideix la doctora Marisa Manzano, que treballa a Sant Joan de Déu i en la seva pròpia consulta privada. Les operacions estètiques més freqüents que realitza Manzano en la sanitat pública són cirurgies a adolescents amb patologies mamàries (menors amb molt poc pit o pit asimètric) i cirurgia reparadora de les orelles de pàmpol, origen freqüent de bullying.

Però en els últims anys, explica Manzano, la seva consulta s’ha "desbordat" amb pacients derivats de pediatria i ginecologia, amb peticions de "nens i nenes amb un desenvolupament que entra dins del normal que, a causa de la pressió que senten per l’exposició a les xarxes socials i de la publicitat, estan descontents amb el seu cos". "Ens arriben molt afectats", apunta, amb casos que abans no es tractaven, com per exemple el desenvolupament mamari en nois, una cosa que afecta el 70% dels adolescents per desequilibris hormonals típics de l’edat i que sol remetre de manera natural. "Els dius que passarà en dos anys i ho veuen com una cosa insalvable. Volen resultats immediats".

La frustració d’alguns pacients de vegades provoca moments de tensió. "A alguns els he hagut de dir que el que necessiten és anar al psicòleg, no al cirurgià plàstic. He tingut crits a la consulta. Però és que hi ha vegades que et veus obligat a dir que no a determinades intervencions. La part dolenta és que tot i que t’hi neguis, ho acaben aconseguint en un altre lloc. Jo puc explicar a una pacient que si tenim 12 costelles és perquè el cos les necessita. Però trobarà altres metges que li faran el que vulgui, especialment a Llatinoamèrica", reflexiona Manzano.

Desitjar aparentar

"El gran problema està en el que volen aparentar", afirma García Monforte. "Moltes vegades és diferent de la realitat perquè la modifiquen amb els filtres dels mòbils. En ocasions et demanen coses que no són realitzables. Hi ha grans diferències entre el que et demana el pacient madur i l’immadur", apunta el vicesecretari de la Societat Espanyola de Cirurgia i Medicina Estètica. "Els influencers de vegades són beneficiosos, però si la seva intenció és vendre, poden ser molt nocius".

"Vivim en una societat que valora molt la individualitat i que tots hem de ser diferents. Però els models de bellesa que veiem són exactament iguals", critica Manzano. "Ara desitgen estar més primes i amb pits més grans, desproporcionats en ocasions, igual que els llavis", apunta García Monforte. En el cas de les noies, l’estètica Kardashian (rostre felí, cintura molt estreta i llavi, cul i pits desproporcionats) que va posar de moda l’augment de glutis brasiler fa una dècada continua tenint èxit, tot i que comença a baixar.

El regnat de l’aspecte curvy ja ha passat i, segons diu l’Associació Americana de Cirurgians Plàstics, l’efecte Ozempic ha provocat una tornada a la primesa que s’ha notat en els quilos de menys que llueixen avui totes les germanes Kardashian (Kim, Kylie, Khloé i Kourtney: totes s’han encongit visiblement, malgrat les recents maternitats), batejat amb l’eufemisme de ballet body, que en teoria busca tenir una silueta més natural i harmònica i que a la pràctica és la tornada a marcar clavícula de tota la vida.

El 2023 es van portar a terme 4,7 milions d’injeccions de bòtox als Estats Units (un augment d’un 6% respecte a l’any anterior), gairebé 350.000 liposuccions i més de 300.000 augments de pit. L’elevació de pit va pujar un 7% fins als 153.000 i la substitució o retirada d’implants de pit mamaris va créixer un 9%.

La doctora Manzano opina que tots hauríem de parlar més de salut. "També els adults. A la consulta venen molts pares que no volen que els seus fills pateixin. Veus que no saben gestionar la situació", apunta. El rebuig al propi cos no només s’està estenent, sinó que es dona en edats "que no toca", remarca. Fins ara, les intervencions estètiques tenien com a missió reparar els signes del pas del temps, però entre els més joves s’està normalitzant el baby bòtox, la injecció preventiva per evitar l’arruga abans que aparegui.

"Cal treballar més en l’acceptació d’un mateix. No és normal que es generin determinades situacions traumàtiques, jo he arribat a rebre pacients en tractament psiquiàtric i amb depressió per tenir poc pit. És molt dur, molt fort. La pressió estètica sempre ha existit, però ara s’ha redoblat. Les noies que s’operen als 20 anys ¿com arribaran psicològicament als 30 i als 40? Parlo de les influencers i de les persones vulnerables que les segueixen", opina la doctora. El cos s’exposa molt més que abans. Una de les operacions que més han augmentat en els últims anys és la labioplàstia, una operació de reducció de llavis menors. "Crec que passa perquè ara es parla molt més obertament de temes sexuals i perquè existeix una infantilització del cos", afegeix.

Notícies relacionades

Quasi la meitat d'alumnes d'FP sense plaça no tenen els requisits

José María Lassalle: "La IA disputa la intel·ligència a l’ésser humà"

Impacte en la salut

Entre els psicòlegs hi ha consens en el fet que la pressió per complir els estereotips s’ha convertit en un "desordre cultural" amb conseqüències per a la salut de les dones. Però l’escalada de l’exigència estètica ens endinsa en territori ignot. La psicòloga Agnès Brossa ja parla de "problema de salut pública" (de fet, els trastorns de conducta alimentària s’han doblat arreu del món en els últims 20 anys). I tot i que per a la també psicòloga María Bilbao encara és aviat per calibrar l’abast de l’impacte, sí que es pot inferir que, "com més rígids són els mandats i els rols de gènere, més patologia associada hi ha". L’especialista recorda que els tallafocs davant la pressió estètica no acullen grans secrets: acompanyar els fills a xarxes i audiovisuals, i implementar una educació sexoafectiva que contribueixi a dissoldre estereotips. I segons Ciércoles, que les tecnològiques assumeixin més responsabilitats en l’accés de menors a les xarxes i en el control dels seus continguts.