"Sense maquillatge em veig rara"

Nenes i preadolescents omplen les botigues de cosmètica, es donen consells de quins productes utilitzar i s’inspiren en TikTok, on hi ha milions de tutorials protagonitzats per noies de la seva edat. Ja existeix un terme encunyat per a elles: són les «Sephora ‘kids’».

"Sense maquillatge em veig rara"
4
Es llegeix en minuts
Marina Tovar

"A sisè de primària les meves companyes van començar a anar a classe maquillades, amb rímel... Jo només em posava coloret". La Martina, de 12 anys, començarà primer de l’ESO aquest setembre. Es maquilla des dels 11 anys: amb pocs productes, diu, al matí i com un passatemps a la tarda. "Per a mi és com un hobby per arreglar-me i per divertir-me amb les meves amigues", assenyala. "De vegades –afegeix mentre tafaneja pel Sephora de plaça de Catalunya– fem videotrucades maquillant-nos totes juntes". Entre elles es donen consells de quins productes utilitzar, tot i que molta de la seva inspiració la treuen de xarxes socials com TikTok, on hi ha milions de tutorials, molts de protagonitzats per preadolescents i nens. De fet, ja existeix un terme encunyat per a elles: són les "Sephora kids".

La paraula fa referència a la generació d’adolescents i preadolescents que utilitzen rímel, corrector, coloret o fins i tot es fan les celles com a part de la seva rutina bàsica per anar a l’institut. Ja en els últims cursos de primària comencen a experimentar amb el maquillatge, primer d’amagat utilitzant el de les seves mares, i després demanant que els comprin productes cosmètics.

Un matí d’agost, la Martina i la seva mare surten del Sephora, aquest gran palau cosmètic, amb noves paletes de colorets. A causa de la seva curta edat, la dona s’encarrega de controlar quin maquillatge es compra i quan l’utilitza. "Mentre sigui una cosa natural, que no es maquilli massa, no hi tinc problema", explica Adriana Miró. "És un passatemps, per entretenir-se a la tarda quan té temps lliure".

Enric Boixaderes, que està mirant maquillatges amb la seva filla, també supervisa quin tipus de productes adquireix. "Ella vol entrar a les botigues i demanar, però de moment ho controlem molt; el coloret, per exemple, no l’hi deixem", apunta. Tant la seva filla, de 13 anys, com les seves companyes ja es comencen a maquillar: "Però amb discreció". "Em maquillo molt poc", diu la nena, l’Ana. Quan va començar l’ESO, moltes de les seves companyes van començar a anar a classe maquillades. No obstant, ella afirma que es pinta perquè vol, i no sent pressió social. "Em poso rímel, gloss i highlighter , sobretot quan quedo a la tarda".

Amb 17 anys, i maquillant-se des dels 15, Marta Gimeno sí que nota certa pressió estètica. "Moltes noies fan els típics comentaris de ‘quan no porto maquillatge sembla que fagi mala cara’ –explica–. Jo mateixa, si vaig amb la cara neta, em veig rara, perquè ja m’hi he acostumat". Moltes de les seves companyes de classe solen anar maquillades, sobretot amb rímel i highlighter. Ella va començar a utilitzar productes cosmètics imitant la seva germana gran, i ara va de compres junt amb la seva mare. "Jo a la seva edat em maquillava moltíssim", afirma Rosa Basilio. "Després, a mesura que m’he fet més gran, he anat deixant de fer-ho".

No són només les preadolescents locals les que es maquillen des d’abans de començar la secundària. A la plaça de Catalunya, desenes de famílies de vacances fan una parada a la botiga Sephora. Ginebra de Luca, de 17 anys, és d’Itàlia. Explica que va començar a maquillar-se en la pandèmia, mentre estava tancada a casa. Destaca que sí que percep pressió estètica en les adolescents. "Algunes noies de la meva edat creuen que han d’anar maquillades tant sí com no abans de mostrar-se als altres, però no és el meu cas". Tot i així, reconeix que des dels 13 anys sol fer servir cosmètics abans d’anar a l’institut.

"Necessitat constant"

"Sempre em maquillo per anar a l’escola i per sortir, menys a l’estiu, perquè fa molta calor", explica N., de 15 anys. Ella i dues amigues estan en un campament a dues hores de Barcelona. Avui tenen tot el dia per visitar la capital catalana i una de les seves primeres parades ha sigut aquest popular comerç. "No em solc fer la cara sencera, gairebé sempre em faig les celles i em poso una mica de corrector... Vaig començar als 11 anys, sempre intentava robar-li el maquillatge a la meva mare".

Notícies relacionades

"Ja als 8 o 10 anys, moltes nenes demanen per a Reis cremes per a la cara", certifica Agnès Brossa, psicòloga infantil i juvenil. "Cada vegada més, les nenes s’obsessionen amb la part estètica, amb la vestimenta, amb la cara", apunta l’especialista, que relaciona el fenomen amb la "necessitat constant" de pujar fotos a les xarxes, així com amb el pas a l’institut i la necessitat d’encaixar que implica.

Brossa llança una advertència a les famílies: "Cal saber posar límits". "Quan permets que una nena de 12 anys es maquilli per anar a l’escola, li estàs dient que, si ho fa, estarà més guapa". El missatge, aclareix l’especialista, no es transmet de manera voluntària, però va calant en les joves. Segons Brossa, no passa res que puguin utilitzar algun producte de forma excepcional, com per exemple per anar a alguna celebració i "imitar els grans", però que no pot formar part de la seva rutina diària amb només 12 anys "A una criatura li has de dir que està guapíssima tal com és i que no necessita maquillar-se".