Els bolets ‘màgics’ són efectius per tractar la depressió

Els bolets màgics (magic-mushrooms en anglès), el principal psicoactiu dels quals és la psilocibina (un compost psicodèlic), són efectius en el tractament de la depressió (sempre sota supervisió mèdica), tal com demostra un estudi liderat per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de les universitats d’Oxford (Regne Unit) i Aarhus (Dinamarca). La investigació, publicada a la revista Nature Mental Health, buscava principalment quantificar els canvis que es produeixen al cervell de la persona amb depressió abans i després de la ingesta de fàrmacs estàndards (en concret, de l’escitalopram) i de la psilocibina.

Tot i que l’objectiu de l’estudi era veure com es "reequilibra" el cervell deprimit amb diferents tractaments farmacològics (tant els tradicionals com els més nous), els resultats són una evidència més de l’eficàcia dels psicodèlics (com és el cas dels bolets màgics) a l’hora de tractar trastorns mentals com la depressió, entre d’altres. Fa menys de dos anys que a Espanya es va crear la Societat Espanyola de Medicina Psicodèlica, cosa que dona compte del rigor científic que hi ha darrere d’aquests fàrmacs sempre que, insisteixen els sanitaris, es prenguin sota supervisió i prescripció mèdica i en un entorn hospitalari.

Abans i després

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

"Volíem veure l’efecte dels diferents tractaments farmacològics a l’hora d’abordar una malaltia. Nosaltres ens focalitzem en la depressió", explica a aquest diari l’investigador de la UPF Gustavo Deco. L’equip científic es va proposar comparar com és el cervell abans i després de la medicació (tant després de l’estàndard com de la menys convencional: els bolets màgics).

L’estudi va tractar només 40 persones i els metges van veure que la millora era més gran amb la psilocibina que amb l’escitalopram, però no són uns resultats que puguin considerar-se extrapolables. La mostra, com reconeix aquest investigador, és massa petita i per avalar aquests resultats caldrà fer un "assaig clínic" que inclogui un nombre més elevat de pacients.